Crisi oberta a Rodalies: la setmana en què ha fallat tot
És fàcil deixar-se portar per les hipèrboles quan parlem de Rodalies, però aquesta setmana passa tot el contrari: tots els qualificatius queden curts davant la magnitud de la crisi oberta arran de l'accident mortal d'un tren el 20 de gener a Gelida.
En set dies, els trens han estat més hores aturats que circulant. I, quan han arrencat, ha estat a empentes i rodolons. El desgavell ha estat múltiple: en una setmana Rodalies s'ha aturat per la pressió dels maquinistes, per la incapacitat de Renfe, per ordre del govern o per avaries a Adif. Ras i curt: ha fallat tot.
L'accident que posa la realitat al descobert
El desencadenant de la crisi és tràgic: un mur es desprèn al pas d'un tren de l'R4. L'impacte, a 60 km/h, destrossa la cabina i part del primer vagó i provoca la mort d'un dels maquinistes, un treballador en etapa de formació a Renfe.
L'impacte emocional, només dos dies després de la tragèdia d'Adamuz, Còrdova, és enorme. El sindicat de maquinistes Semaf, el majoritari a Renfe, exigeixen la suspensió del servei. En una nit tensa, ja de matinada, es decreta l'aturada i s'obre la caixa dels trons.
Dimecres 21 de gener, milers d'usuaris es lleven amb una realitat que desconeixen: no hi ha trens, cap ni un. La tensió es multiplica en diversos punts entre els que no troben un mitjà de transport i entre els responsables de garantir el servei.
Els equilibris impossibles que es van teixir en el traspàs tremolen més que mai, i a l'arquitectura institucional de Rodalies se li veuen totes les costures, fins al punt que un sindicat és prou fort per desautoritzar el titular del servei i forçar la suspensió quan se n'havia anunciat la represa.
La crisi es fa més gran cada hora que passa, i les converses es multipliquen entre els cinc actors implicats: la Generalitat, titular del servei; Renfe, que hi posa trens i maquinistes; Adif, que ha de garantir la seguretat de la infraestructura; el Ministeri, que supervisa les dues empreses, i el sindicat Semaf, elevat a la categoria d'interlocutor directe i amb una capacitat de pressió altíssima.
Són els maquinistes els que es planten quan Adif, amb un comunicat d'un sol paràgraf, assegura que la xarxa està en condicions. Unes hores abans protagonitzen una altra escena inèdita: es planten davant el president de Renfe, arribat d'urgència a Barcelona, es treuen les armilles de seguretat i les llancen als seus peus. Tot segui abandonen la reunió en què Álvaro Fernández Heredia els transmetia el seu suport després d'uns fets que va qualificar d'"horrorosos".
Desconfiances creuades
Amb el servei penjant d'un fil i els usuaris pendents de cada compareixença, cada notícia i cada piulada a les xarxes, les mirades creuades desemboquen en desconfiances múltiples. La mala relació històrica entre Renfe i Adif (dues empreses segregades el 2005) continua condicionant la gestió del servei.
La relació amb la Generalitat tampoc és millor: la informació no flueix, i les decisions d'uns i altres es contradiuen. Amb tot plegat, el ministeri pren el timó i envia a Barcelona el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano. Ell és l'encarregat d'anunciar les dimissions que la Generalitat havia exigit: cauen el director de Rodalies i el responsable d'operacions d'Adif. Al capdavant de Rodalies hi torna, provisionalment, Antonio Carmona, que havia estat destituït del càrrec el març passat.
I, en paral·lel, la que cau sota mínims és la confiança dels usuaris en el servei. Podien estar acostumats a les incidències, a haver-se de llevar més aviat per arribar a l'hora a la feina, però aquests dies s'han despertat amb el dubte de si hi hauria trens o no.
Després de la suspensió del cap de setmana, dilluns era el dia anunciat per a la represa, però una avaria al centre de control de trànsit d'Adif ho torna a paralitzar tot.
El mal estat de la xarxa, al descobert
Entre represes i paralitzacions del servei, una evidència: la xarxa, que ja s'aguantava per un fil, no ha suportat el temporal Harry. Les revisions fetes per personal d'Adif i maquinistes constaten 69 punts on cal actuar amb celeritat, 23 dels quals amb caràcter d'urgència i per on es prohibeix la circulació de trens. Poc després, la llista creix fins als 30. Són, bàsicament, talussos en mal estat i on el perill de despreniment és imminent.
No és cap exageració: les esllavissades de Maçanet i Cerdanyola demostren que el cas de Gelida no és aïllat.
El Ministeri replica amb xifres d'inversions executades en el pla de Rodalies 2020-2025, i anuncia una ampliació de 1.700 milions més fins al 2030. El gruix dels diners es destinarà al manteniment de la xarxa, que s'ha evidenciat com el taló d'Aquil·les que ha desencadenat la pitjor crisi d'aquest segle a la xarxa ferroviària catalana.