Competències bàsiques: mates i ciències amb el pitjor resultat històric a primària, i català millora a l'ESO
Els alumnes catalans acaben l'ESO suspenent en anglès, mates i ciències. És una de les dades més preocupants dels resultats de les proves de competències bàsiques. De fet, ja feia dies que la consellera d'Educació, Esther Niubó, avançava que no serien positius.
Les competències bàsiques són un seguit de proves que realitzen els alumnes de sisè de primària i quart d'ESO. En total, s'examinen de cinc matèries: català, castellà, anglès, matemàtiques i ciència i tecnologia i enginyeria.
Els resultats del 2025 mostren un nivell més alt en les competències lingüístiques que en matemàtiques i ciències. De fet, a primària aquestes dues competències no havien obtingut mai un resultat tan dolent.
Tot i això, les matemàtiques consoliden una millora a l'ESO, on, en canvi, els alumnes tenen pitjor nota d'anglès que els de sisè de primària.
La puntuació és sobre 100 i s'ha de treure un 70 perquè es consideri que la competència està assolida. No són, però, proves avaluatives, sinó que serveixen per conèixer els coneixements globals dels alumnes.
Caiguda a les ciències de primària
En el cas de primària, la prova s'ha fet a 70.064 alumnes de centres públics i privats. Malgrat que l'any passat els resultats van millorar en totes les matèries, tret de l'anglès, aquest any només han millorat en castellà i anglès, i en la resta hi ha hagut una davallada, especialment en matemàtiques i encara més en ciències. Les dues matèries obtenen els pitjors resultats en tota la història --des del 2009 en el cas de les matemàtiques i 2018 en el cas de les ciències, quan es van començar a fer els exàmens.
En matemàtiques i ciències s'obtenen els pitjors resultats. Respecte a fa un any baixen quatre punts i vuit respectivament.
En el cas del castellà, ha consolidat la pujada dels últims anys, amb el segon millor resultat des del 2017. El català (73,5), però, empitjora lleugerament respecte a l'any passat i obté el tercer pitjor resultat dels últims 8 anys. Cal tenir en compte que el 2020 no es van fer les proves per la pandèmia.
Tot i això, en totes les competències, tret de ciències, s'han superat els 70 punts, considerat un nivell mínim recomanat.
No s'aprecia biaix de gènere en ciències, a diferència del cas de matemàtiques, on el rendiment és més alt en nens, mentre que en les competències lingüístiques el rendiment és més alt en nenes.
ESO: suspès en anglès, mates i ciències
En el cas de l'ESO, l'any passat es va remuntar en gairebé totes les matèries. De fet, en matemàtiques es va remuntar per tercer any consecutiu, tot i que lluny dels nivells prepandèmia.
En canvi, van experimentar una baixada l'anglès i el català, en què els alumnes van registrar la pitjor nota dels darrers 11 anys.
Enguany, però, la prova, que s'ha fet a 79.142 alumnes, mostra que la remuntada ha estat només en dues matèries, català i matemàtiques, que consoliden la pujada, per quart any consecutiu.
En canvi, les notes han baixat en la resta de matèries, sobretot en ciència, com a primària.
A més, els resultats assolits en l'anglès se situen per sota dels de primària. Si a primària la nota és del 75, a l'ESO no arriba al 7 (69,1).
A l'ESO només dues competències assoleixen els 70 punts, el nivell mínim aconsellable, concretament el català i el castellà. Per tant, acaben d'educació secundària obligatòria sense el nivell recomanat en anglès, mates i ciències.
De fet, un 20% dels alumnes no superen les competències d'anglès i ciències.
Pel que fa al gènere, el rendiment de les noies és més baix en ciències i, sobretot, en matemàtiques, mentre que els nois són més fluixos en les competències lingüístiques.
Per fer front aquesta situació, Educació va anunciar al maig un paquet de mesures per revertir els mals resultats de l'alumnat. Entre elles, l'ampliació del programa de competència lectora i l'increment dels centres amb suport intensiu per a la millora de les matemàtiques.
Formació i canvis
De cara a la millora de resultats, alguns experts apunten que cal posar èmfasi en la formació contínua de mestres i professors, i també repartir els recursos en funció de les necessitats de cada centre, per atendre l'alumnat més vulnerable.
"Crec que el millor és no crear alarma. En educació, els resultats i les millores sempre són a llarg termini. I aquest canvi de cultura de treballar a partir de competències requereix una manera diferent d'avaluar els alumnes", explica Anna Jolonch, directora de LID Barcelona i doctora en pedagogia.
"Hem de passar d'un model de finançament lineal, en què tots els centres reben el mateix, a un model de finançament per fórmula, en què els centres rebin els recursos que necessiten per atendre la seva població i necessitats d'aprenentatge", conclou Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Bofill.
