Comença el judici contra Meta, acusada als EUA de dissenyar xarxes socials perjudicials per als menors
Aquest dimarts a la tarda ha començat a Califòrnia, als Estats Units, un judici contra la plataforma tecnològica Meta, acusada de dissenyar xarxes socials perjudicials per a la salut mental dels menors.
Una coalició formada per 29 estats americans, més de la meitat del país, ha demandat Meta perquè el disseny d'Instagram i Facebook afecta negativament els seus usuaris joves. L'aliança està integrada tant per estats demòcrates com republicans.
L'acusació començarà a exposar els seus arguments aquesta tarda al Tribunal Federal de Califòrnia, a la ciutat d'Oakland. Els fiscals de Colorado, Califòrnia, Nova Jersey i Kentucky, que lideren l'acusació, comencen les seves declaracions davant d'un jurat popular de vuit persones.
El jurat assistirà la jutgessa del cas, Yvonne González Rogers, que serà qui dicti el veredicte.
Dissenyades per ser addictives
El judici servirà per provar si Meta ha dissenyat Facebook amb l'objectiu que sigui addictiva per a infants i joves, tal com afirmen quatre dels estats de l'acusació. També denuncien que la plataforma enganya els consumidors per fer-los creure que aquestes xarxes socials són segures per als menors.
Així mateix, els 29 estats demandants acusen Meta de recopilar i utilitzar de manera indeguda dades personals dels menors, cosa que violaria la llei federal.
S'espera que els advocats de Meta argumentin que la companyia ha fet molts esforços per garantir la seguretat en línia dels menors. L'empresa assegura que no ha fet cap declaració enganyosa sobre la seguretat a les xarxes, i denuncia que els estats no han presentat cap prova dels danys que haurien patit els ciutadans.
S'espera que el conseller delegat de Meta, Mark Zuckerberg, declari durant el judici. També es preveu que ho faci Adam Mosseri, director d'Instagram.
Multes i redisseny de les plataformes
Segons Meta, les sancions resultants del judici podrien arribar a ser d'1,4 bilions de dòlars –uns 1,2 bilions d'euros–, gairebé el valor de l'empresa a borsa, que és d'1,5 bilions de dòlars.
Els fiscals no han indicat quines sancions demanaran, però en una audiència feta la setmana passada van apuntar a multes d'uns 200.000 milions de dòlars –uns 173.000 milions d'euros–, molt lluny de la xifra apuntada per Meta.
Els advocats de l'acusació demanen a la jutgessa que forci Meta a implementar restriccions d'edat, a eliminar l'scroll infinit i a implementar altres canvis arreu dels Estats Units.
Demanda presentada el 2023
El judici que arrenca aquest dimarts té el seu origen en una demanda presentada pels estats el 2023 arran d'una recerca sobre l'impacte d'Instagram i Facebook en els menors.
El detonador de la investigació van ser les declaracions de l'enginyera informàtica i extreballadora de Facebook Frances Haugen. El 2021 Haugen va afirmar davant el Senat dels Estats Units que, tot i que l'empresa sabia que les seves xarxes eren perjudicials per als menors, no va canviar res per tal d'aconseguir més beneficis.
Dues condemnes per perjudicar la salut dels joves
Només amb un dia de diferència, aquest març dos tribunals dels Estats Units van condemnar Meta per no protegir la salut dels menors.
El 24 de març un jurat de Nou Mèxic va condemnar Meta per haver enganyat els seus usuaris sobre les polítiques de seguretat de Facebook, Instagram i WhatsApp, i per dur a terme pràctiques comercials que facilitaven l'explotació sexual infantil en les seves plataformes.
Arran d'aquesta sentència, aquest agost el tribunal ha imposat a Meta unes multes de més de 820 milions d'euros. Els beneficis de l'empresa aquest 2025 van ser de 60.000 milions de dòlars, uns 52.400 milions d'euros.
El 25 de març un jurat de Los Angeles va condemnar Meta i Google, matriu de YouTube, per perjudicar la salut mental dels menors.
