Crítica de les estrenes: "Proyecto Salvación", entrar al cinema per viatjar a l'espai
Aquest cap de setmana arriba als cinemes un dels títols imprescindibles de l'any: la cinta de ciència-ficció "Proyecto Salvación". Promet ser un dels grans èxits de taquilla de la temporada. S'estrena juntament amb la comèdia "Altas capacidades" i altres pel·lícules de terror i d'acció.
"Proyecto Salvación"
És la gran odissea espacial del segle XXI dirigida al públic familiar. És un film estratosfèric sobre un científic retirat que exerceix de professor de secundària que es troba de sobte en una missió espacial suïcida. L'objectiu és capturar un depredador que pugui erradicar un paràsit que s'està menjant, literalment, el nostre sol i, per tant, amenaça de destruir la vida a la Terra.
Per començar, les imatges de l'espai, sobretot si es veu en format IMAX, són aclaparadores. A més, la història aconsegueix un bon equilibri entre el relat científic més espès i l'aventura galàctica amb alienígena simpàtic. És amena, divertida, esperançadora i educativa. També, en general, trepidant, tot i que en algun moment es pot fer feixuga per la seva durada (més de dues hores i mitja).
En qualsevol cas, un immens Ryan Gosling surt al rescat del film en tot moment. És un actor incommensurable capaç de tenir química amb una roca i amb prou carisma per sostenir una epopeia èpica com aquesta pràcticament en solitari.
"Altas capacidades"
Divertidíssima i lúcida comèdia de Víctor García León que ridiculitza les ànsies de molts pares per matricular els seus fills en escoles que són, alhora, ascensors socials. És una encertada sàtira al voltant dels estratagemes d'aquells progenitors que malden perquè la seva prole faci amistat amb els fills dels que mouen els fils en l'àmbit polític i econòmic.
El guió, on es nota la mala bava de Borja Cobeaga, dispara amb bala contra tots els tòpics de la paternitat, de manera que qualsevol pare amb un grup de WhatsApp escolar s'hi veurà reflectit en un moment o un altre. En el repartiment, Marián Álvarez i Israel Elejalde sorprenen positivament fora del seu àmbit dramàtic habitual i Juan Diego Botto brilla com sempre.
"Te van a matar"
Una "hipervitaminada" comèdia de terror que beu del millor Tarantino per formar el seu propi univers estrafolari i divertit. En un edifici similar al The Continental de "John Wick", una jove aparentment innocent busca la seva germana petita perduda. Aquí, però a diferència de la saga protagonitzada per Keanu Reeves, sí que està permès assassinar i sacrificar. De fet, la secta que hi viu ho fomenta.
La pel·lícula ofereix als fans del gènere sang a raig, amputacions a tort i a dret, suggestives coreografies de violència extrema... i un gran sentit de l'humor. Rere la càmera, un pràcticament desconegut Kirill Sokolov posa tota la carn a la graella, mai més ben dit, per conformar una cinta d'acció esbojarrada i adrenalítica, molt entretinguda, per veure amb un gran bol de crispetes i una capelina per esquivar els esquitxos.
"Un altre home"
Una nova pel·lícula queer minimalista de David Moragas sobre els alts i baixos d'una relació de parella gai que peca excessivament de superioritat moral. A més, arrossega un protagonista poc expressiu, però ho compensa amb el bon ofici de Quim Àvila, Bruna Cusí i tota la colla de secundaris, una naturalitat refrescant en general i un muntatge que flueix sense esforç.
També s'estrenen en català la graciosa "Maigret i la mort de l'ambaixador" i la cinta d'animació infantil "Mary Anning i la platja dels dinosaures", sobre els inicis d'una de les paleontòlogues més importants de la història, aquí encara una nena de 12 anys que juga a descobrir fòssils a la platja.
"Shelter: el protector"
Un thriller d'acció més de Jason Statham. Aquí interpreta un agent fugitiu dels serveis secrets britànics que s'amaga dels seus caps corruptes i sense escrúpols i que haurà de lluitar contra la intel·ligència artificial més avançada. Aquest component tecnològic, que tampoc és gaire original, és un dels pocs al·licients d'un film correcte i prou.
Les persecucions, les baralles i els diàlegs els hem vist i sentit centenars de cops abans. Mentre el pròleg introspectiu es fa etern, després les escenes d'acció es fan curtes i la profunditat de la trama és més aviat escassa. A més, hi manca sentit de l'humor. Igualment, per als fans d'un dels protagonistes de "Fast & Furious" hi ha prou material per combinar amb les crispetes.
"Yo te creo"
Una petita gran joia amb una de les interpretacions més impactants de l'any. Myriem Akkhediou fa posar la pell de gallina amb el seu al·legat en què reclama que la justícia li atorgui, per fi, la custòdia dels seus fills. La dona fa anys que els arrossega pels tribunals intentant que no hagin de veure més el seu progenitor, un maltractador de llibre que no els deixa viure.
Aquest drama familiar suposa un cop de puny directe a l'estómac per fer-nos reaccionar davant d'una realitat angoixant per a moltes criatures. Són 70 minuts intensos i, encara que sigui un adjectiu suat, necessaris.
També arriba aquests dies als cinemes la cinta històrica ucraïnesa "Dos fiscales", que va ser molt celebrada a la secció oficial de l'últim Festival de Canes.
