Macron insisteix i torna a nomenar Sébastien Lecornu com a primer ministre de França

El president francès, Emmanuel Macron, ha tornat a nomenar Sébastien Lecornu com a primer ministre, després que dilluns presentés la dimissió. La decisió s'ha pres aquest divendres després que Macron es reunís d'urgència amb els líders de la majoria dels partits polítics per trobar una sortida a la crisi política.

Lecornu ha explicat que accepta el càrrec "per responsabilitat" i amb la promesa de "fer tot el possible per proporcionar a França un pressupost per a finals d'any" i "estabilitzar el país". Ha assegurat que el seu equip de govern estarà format per persones que no tinguin ambició per presentar-se a les presidencials del 2027.

Lecornu va dir que la seva missió s'havia acabat, però ha arrencat del líder francès el compromís de donar-li "carta blanca" per negociar amb la resta de forces, especialment les de l'esquerra.

Un marge que li pot servir per pactar amb els partits de l'esquerra un endarreriment de la reforma de les pensions, que havia d'entrar en vigor l'1 de gener del 2027 i que ara es podria no aplicar fins al 2028. També per parlar de la fiscalitat i dels desequilibris entre les rendes més baixes i les més altes.

El nomenament ha arribat després d'una tarda de reunions del cap d'estat amb els representants dels partits del centre polític de l'Assemblea Nacional que ha acabat sense cap alternativa viable. Macron ha acabat renomenant un primer ministre cinc dies després d'acceptar-li la dimissió.

La de Lecornou va ser la quarta baixa del govern en pràcticament un any, però Macron sempre ha defensat que esgotarà el mandat i ha descartat reiterades vegades la dissolució de l'Assemblea Nacional i la consegüent convocatòria d'eleccions.

Tot i el nomenament, aquest panorama podria no quedar tan lluny. Ara s'ha de crear un nou govern amb els mateixos partits que s'han mostrat contraris a Lecornu i, si aquesta opció no tira endavant, la situació de Macron es farà pràcticament insostenible.

El nou executiu perilla d'entrada

Les primeres reaccions a la decisió de Macron no han estat d'aprovació. Reagrupament Nacional (RN), La França Insubmisa (LFI) i el Partit Comunista han anunciat que censuraran el pròxim govern.

Ja ho havien deixat entreveure a mitja tarda, quan el comunista Fabien Roussel ha assegurat que no acceptaran un primer ministre "del bàndol macronista": "Esperem un canvi real; si no és així, serà una decepció enorme."

Olivier Faure, primer secretari del Partit Socialista, ha anat més enllà i ha dit que el seu partit no pot garantir que no presentarà una moció de censura contra el pròxim govern que proposi Macron.

Reunió convocada de matinada

La convocatòria de la reunió s'ha fet de matinada. Els telèfons han començat a sonar a les dues, en un últim intent de Macron per desencallar la situació.

No hi han assistit representants de Reagrupament Nacional (RN) ni de La França Insubmisa (LFI). Segons l'entorn del president, no han estat convocats per la seva "intenció de sol·licitar la dissolució" del Parlament.

Complint amb els terminis marcats per ell mateix, en acabar la reunió el cap de l'estat francès ha proposat el nom del nou primer ministre. Macron havia promès que algú ocuparia el càrrec "abans de divendres a la nit", i així ha sigut.

Han estat dos dies de negociacions per intentar consolidar, a manca d'una majoria a l'Assemblea, un acord de no censura al futur govern.

Una urgència que ve marcada per la necessitat de presentar un projecte de pressupost dilluns vinent, perquè el Parlament disposi dels 70 dies que marca la Constitució francesa per examinar-lo.

L'Elisi demana "responsabilitat col·lectiva"

Lecornu havia constatat que la majoria dels partits de l'espai polític central, des dels republicans fins als socialistes, eren contraris a convocar eleccions. Aquest divendres l'Elisi ha dit que ha de ser "un moment de responsabilitat col·lectiva".

Entre els noms dels possibles candidats, d'entrada no hi havia el de Lecornu, un home fidel a Macron que ha assolit protagonisme des de la seva arribada al palau de Matignon. Però ha estat molt criticat per l'oposició i també des de sectors del partit de Macron.

Entre els noms que sí que havien sonat i que no han acabat sent hi havia el de l'exprimer ministre Bernard Cazeneuve, l'exministre Jean-Louis Borloo o l'expresident del Tribunal de Comptes Pierre Moscovici.