Continua l'espera a Colòmbia pel rescat dels tres ostatges de les FARC

Tot és a punt a Villavicencio perquè s'enlairin els helicòpters que han de portar els ostatges cap a la llibertat. El seu destí és un punt de la selva que ha de fixar la guerrilla colombiana i que, segons les últimes informacions oficials que arriben des de Caracas, encara no s'ha comunicat als caps de la missió. El coordinador de l'operació del govern de Veneçuela, Ramón Rodríguez Chacín, no ha volgut fixar un dia però ha assegurat que el rescat es farà molt aviat.

L'exministre de l'Interior ha atribuït la demora a l'excepcionalitat de l'operació i ha dit que requereix paciència, calma i la ment freda. També ha ressaltat que les mesures de seguretat han de ser màximes per portar a terme l'entrega.

Als dos helicòpters veneçolans que s'esperen des de divendres a Villavicencio se n'hi han afegit aquest diumenge dos més. Es tracta d'aparells més petits que entraran en acció si el lloc d'entrega és de difícil accés. A la caravana aèria hi aniran, a part de la tripulació i responsables de Creu Roja Internacional, els delegats internacionals de set països designats per avalar la missió. Aquests, però, no entraran en contacte directe amb els guerrillers per qüestions de seguretat.

Aquest serà l'últim pas per iniciar la darrera fase del rescat, una operació muntada pel president veneçolà Hugo Chávez i envoltada d'una gran expectació i circ mediàtic que alguns familiars d'ostatges ja han criticat. Fins i tot el director de cinema nord-americà Oliver Stone participa en l'operació i gravarà l'entrega dels presoners per utilitzar-la en un documental sobre l'Amèrica Llatina.

L'executiu colombià sap com avança l'operatiu però desconeix les dades exactes del lloc de l'alliberament. Segons ha explicat l'alt comissionat de Colòmbia per a la Pau, Luis Carlos Restrepo, al seu govern no li correspon ni vol saber les coordenades de les FARC. Només el govern veneçolà i el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) sabran el lloc exacte.

Segrestos per finançar-se

Com González, Rojas i Emmanuel, actualment 3.000 persones estan segrestades a Colòmbia per les FARC, bandes paramilitars o delinqüents comuns. És, juntament amb el narcotràfic, la manera que tenen aquests grups per finançar-se.

Alguns d'aquests segrestats fa anys que estan en captivitat en unes condicions infrahumanes, com Ingrid Betancourt, que fa gairebé sis anys que està retinguda. És la més coneguda de tots els segrestats per la seva activitat política -es presentava a la presidència de Colòmbia per un partit verd- i perquè té nacionalitat francocolombiana, per la qual cosa França ha apostat fort per resoldre el seu cas.

El seu marit espera que si l'operació d'alliberament d'ostatges que està en marxa surt bé, el govern colombià accepti les condicions per a un acord humanitari, del qual es parla fa temps, que permetria intercanviar 45 retinguts per 500 membres de les FARC actualment presos. Però les FARC exigeixen com a condició prèvia que es desmilitaritzin dos municipis, i el president Álvaro Uribe s'hi nega en rodó.