Controlar els contingut a les xarxes: nova restricció a la llibertat d'expressió?

La Unió Europea podrà obligar les plataformes digitals a controlar el seu contingut. A més a més, la regulació comunitària inclou un règim sancionador d'un 6% de la seva facturació total. L'objectiu de Brussel·les és frenar la difusió de continguts il·legals a través de la xarxa i posar fre també a la desinformació online. Bàsicament afecta grans gegants tecnològics com ara Twitter, Google, Amazon o Meta.

No té cap sentit que la conversa pública estigui en mans d'un oligopoli que dicta les seves condicions unilateralment. L'usuari no pot fer res més que o bé clicar i acceptar uns termes que ningú llegeix, o bé marxar. Però, és el poder polític la garantia que necessitem els internautes? O hi ha el perill que els estats, aprofitant que podran controlar els gegants tecnològics, sotmetin el debat social als seus designis arbitraris?

La norma és certament ambiciosa. Tant, de fet, que aquí hi ha l'altre gran problema: la dificultat que hi haurà per fer-la complir. No pots esperar que les xarxes socials entreguin a un tercer el seu actiu més valuós, l'algoritme, perquè se'l miri del dret i del revés. I algunes de les obligacions poden arribar a ser prou costoses com perquè els surti a compte ignorar-les i assumir que hauran de pagar una picossada dels seus ingressos com a penalització o impost.

Europa fa bé de posar topalls a la posició de domini d'aquests colossos d'internet. Però, més que dissenyar unes sancions de viabilitat incerta, potser caldria invertir per promoure un tercer model de xarxes i plataformes alternatiu a l'americà o a l'asiàtic. Un que empoderi els ciutadans, en comptes de sotmetre'ls.