Crisi humanitària al Donbàs ocupat: Donetsk, sense aigua, i Mariúpol, sense cases
Mentre Moscou i Kíiv se'n disputen la sobirania, Donetsk viu des de l'estiu una autèntica crisi humanitària per la manca de subministrament d'aigua. La sequera va buidar els embassaments i va agreujar encara més els problemes provocats per la destrucció de les infraestructures hídriques durant els combats.
Des del 2014 Ucraïna no controla aquesta ciutat, de 900.000 habitants, considerada el cor del separatisme rus i que Putin es va annexionar el 2022, juntament amb tota la regió del Donbàs, Kherson i Zaporíjia. Més de tres anys després, els seus veïns viuen molt pitjor que fa una dècada i se les han d'empescar cada dia per cobrir una de les necessitats més bàsiques.
L'aigua es raciona i, en teoria, els residents en tenen subministrament a casa cada tres dies durant unes hores. Però els veïns es queixen que és aigua contaminada i que no els arriba amb prou pressió perquè pugi fins als pisos superiors dels edificis.
Per això, cada dia, desenes de camions cisterna municipals omplen d'aigua no potable uns bidons de grans dimensions que han instal·lat als barris de Donetsk. I, malgrat tot, no donen l'abast. 3CatInfo ha pogut comprovar que en la major part de veïnats els dipòsits estan buits.
Comprar a granel aigua potable
Molts residents no tenen cap altra alternativa que anar a comprar a granel aigua potable i destinar-la a tots els usos. Les autoritats van limitar-ne el preu: es ven a l'equivalent de 4 cèntims d'euro el litre en uns quioscos de color blau on es llegeix "Aigua beneïda, la clau de la salut".
La Lídia regenta un d'aquests quioscos al barri perifèric de Lidivka. Explica que des de les vuit del matí fins a les cinc de la tarda ven aigua sense descans. És el torn de Tatiana Borisovna, una senyora entrada en la setantena, que lamenta que els pocs dies que li raja aigua de l'aixeta de casa surt tan oxidada que no li serveix ni tan sols per rentar la roba:
Porto dues setmanes sense aigua: aquí en compro per dutxar-me també.
L'interromp un altre ancià, Anatoli Andreiévitx, mentre espera pacientment el seu torn: "Dutxa? Ja ens hem oblidat del que és una dutxa. Així és com em rento...", diu, mentre mou les mans com si es mullés la cara amb aigua.
L'Anatoli arrossega un carro amb set garrafes fins al seu pis, un segon sense ascensor. Ens convida a entrar-hi per demostrar-nos que no menteix. Obre l'aixeta de la cuina, la de la dutxa, intenta estirar la cadena del vàter… però no en surt ni una gota:
No tenim aigua des del Cap d'Any passat: diuen que donen aigua segons uns horaris, però les nostres aixetes estan seques.
Molts veïns recorren en cotxe la ciutat buscant desesperadament algun dipòsit amb aigua no potable gratuïta per rentar la roba o accionar la cisterna del servei. Poden arribar a provar fins a deu dipòsits fins que sona la campana i troben alguna aixeta que ragi.
La Iana i la seva mare deixen anar un sospir. Obren el maleter del cotxe i comencen a omplir totes les garrafes que hi duen. Venen d'un altre barri perquè fa cinc dies que no aconsegueixen aigua no potable. La Iana comenta:
No hi ha gens d'aigua, i van dir que no n'hi haurà durant molt de temps.
Les autoritats ja han deixat clar als veïns que el problema de l'aigua no se solucionarà fins que l'exèrcit rus no controli tota la regió de Donetsk. Ucraïna encara en domina al voltant del 20%.
Els experts creuen que precisament Putin reclama de manera tan insistent que vol tot el Donbàs per poder controlar el canal d'aigua Síverski Donets i Donetsk, una infraestructura clau per a l'abastiment de la capital de la regió.
Ara bé, la Iana també admet que ja s'hi estan acostumant. Destaca que són gent resilient i que ja han passat per tantes misèries, després de més d'una dècada en guerra, que aquesta no els enfonsarà.
Mariúpol, sense un habitatge digne
A la mateixa regió de Donetsk, a la ciutat portuària de Mariúpol, els habitants viuen un altre malson, en aquest cas pels problemes amb l'habitatge.
Durant el setge rus, entre febrer i maig del 2022, van quedar danyats el 90% dels edificis residencials i el 60% de les cases particulars, segons dades de les Nacions Unides. I, tot i les promeses de les autoritats, milers de veïns continuen esperant encara avui que els proporcionin una nova llar.
La imatge que els nous responsables de l'Ajuntament de Mariúpol volen projectar és la d'una ciutat en gran part reconstruïda. Des de l'Ajuntament asseguren que ja n'han recuperat el 85%.
En diferents barris d'aquesta localitat arrasada per les bombes russes s'hi veuen grans grues aixecant edificis nous de trinca. El problema és que molts no estan destinats als veïns, sinó que són de venda lliure.
Preus inaccessibles per als residents
Segons una investigació de Bellingcat, s'hi han construït més de 50 edificis amb almenys 6.000 apartaments nous. Es posen a la venda a preus inaccessibles per als residents, a partir de 130.000 euros, amb l'objectiu de convertir la ciutat en un nou destí de platja per als russos amb alt poder adquisitiu.
Fins ara es calcula que l'Ajuntament ha reubicat més d'un miler de residents que es van quedar sense casa. La Iana és una de les afortunades:
Ens van tornar el que teníem: un pis de tres habitacions per un de tres habitacions. Estic molt agraïda, vull plorar.
El Danil, un rus d'origen grec, també ens ensenya com el seu antic bloc, on va viure més de dues dècades, està precintat perquè els fonaments van quedar afectats pels bombardejos. Ara li han ofert un pis nou en un altre barri, on no coneix ningú:
No m'agrada ser allà, hi ha ratolins: em sentia més còmode al centre.
Des de fora assenyala els balcons dels veïns del seu antic edifici que van morir durant la guerra i el soterrani on es refugiaven dels bombardejos.
Esperant una llar
Ara bé, no tothom ha tingut la sort de rebre un pis nou. Moltes persones continuen vivint en edificis malmesos pels bombardejos en condicions deplorables. I lamenten que les autoritats no hagin complert el compromís d'oferir un habitatge digne a tothom que el va perdre amb la guerra.
La majoria dels residents afectats no s'atreveixen a expressar-ho públicament per por de les represàlies de les autoritats. Només accedeixen a parlar sota estricta condició d'anonimat i sense mostrar la cara:
Ens van enderrocar la casa i encara no ens han donat cap apartament: érem el número 3.500 però la cua es va endarrerint i no donen pisos.
Aquesta és la denúncia d'una dona que assegura que la llista d'espera per obtenir un immoble ja supera les 5.000 persones. Una dada que confirmen els activistes per l'habitatge de Mariúpol, tot i que, a última hora, declinen concedir-nos una entrevista al·legant haver rebut ordres "de dalt" de no parlar amb periodistes.
Viure entre la runa
Els habitants que van poder conservar casa seva tot i que va patir desperfectes també es troben en una situació complicada. L'administració els va prometre que hi faria reparacions, però en la majoria de casos continuen esperant-les.
El pis de la Galina no té sostre ni finestres. Porta així més de dos anys.
Ens van dir: 'Marxeu! Si no, no us farem la reparació'. Ens en vam anar l'1 de setembre del 2023 i encara vivim en pisos d'altres persones.
A més, tant ella com altres veïns van aconseguir salvar alguns mobles i portar-los provisionalment a un club d'escacs que feien servir com a magatzem, però un dia es va inundar i es van quedar sense res. "Tot està perdut: els llits, el sofà, la cuina... estem endeutats per un pis on ni tan sols podem viure", diu amargament.
El Iuri apunta que l'argument oficial que li donen és que no hi ha prou treballadors per restaurar totes les llars. "Estem esperant que facin les reparacions, però no hi ha terminis, no hi ha res. Esperem, esperem i esperem."
Parlem amb alguns d'aquests treballadors. En unes obres del carrer de Lenin, rebatejat d'ençà de l'ocupació (abans es deia carrer de la Pau), ens atén Andrei Duvrovski, especialista en subministraments de materials de l'empresa Nevskaia REU. Justifica que les tasques de reparació no són gens fàcils:
Reconstruir edificis danyats és més difícil que aixecar-los de nou: a més, treballem mentre la gent que no té on anar continua vivint-hi a dins.
Sense propietari
I encara hi ha una altra aresta d'aquesta problemàtica: centenars de propietats han estat declarades "abandonades" i confiscades.
A l'agost l'agència russa de registre immobiliari Rosreestr va informar que havia indexat 550.000 propietats a la Ucraïna ocupada com a "sense propietari".
Són pisos que els seus propietaris no poden acreditar que els pertanyen. Sovint els documents que ho provaven van quedar destruïts durant la guerra, o els pares no consten com a morts sinó com a desapareguts i, per tant, no els poden heretar, o els residents van fugir a través d'Ucraïna i ara les noves autoritats no els deixen tornar a fer les gestions necessàries.
Des de les Nacions Unides ja han advertit que la legislació russa sobre "propietats abandonades" a la Ucraïna conquerida viola el dret internacional humanitari, que prohibeix la confiscació il·legal de béns, ja que afecta tant el dret de les persones desplaçades a tornar a casa seva com el dret a un habitatge adequat.
