Com la maternitat penalitza els ingressos de les dones i què cal per corregir-ho
Com seria la vida de les dones si sabessin de ben joves que no tindran fills? És la pregunta que van fer-se els cinc investigadors que van dur a terme un estudi innovador, "Gender without children", per saber si la perspectiva de ser mares condiciona d'alguna manera les decisions vitals de les dones, sobretot les relacionades amb la carrera acadèmica i professional.
"El que havien fet fins ara els treballs previs era mirar l'efecte immediat dels fills en la carrera dels pares i mares i estudiar l'efecte sobre els salaris en el moment que neixen els fills i en els anys posteriors; però el que no ens deien aquests estudis és si hi ha un efecte anticipant", explica Tatiana Pazem, doctora en Economia a la London School of Economics i una de les investigadores de l'estudi.
L'objectiu de l'estudi era saber si hi ha algun efecte anticipant que condicioni les dones a l'hora de prendre decisions preveient que seran mares. Per fer-ho, van seguir de prop 150 noies de Suècia diagnosticades amb la síndrome Mayer-Rokitansky-Küster-Hauser (MRKH), un trastorn congènit pel qual neixen sense úter i que, per tant, els impossibilita tenir fills.
L'estudi conclou que aquestes dones acostumen a fer eleccions similars a les que sí que poden tenir fills. "Ens va sorprendre, no vam trobar cap efecte anticipant", explica Tatiana Pazem. Aquestes dones no opten per estudis més exigents, ni per feines millor remunerades, ni per sectors dominats majoritariàment per homes. I, malgrat tot, les seves carreres professionals tindran més èxit.
Hi ha un efecte molt gran en termes d'ocupació i d'ingressos, que observem a partir dels 25 anys, quan les dones de la població general comencen a tenir fills.
Tots dos grups de dones entren al mercat laboral amb sous similars, però les trajectòries se separen a mesura que la maternitat entra en joc.
Les que són mares guanyaran de mitjana un 30% menys. En canvi, els ingressos de les que tenen la síndrome MRKH s'acosten més als dels homes, especialment al final de la trentena i inici de la quarantena.
Una raó pot ser, com ens explica Pazem, perquè l'expectativa que pot tenir l'empresa que seran mares també decau.
Maternitat, menys ingressos i menys feina
La penalització per maternitat no implica només guanyar menys diners, sinó que quan una dona és mare les possibilitats de mantenir-se en el mercat laboral també són més baixes. De fet, segons aquest mateix estudi, les dones que havien sigut mares tenien una taxa d'ocupació un 10% inferior a la del grup de dones amb la síndrome MRKH.
Tot plegat confirma un cop més la penalització per la maternitat, que molts estudis ja havien posat sobre la taula.
"La conclusió general que extrec de l'estudi és, que en termes de bretxa de gènere, el que passa en el moment de tenir fills i just després és molt més important que el que passa abans; ens hem de preocupar que les dones entrin en el camp de les matemàtiques, la ciència i la tecnologia, perquè és desitjable en si mateix, però el nostre estudi demostra que això no serà gaire important per reduir la bretxa salarial", diu Pazem.
La clau, la corresponsabilitat
Els estudis demostren que una part important de la bretxa salarial, que segons les darreres dades disponibles se situa actualment a Catalunya en el 16,7%, s'explica per la penalització que comporta la maternitat. Per això, molts investigadors insisteixen que la clau per combatre-la és aconseguir una corresponsabilitat real en les tasques domèstiques i de cura dels fills.
"Portem anys fent polítiques centrades a incrementar la participació de la dona en el mercat de treball, a fer que la dona progressi professionalment, i crec que ara és el moment de fer polítiques que involucrin els pares en la criança, perquè, si no, veiem que les bretxes no desapareixen", explica Lídia Farré, investigadora de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC i de la Barcelona School of Economics.
El paper del permís parental
Una de les mesures que més pot ajudar a canviar les dinàmiques familiars perquè la corresponsabilitat d'homes i dones sigui real és el permís de paternitat.
"Sabem que Espanya és un dels països actualment amb un dels permisos de paternitat més generosos, i el seu disseny s'acosta a l'òptim." Farré destaca com a positiu que el permís no sigui transferible, perquè han estudiat que, quan ho és, són les mares les que el fan servir.
També és important que sigui 100% remunerat i, finalment, que hi hagi una part que sigui obligatòria.
Farré diu, però, que encara es podria anar un pas més enllà per acostar-se al que pensa que hauria de ser el "disseny òptim d'un permís de paternitat". Això passaria perquè, a banda de les sis setmanes obligatòries per a tots dos progenitors immediatament després del naixement, la resta de setmanes no es poguessin gaudir de forma conjunta, és a dir, que s'haguessin d'agafar de manera seqüencial, primer un dels progenitors i després l'altre: "Això permetria que tots dos desenvolupessin les eines, establissin els vincles necessaris per poder dur a terme una criança responsable."
Només quan el progenitor home es troba sol amb el menor és quan podem trencar aquestes estructures socials, perquè si està sol amb el menor vol dir que ara el rol de cuidador principal el té ell.
En un estudi recent, publicat a finals de l'any passat, analitzaven precisament l'ús que fan els pares d'aquest permís. I una de les conclusions principals que se'n poden extreure destaca que el 50% dels progenitors homes amb fills nascuts el 2024 van agafar-se les 16 setmanes de permís --en el moment de l'estudi encara eren 16, ara són 19 -- conjuntament amb la mare, és a dir, tots dos progenitors les van gaudir de forma simultània.
Així, només el 50% dels progenitors restants van decidir fraccionar el permís, de manera que van gaudir de les sis primeres setmanes amb la mare --aquestes s'han de fer obligatòriament just després del naixement-- però la resta les van agafar un cop la mare havia esgotat el seu permís, per tant, van estar sols amb els fills.
Segons la investigadora Lídia Farré, obligar que al marge de les 6 setmanes inicials la resta de setmanes de permís no les puguin fer de forma simultània els dos progenitors podria provocar un canvi en les dinàmiques familiars que, de retruc, faria canviar també les dinàmiques laborals.
Si les dones poden dedicar menys temps a la criança i a les feines de la llar, poden invertir-ne més en la carrera professional. "De fet, no podem esperar que hi hagi el 50% de dones en el mercat de treball si no tenim el 50% dins la llar", conclou Farré.
Les dones ja han fet la feina, ja s'han incorporat al mercat de treball, ja estan progressant, ja estan tenint carrers brillants. En el cas dels homes ara falta que hi hagi una corresponsabilitat real.
Educació universal i gratuïta dels 0-3 anys
Una altra de les mesures que segons Farré ajudaria a reduir la bretxa de gènere seria una educació universal i gratuïta dels infants entre 0 i 3 anys: "En la majoria dels estudis el que observem és que les expansions d'aquest tipus de servei tenen un efecte positiu sobre el mercat laboral de les dones, sobre la seva entrada al mercat laboral."
Insisteix que, si bé la mesura és desitjable en aquest sentit, no incideix sobre el gran escull: incrementar la participació dels homes en la criança i en les responsabilitats familiars. Ara, diu, és el torn dels homes. Les dones ja s'han incorporat massivament al mercat de treball, el que cal és que els homes facin el mateix, que s'incorporin massivament a la criança.
