Com seran els llums de Nadal a Barcelona: 4 quilòmetres més i consum energètic més baix
La il·luminació de Nadal consumeix el 0,5 % del total de l'enllumenat viari de Barcelona, i l'ajuntament calcula que aquest any es gastaran menys kWh malgrat que hi haurà llums de Nadal en quatre quilòmetres més,
El canvi de bombetes incandescents a leds i l'horari, amb una retallada d'una hora, són les mesures que s'han pres per consumir menys. Un altre tema és si menys kWh significarà que baixen també els diners que haurà de pagar l'Ajuntament, que es fa càrrec de tot el consum elèctric.
De leds són ara els 60 punts -entre laterals i campanes i estels- que il·luminaran els carrers de Trinitat Vella. Són propietat de Trinitat Comerç i els van canviar a leds amb una ajuda del Pla de Barris de Barcelona.
Així, cada any només han de pagar el muntatge i el desmuntatge: són 200 euros per punt. Si fossin de lloguer, els podrien canviar cada any, però el cost no seria assumible (entre 450 i 600 per punt) per a una entitat com Trinitat Comerç, amb uns recursos econòmics limitadíssims.
El president, Josep Jordà, explica:
En ser nostres, no hem de demanar una derrama als associats per pagar cada any el lloguer dels llums. Si haguéssim de llogar-les seria un cost molt alt, ara el que fem és anar renovant els leds de mica en mica.
Per a ells, és imprescindible il·luminar el barri per ajudar les vendes de Nadal. De fet, allà on hi ha botigues a la Trinitat, hi ha llums de Nadal. El pressupost que tenen és de 12.000 euros.
El que no s'han plantejat mai és deixar de guarnir els carrers, com tampoc l'associació del Passeig de Gràcia, amb un pressupost molt més elevat.
Amb una visió totalment diferent, en aquesta exclusiva via de Barcelona, no han d'escollir on posen els llums, tot el carrer és comercial i per a ells, el cost no és una variable que determini què fer.
El que volen és que el passeig llueixi, i que llueixi molt per atraure compradors, si pot ser, no solament de Barcelona. Així, aquest 2022 i fins al 2025, les papallones d'anys anteriors seran substituïdes per 95 estrelles similars a la de la Sagrada Família envoltades de tires de llum.
En la presentació del projecte, Lluís Sans, el president de l'entitat, ha criticat la política de mobilitat de l'Ajuntament, perquè assegura que dissuadeix els compradors de fora de Barcelona.
Alhora ha defensat que els seus llums les són tan eficients que, en electricitat, només li costaran a l'Ajuntament 1.500 euros:
Tot i que l'enllumenat serà impressionant, cap carrer de Barcelona omple tot el cel d'estels, estem 30 vegades per sota de la potència que demana l'ajuntament.
Aquest any s'han gastat 180.000 euros. La subvenció de l'Ajuntament (el 75% de la inversió) es calcula sobre els primers 120.000. Per tant, 90.000 euros.
Encesa de llums, el 24 de novembre
Aquest 2022 els llums de Barcelona s'obriran al districte de Nou Barris en una localització que l'Ajuntament encara no ha desvelat. Serà el 24 de novembre, el dijous just abans del Black Friday.
I els horaris, amb la reducció d'una hora per dia, quedaran així:
- De diumenge a dijous, de 17:30 a 22 hores
- Divendres i dissabtes, de 17:30 a 23 hores
- Hi ha dies concrets que els llums de Nadal tindran uns horaris específics:
- 24 de novembre, de 18:30 a 0 hores
- 31 de desembre i 5 de gener (dies extraordinaris), de 17:30 a 1 de la matinada
Com es paguen els llums de Nadal a Barcelona?
El cost dels llums de Nadal l'assumeix bàsicament l'Ajuntament: d'una banda, el total del consum elèctric, i de l'altra, el 75 % dels punts de llum i la instal·lació.
Sense comptar l'electricitat, el cost previst per l'Ajuntament és de 2.287.500 euros. Però són bàsicament les associacions de comerciants les que decideixen el tipus de llums que volen per als seus barris o districtes.
Per rebre la subvenció tenen dues vies: o que siguin els comerciants qui facin els tràmits (seria el cas del passeig de Gràcia) o que sigui l'Ajuntament qui se n'encarregui.
A aquesta segona opció, en què les entitats no han d'avançar els diners, sinó que els liquiden després, s'hi han adherit 17 eixos comercials.
Hi ha, però, altres punts de la ciutat en què és l'Ajuntament qui decideix què posar i si en posa o no i, per tant, n'assumeix tot el cost. Seria el cas de la plaça de Catalunya, Urquinaona, Gran Via, Balmes o ronda de Sant Pere.
I també en vies afectades per obres de llarga durada com Via Laietana, Consell de Cent, Villarroel o ronda de Sant Antoni.
D'altra banda, amb el programa Foment del Comerç als Barris, l'Ajuntament dona suport a barris com la Zona Franca, el Carmel, Torre Baró, Trinitat Vella, Guinardó, la Verneda o el carrer Robadors, a Ciutat Vella.
