Comencen els treballs per recuperar les restes del sindicalista Cipriano Martos
Els treballs per localitzar les restes del sindicalista Cipriano Martos han començat aquest 12 de desembre en una de les fosses de beneficiència del cementiri general de Reus on va ser dipositat el seu cos. Martos va morir el 1973 a causa de les tortures que va patir a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus.
Qui era Cipriano Martos?
Martos era un sindicalista que va pertànyer al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota que va ser detingut l'any 1973 per la Guàrdia Civil acusat de propaganda il·legal i de formar part del FRAP. Va ser durant la seva detenció que va patir tortures i hauria estat obligat a ingerir substàncies químiques verinoses, que li haurien causat la mort.
La seva família mai va poder veure ni recuperar el seu cos que van dipositar a una fossa de beneficiència del cementiri municipal de Reus. Ara, el seu germà pot anar al cementiri de Reus, amb una foto del Cipriano a les mans mentre espera recuperar les restes del seu germà:
El motiu més important per recuperar les restes de Cipriano és pel dolor que van patir els meus pares, que no van poder veure les despulles del seu fill ni poder-lo enterrar amb ells. El dia d'avui mostra que hi ha moviments per aclarir les injustícies que es van produir durant el franquisme.
El procés d'exhumació i identificació
La Generalitat de Catalunya, amb el seu pla de fosses, sufragarà el cost dels treballs d'exhumació i identificació de Martos, que pugen a uns 90.000 euros. El responsable de Memòria Democràtica del govern, Alfons Aragoneses, explica que els treballs de recuperació són extremadament delicats.
A la fossa hi ha un centenar de cossos i es calcula que, segons la documentació que tenen de l'enterrament de Martos, s'hauran d'identificar unes 25 o 60 persones que van ser inhumades allà:
Avui es traurà la capa més superficial de terra i un cop es trobin els primers cossos, i aleshores amb molta delicadesa i amb molt respecte amb la resta de cossos que hi ha en aquesta fossa, s'anirà intervenint fins a localitzar el cos de Martos.
Aragoneses ha assenyalat que ha estat difícil arribar fins aquí:
Ha costat molt perquè durant els vuitanta i noranta hi va haver un gran silenci sobre l'antifranquisme i especialment amb persones com Cipriano Martos, un militant d'un partit que després va desaparèixer i això fa que la seva figura caigui en l'oblit i va ser gràcies a la feina de la família, associacions i també de periodistes com el Roger Mateos que van treure aquesta figura a la llum.
En un primer moment, els arqueòlegs han de condicionar l'espai de la fossa comuna i per això, la recuperació de les primeres restes no serà imminent. Un cop acabada la intervenció, totes les restes recuperades es traslladaran al laboratori d'antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure'n mostres genètiques.
Segons explica el Departament de Justícia, un cop preparat el terreny, ara s'excava amb maquinària, per extreure'n les primeres capes de terra. Una tasca que pot durar uns dies fins que apareguin les primeres restes òssies. Posteriorment, es retiraran els individus que hi pugui haver i, a més, s'identificaran totes les restes que puguin correspondre a Cipriano Martos, d'acord amb les característiques antropològiques com el sexe, les dimensions i les ferides.
Un cop acabada la intervenció, totes les restes recuperades es traslladaran al laboratori d'antropologia de la UAB per extreure'n mostres genètiques i creuar-ne les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d'Identificació Genètica.
Després d'identificar les seves restes, les despulles de Cipriano Martos seran entregades als seus familiars, que el duran al seu poble nadiu, Huétar Tajar, un petit poble de Granada.
