Crítiques a l'Ajuntament de Barcelona per la beca de 80.000 euros per a escriptors llatinoamericans
L'anunci d'una beca de 80.000 euros a escriptors llatinoamericans que escriguin sobre Barcelona, que va fer públic l'Ajuntament de Barcelona durant la FIL de Guadalajara, ha aixecat polseguera.
La beca, impulsada per l'Ajuntament i amb la col·laboració del Consorci de Biblioteques de Barcelona i la Casa Amèrica de Catalunya, consisteix en el fet que un autor llatinoamericà amb trajectòria expliqui la ciutat de Barcelona d'avui amb mirada pròpia.
Diverses veus del sector han posat el crit al cel en considerar que s'impulsa la literatura en castellà en un context d'emergència lingüística del català. La xifra de la beca, especialment, és el que ha generat més polèmica.
Dues entitats de referència s'hi han mostrat en contra. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha publicat un comunicat demanat retirar-la perquè considera que agreuja la situació de precarietat dels escriptors catalans i demana que es dediqui íntegrament la dotació prevista a la creació en llengua catalana, "una llengua que no compta amb més institucions que les catalanes per garantir-ne el foment, la difusió i la continuïtat."
La presidenta del PEN Català, Laura Huerga, en una entrevista a El Temps, ha advertit que la beca "desatén la fragilitat de les llengües minoritzades i finança una llengua que ja gaudeix de condicions favorables per a la creació. I ho fa en detriment de les llengües que necessiten precisament estímul i finançament per no desaparèixer."
Des de Guadalajara el regidor de Cultura i Indústries creatives de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, ha reaccionat a la polèmica i ha defensat que és una beca proporcional i raonable, pensada com un acte de complicitat amb la FIL:
Entendria la polèmica si fos l'única acció de política cultural de l'Ajuntament, però només és una més. Una beca residència, i dels 80.000 euros hi ha una part molt important que és l'edició, els drets, l'estatge...
Marcé ha recordat que des de fa deu anys l'Ajuntament impulsa les beques Montserrat Roig, atorgades majoritàriament a autors catalans i a les quals es destina 150.000 euros l'any, amb una inversió acumulada d'un milió i mig d'euros.
També ha reivindicat la política d'intercanvi cultural d'autors que venen a Barcelona i autors catalans que viatgen a altres ciutats i les polítiques per ampliar la setmana del llibre en català i per potenciar més les traduccions.
Des de Guadalajara, també, el cap de l'oposició, Jordi Martí Galbis, president del Grup Municipal de Junts per Barcelona, ha demanat que es prioritzin els ajuts a escriptors catalans:
En plena emergència lingüística del català a Barcelona i a mig país, totes les accions que mereixen l'atenció i els recursos de les administracions haurien de prioritzar la llengua catalana, la promoció del català i l'ajuda als escriptors catalans.
Ha criticat el que considera doble moral: "No n'hi ha prou amb signar un Pacte per la Llengua, amb nomenar una comissionada del català, quan després, per la porta de darrere, es prenen decisions unilaterals."
Martí ha reclamat a l'executiu de Collboni que reconsideri l'actuació i que, "si no la retiren, almenys que creïn una beca per a un escriptor català amb el mateix import".
També des de Guadalajara, Núria Cadenes, una de les escriptores convidades a la delegació oficial de Barcelona, s'ha afegit a les crítiques.
Precisament aquest matí, PSC, Junts, Comuns i Esquerra havien acordat, des de Mèxic, concedir la medalla al mèrit cultural a la directora general de la FIL, Marisol Schulz, com a mostra d'agraïment per haver fet possible que Barcelona sigui la convidada d'honor d'enguany a la FIL.
Schulz té vincles forts, familiars i polítics, amb Barcelona. Ha explicat que el seu avi va exiliar-s'hi. Ella havia rebut a casa seva Lluís Llach i Pi de la Serra, i més tard, l'any 1977, va viure durant un temps a casa de Llach.
