Crítica de les estrenes de cine: "Karateka" lidera un cap de setmana d'estrenes top
Cap de les novetats a la cartellera d'aquesta setmana baixa de les tres estrelles, un fet inaudit. Coincideixen diversos títols que van triomfar al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges i algunes produccions espanyoles amb protagonistes catalans: "Karateka", on Andrea Ros interpreta la premiada Sandra Sánchez, i "Esta soledad", amb Oriol Pla i Marina Salas.
"Karateka"
La història de Sandra Sánchez, reconeguda com la millor karateka de la història, és realment de pel·lícula. És un relat de resiliència, de perseverança i de compromís, també d'èpica esportiva i d'amor per una disciplina, la de les kates, estèticament espectacular i, a més, amb una gran càrrega espiritual. L'esforç d'Andrea Ros per acostar-se a la perfecció tècnica de Sánchez és superlatiu i la direcció d'Aritz Moreno aconsegueix que la trama sigui interessant des del principi fins al final. Li manca una mica d'autocrítica, però se li perdona.
"Esta soledad"
Aquesta pel·lícula confirma Javier Giner com un dels creadors més interessants dels últims anys. Després d'obrir-se en canal amb la sèrie "Yo, adicto", ara s'estrena en el llargmetratge amb una història de postamor, és a dir, la d'una parella que se centra a gestionar els bocins de la seva trencadissa mentre intenta sobreviure amb feines precàries, situacions familiars complexes i inseguretats personals. Un film notable amb dues interpretacions excel·lents, les d'Oriol Pla i Marina Salas.
"La oveja Shaun: misión calabaza"
Fa prop de 20 anys que el xai Shaun sedueix petits i grans amb les seves aventures absurdes i divertidíssimes, sense diàlegs i deutores de l'"slapstick" clàssic del cinema mut. Aquesta ovella de plastilina de l'estudi Aardman, un dels millors del món en la tècnica "stop motion", es converteix aquí en una mena de Dr. Frankenstein en la que és la seva primera incursió en el terror (infantil). Enginyosa i encantadora, aquesta és, sens dubte, una de les seves millors històries.
"Hope"
La seva primera hora de metratge (dura dues hores i 40 minuts) és del millor del cinema d'acció que s'ha rodat mai. És bàsicament una persecució frenètica de policies i veïns d'un poble de Corea del Sud assetjat per una criatura extraordinària i enigmàtica. El ritme no decau en cap moment, però també deixa espai per a l'humor escatològic i la ciència-ficció. És una pel·lícula vertiginosa que et deixa exhaust i tan provocadora que, sorprenentment, va competir aquest any per la Palma d'Or a Canes.
"Wicker"
Una faula fantàstica que reinventa de forma satírica "La bella i la bèstia" per aprofundir en la seva vessant més sexual i divertida. També analitza de forma perversa els instints més baixos de l'ésser humà: la gelosia, l'enveja i la supèrbia. En el fons no deixa de ser una comèdia romàntica entre una peixatera i un home de vímet, que es converteix en la parella perfecta. És estrambòtica però encisadora i tècnicament enlluernadora. A més, compta amb Olivia Colman i Alexander Skarsgård, impecables.
"Leviticus"
Com passa en els "slashers" clàssics, els amors prohibits o inoportuns comporten una condemna a mort. Això passa en aquest poblet petit d'Austràlia, que no accepta les relacions homosexuals dels seus joves i, per atemorir-los i castigar-los, invoquen una presència maligna que els persegueix a tot arreu. Un debut fascinant i intel·ligent d'Adrian Chiarella, que es va endur el premi al millor cineasta jove de l'últim Festival de Sitges.
"Tiempos de ilusión"
La dupla responsable de films sensacionals com "Intocable" o "C'est la vie", Olivier Nakache i Eric Toledano, fa un afectuós exercici de nostàlgia per recrear els anys 90, els de la seva adolescència, i explicar una història sensible i entranyable. És el dia a dia d'una família qualsevol, afectada per la crisi econòmica, que experimenta les primeres relacions amoroses juvenils i on són ben presents els conflictes amb els adolescents. Però tot, sempre, amb un esperit positiu. Una "feel good movie" de manual.
