Com preservar l'ofici de lutier: el Ministeri d'Educació anuncia un nou grau superior
Fa tres anys que la Sara i l'Ayman van obrir una botiga de construcció i reparació de guitarres al centre de Barcelona. Però per arribar fins aquí van haver de marxar fora. A Catalunya no trobaven cap via per formar-se en aquest ofici.
"Hem estat deu anys aprenent l'ofici amb els mestres guitarrers a Granada i vam venir a Barcelona fa tres anys per mantenir viva una tradició que s'està perdent", explica la Sara, guitarrera. Com ells, molts professionals s'han vist obligats a buscar formació a l'estranger o en altres punts de l'estat espanyol.
També és el cas de la Clàudia Fité, lutier: "Vaig buscar escoles per on fos. La més propera a Bilbao i, sinó, ja havia de marxar a Itàlia, França o Alemanya". Bilbao és una de les poques ciutats amb un centre de formació oficial.
Vaig estudiar a fora perquè aquí no hi havia escola ni res.
La formació oficial, clau per garantir el futur dels lutiers
La manca d'uns estudis oficials en artesania d'instruments dificulta el relleu generacional. En aquest context, el Ministeri d'Educació ha anunciat la creació d'un grau superior de formació professional en construcció i reparació d'instruments de corda. Una iniciativa que el sector observa amb interès, però també amb cautela.
"Els lutiers gestionem instruments històrics i fa falta molt coneixement. Un error pot causar un dany irreparable", adverteix el lutier Xavier Vidal, que té més de 40 anys d'experiència.
Que hi hagi un cicle formatiu pot ser interessant, però fa respecte.
L'ofici es manté, sobretot, gràcies a l'aprenentatge artesanal i la transmissió directa entre mestres i aprenents. "Estaria bé tenir un lloc oficial on aprendre", apunta l'Ayman Bitar, guitarrer, que veu en la formació professional una oportunitat per atraure nous artesans. També explica que molta gent ve a la guitarreria a preguntar-los on poden aprendre a construir i reparar guitarres.
El Departament d'Educació es planteja incorporar aquests estudis a Catalunya d'aquí dos cursos. La Sara ho veu com una aposta per garantir el futur d'un ofici tradicional que, sense relleu, corre el risc de desaparèixer.
