Continuar escalant 40 anys després d'haver perdut els dits: "A la muntanya soc jo"
Es diu Esperança Capella, però tothom la coneix per "Piti". Per "Piti" i per la seva història, la d'una dona que va néixer enamorada de la muntanya i que, tot i els problemes que hi ha tingut, continua mantenint aquest amor ben viu.
La Piti va formar part de la primera expedició europea i només femenina que va anar a l'Himàlaia. Era l'any 1984, i va ser un èxit molt important. Tant, que es van plantejar fer una segona expedició al cap de dos anys.
Preparant el segon viatge, en una escalada al Pirineu francès, l'equip es va veure sorprès per una tempesta que les va portar a temperatures de 40 graus sota zero i que, fins que no van ser rescatades, les va deixar en condicions molt properes a la mort. Per sort van sobreviure, però la Piti va pagar un preu molt alt: li van haver d'amputar els dits de les mans.
La seva sort és haver sobreviscut, com acostumen a dir-li els nens que li demanen què li ha passat. I és per això, per aquesta sort, que la Piti no ha perdut l'amor per la muntanya: "Un mes després que em traguessin les benes, ja vaig anar a escalar, i he continuat fent excursions i activitats a la muntanya".
Per què aquesta dedicació tan profunda? "A la muntanya soc jo, sense màscares", explica la Piti. A la ciutat, lamenta, sovint "ens comportem com els altres esperen que ho fem, i això no em passa a la muntanya".
