Cronologia d'una relliscada diplomàtica que volia ser un pla de pau a Ucraïna

En només cinc dies hem llegit un pla de pau dels Estats Units per posar fi a la guerra d'Ucraïna descaradament favorable als interessos de Rússia, hem sentit un president nord-americà imposant un ultimàtum de cinc dies al seu homòleg ucraïnès perquè l'accepti i hem vist els líders dels principals països europeus córrer cap a Ginebra, per intentar convèncer els Estats Units que la proposta era inacceptable.

Ara Washington i Kíiv diuen que seguiran negociant, tot i que a partir d'un "marc de pau actualitzat i redefinit", mentre que el Kremlin ja ha rebutjat de ple la proposta alternativa presentada per Europa.

Una vegada apagat l'incendi, ens preguntem: on som exactament en les negociacions de pau? S'ha avançat en alguna cosa o som al mateix lloc on érem?

Tot comença en un avió tornant del Pròxim Orient

Segons publica el digital nord-americà Axios, la idea de redactar un esborrany de pla d'armistici per posar fi a la invasió russa se'ls va acudir a l'enviat especial de Donald Trump per al Pròxim Orient, Steve Witkoff, i a l'empresari i gendre del president nord-americà Jared Kushner, quan tornaven junts d'una visita a Tel-Aviv, on es van reunir amb les autoritats del país per parlar sobre la implementació de l'alto el foc a la Franja de Gaza.

Dit i fet. Dos dies després, els dos emissaris de Trump, sense encomanar-se a ningú del Departament d'Estat però amb el coneixement del president i del vicepresident, es van reunir a Miami amb l'empresari rus Kirill Dimitriev, vinculat al Kremlin, amb qui van redactar la proposta de 28 punts. Ara només faltava decidir quan i com es presentava el pla a Ucraïna.

A Zelenski li canten els punts per telèfon

El moment va arribar a principis de la setmana passada, quan Steve Witkoff va convidar a casa seva a Miami Rustem Umérov, secretari del Consell de Seguretat Nacional i Defensa d'Ucraïna, en una reunió en què també va assistir Jared Kushner. Allà els dos assessors del president Trump li presenten el pla de 28 punts i Umérov decideix trucar al president ucraïnès per llegir-li la proposta per telèfon. Una font ucraïnesa explica a Axios que el president Zelenski en cap moment hi dona la seva aprovació, però –i aquí es gesta l'embolic posterior– Witkoff i Kushner surten optimistes de la reunió i fins i tot planegen una trobada oficial amb el president ucraïnès el dimecres 19 de novembre, aprofitant la seva visita a Turquia.

Però aquesta reunió no s'arribarà a fer mai: Zelenski deixa clar que en cap moment ha interpretat aquella trucada des de Miami com una proposta formal i la trobada es cancel·la.

La nit del 18 de novembre el digital Axios publica la notícia de l'existència d'un esborrany de pla de pau secret, elaborat pels Estats Units i Rússia, d'esquena a Ucraïna i la resta d'Europa. Aquest diari cita fonts nord-americanes i russes. La informació causa estupor a les ambaixades dels Estats Units d'arreu d'Europa, que no en tenien cap informació.

El paperot de l'amic de J. D. Vance

Finalment, el dijous 20 de novembre, quan la notícia ja està circulant en mitjans de comunicació d'arreu del món, serà un jove sense cap experiència diplomàtica ni coneixements històrics del llarg conflicte entre Rússia i Ucraïna qui assumirà el desagraït paper de presentar oficialment el pla al president ucraïnès: Dan Driscoll, actual secretari de l'Exèrcit nord-americà, que deu el càrrec a la seva vinculació amb el vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, amb qui va estudiar dret a la Universitat Yale.

És Vance qui insisteix que sigui el seu home de confiança qui viatgi a Kíiv i faci la proposta formal a Zelenski, saltant-se el secretari d'Estat, Marco Rubio, que és qui naturalment hauria d'assumir un encàrrec eminentment diplomàtic com aquest.

Les diferències d'enfocament entre aquests dos homes de Trump (Rubio molt crític amb l'agressió russa i Vance més escèptic sobre la participació dels EUA en la defensa d'Ucraïna) explicarien la decisió del vicepresident d'enviar Driscoll a pressionar Zelenski perquè accepti un pla que, de facto, representaria la capitulació d'Ucraïna. I aquesta és la segona relliscada diplomàtica del govern Trump, que aprofundeix la crisi entre els dos països.

Els esdeveniments es precipiten

No sabem exactament què va dir Dan Driscoll a Volodímir Zelenski, però per descomptat la reunió no passarà a la història com un èxit de la diplomàcia. Informat sobre la trobada, el president dels EUA reacciona amb un dels seus estirabots i amenaça el seu homòleg ucraïnès de retirar-li tot el suport militar i d'intel·ligència si no accepta la proposta abans del Dia d'Acció de Gràcies (aquest dijous, 27 de novembre).

Zelenski, per la seva banda, decideix respondre a l'ultimàtum amb un missatge dramàtic a la nació, en què adverteix els ucraïnesos que els obliguen a escollir entre "perdre un aliat clau o perdre la dignitat".

Reunió d'urgència a Ginebra

La dramàtica crida de Zelenski –i la indignació europea davant una proposta que suposaria premiar la invasió russa amb la concessió de tots els territoris ocupats– precipita l'organització d'una reunió en un hotel de Ginebra, entre els principals líders europeus, el representant ucraïnès i una delegació del govern nord-americà, que aquesta vegada encapçalarà el secretari d'Estat.

Marco Rubio públicament no contradiu el president Trump i defensa que el pla és obra dels Estats Units, però extraoficialment fa evident el seu desacord a través d'un grup de senadors, segons els quals Rubio els ha explicat que la proposta de 28 punts és ni més ni menys que "la llista dels desitjos" de Rússia.

De la reunió de Ginebra, els participants no en surten amb cap acord, però s'aconsegueix calmar les aigües. Els nord-americans i els ucraïnesos publiquen un comunicat conjunt on expliquen que "han redefinit el marc de pau" i que segueixen negociant, la qual cosa vol dir que Ucraïna demana modificar la proposta de 28 punts i els Estats Units s'hi avenen. De fet, Zelenski ha assegurat aquest mateix dilluns que s'han eliminat diversos punts del pla inicial.

Els europeus malden per tenir algun paper en les negociacions i presenten un pla alternatiu molt més a favor dels interessos d'Ucraïna, però el cert és que la trobada serveix bàsicament per guanyar una mica més de temps i que les relacions entre els EUA i Ucraïna no es trenquin.

Així doncs, on som?

Amb el tarannà imprevisible del president dels Estats Units és difícil de respondre, però segurament no som gaire lluny d'on érem fa deu dies. Aquesta crisi podria ser simplement el resultat d'una gestió maldestre de la diplomàcia nord-americana, confiada a un grup d'homes sense cap experiència en els difícils processos de resolució de conflictes. Una crisi que es va gestar en una casa de Miami i es va salvar en un hotel de Ginebra.