
Crítica de les estrenes de cine: arriba la millor adaptació mai feta de "Resident evil"

Els videojocs de la saga "Resident evil" han generat tota una franquícia cinematogràfica que, en els últims 25 anys, ha dut set pel·lícules a la gran pantalla.
Ara, Zach Cregger estrena la vuitena i resulta que la seva és la millor de totes. A més, també arriben a les sales "Coyote vs ACME", "Tiempo de victoria" i "En la zona gris".
"Resident evil"

Zach Cregger ja va fer un pas endavant amb "Barbarian" per demostrar que és una de les veus amb més personalitat del cinema de terror. L'any passat, "Weapons" el va consolidar dins del gènere i el va dur als Oscars. Ara, aquest "reboot" de la saga "Resident evil" el confirma com un dels creadors d'atmosferes més ben dotats del cinema actual.
El cineasta nord-americà s'imbueix de l'esperit dels videojocs de PlayStation per crear una història completament nova, amb un esperit canalla divertidíssim, apta també per als neòfits. És un film extremadament enginyós, que sedueix des de la primera escena, trepidant i emocionant.
Són 90 minuts de malson amb els ensurts i les criatures justes, que també consoliden Austin Abrams com a protagonista absolut del film. Aquí interpreta un missatger innocent però valent que s'endinsa, sense saber-ho, en la zona zero d'on ha sorgit el virus que transforma els humans en zombis o... en monstres pitjors.
"Coyote vs Acme"

De la ment de James Gunn, el mateix que ha ressuscitat Superman, va néixer aquesta original història on el Coiot demanda l'empresa ACME perquè els seus artefactes sempre fallen quan intenta caçar el Correcamins.
Amb un aire a "Qui va enganyar en Roger Rabbit?", combina de forma eficaç els personatges de Looney Tunes amb intèrprets de carn i ossos per crear el caos en el món real.
Molt divertida, té algun problema de ritme, però és igualment atractiva. Ha estat tres anys guardada en un calaix, però afortunadament, ja la tenim aquí!
"Tiempo de victoria"

Els meteoròlegs ja estaven a l'ull de l'huracà als anys 40, i més de cara al Dia D, el del desembarcament de Normandia. Ho mostra Anthony Maras en aquest thriller dramàtic on la previsió del temps és emocionant, polèmica i disputada.
La prestància d'Andrew Scott i la bel·ligerància de Brendan Fraser, en el paper d'Eisenhower, brillen com sempre.
"En la zona gris"

El mestre de l'acció desenfrenada, Guy Ritchie, el de "Snatch (porcs i diamants)" o "Sherlock Holmes", dirigeix aquesta previsible pel·lícula on les peces no acaben d'encaixar.
La història és prou atractiva; Adria Arjona, Jake Gyllenhaal i Henry Cavill són apostes segures; i les escenes d'acció tenen el seu segell, però li falta química a tot plegat. Sort que, per compensar, Netflix acaba d'estrenar la segona temporada de "The gentlemen", una creació del Ritchie més efectiu.

També s'estrenen "Operación Teherán", un fluix thriller de sèrie B amb Liam Neeson; la irregular "Sus hijos", primera superproducció internacional del director argentí Pablo Trapero; la comèdia francesa "Mis queridísimos padres"; dues cintes catalanes modestes, "Femení, singular" i "Tanit", basada en l'obra de Núria Albó; i un film d'animació per als més petits, "Mumbo Jumbo es fa enorme".









