De "Crims" a "Manson: les cintes perdudes": 5 recomanacions true crime de la plataforma 3Cat

Amb el true crime a vegades s'hi estableix una relació difícil d'explicar. D'una banda, podem dir amb seguretat que atrapa: seguir pistes, entendre els perquès, reconstruir els fets com si poguéssim investigar el cas. Però, a la vegada, costa suportar la violència, el dolor que hi ha darrere de cada història. 

El true crime ens parla de tot allò que volem entendre i alhora voldríem evitar: la por, la fragilitat, la línia fina que separa el bé del mal. I no només parla de crims: ens parla de persones, de decisions extremes, de casualitats i de destins que s'esquerden. Per això el seguim mirant, perquè ens permet posar un peu al costat més fosc de la condició humana només per unes hores, sense sortir de la seguretat del sofà. A 3Cat, us proposem cinc continguts que us permeten experimentar les emocions fortes d'aquest món mesquí i brutal, amb el segell del millor true crime. 

 

"Crims"

És impossible parlar de true crime a Catalunya sense pensar en "Crims". Carles Porta ha aconseguit allò que semblava impossible: fer del relat del mal una experiència immersiva i punyent. Els nous capítols s'endinsen en el doble crim de Bellvitge, un cas tan desconcertant com inquietant, al trobar-se els cossos de dues agents en pràctiques del cos de Policia Nacional en un incendi al seu pis. 

En aquests nous capítols apareixen per primera vegada les famílies de les víctimes, que han tardat 21 anys a parlar, però que ara han confiat en el programa per tutelar el relat. La seva presència en la producció és una aposta pel rigor i a la vegada una força emotiva inevitable. Aquest cas també fa reflexionar sobre el paper dels mitjans en casos mediàtics com aquest, ja que la família va assabentar-se de les seves morts per la ràdio. Amb la seva veu inconfusible i la seva narrativa pausada, Porta ens retorna un cas que necessita ser analitzat de nou amb la mirada del programa.

 

"Manson: les cintes perdudes"

S'ha parlat molt de Charles Manson, però la sèrie documental "Manson: les cintes perdudes" marca un abans i un després. Per primera vegada, es mostren entrevistes inèdites amb membres de la seva secta, enregistrades poques setmanes després dels crims que van commocionar el món. El cineasta Robert Hendrickson va aconseguir gravar dins el ranxo on La família esperava el judici, i el resultat és tan inquietant com fascinant: joves que parlen amb devoció d'un líder capaç de portar-los fins a cometre un crim profundament violent.

Aquestes imatges revelen amb una força colpidora com Manson va transformar un grup d'adolescents vulnerables en assassins sense remordiments. Mig segle més tard, dues de les seves seguidores revisen aquelles declaracions i s'enfronten a les seves pròpies paraules. El documental recupera un cas brutal que va marcar l'imaginari col·lectiu: la mort de la famosa actriu Sharon Tate (parella de Roman Polanski, embarassada en aquell moment) i sis persones més, en un dels crims més incomprensibles i acarnissats del Hollywood dels anys seixanta.

 

"TikTok: Assassinat viral"

Una influencer jove, brillant i natural, que de sobte deixa de publicar contingut durant 24 hores. Sospitós. Tenia una vida idíl·lica amb una parella afectuosa i un cercle de seguidors que la sentien com una amiga. Quan va desaparèixer sense deixar rastre, milers de persones van seguir el cas gairebé en directe, obsessionades a trobar respostes: "Què li ha passat a l'Alexis Sharkey?". Els seguidors van immiscir-se en el cas com si fos una sèrie, intentant resoldre'l des de les seves pantalles. Una història de por, dolor i culpa, tràgicament habitual. 

Aquest és un dels tres casos de "TikTok: Assassinat viral": una sèrie documental per als qui viuen connectats 24 hores al dia, que explica com la fama digital pot tenir conseqüències tràgiques. Una mirada crítica i profunda sobre l'impacte de les xarxes socials en la vida real.   

 

"Qui va matar la Meredith Kercher?"

El cas de Meredith Kercher va sacsejar Europa i va obrir un debat sobre la justícia, els mitjans i la veritat. Una sèrie documental imprescindible per aproximar-se al cas i entendre els errors que van vertebrar la instrucció des de l'inici. Una jove estudiant britànica va ser trobada assassinada a Perugia l'any 2007, i el cas va adquirir una dimensió global quan la seva companya de pis, Amanda Knox, i el seu nòvio italià van ser acusats del crim. Durant molt temps, el procés judicial va ser un laberint de versions, especulacions i judicis paral·lels. 

Aquesta sèrie documental de tres capítols repassa el cas amb noves mirades i testimonis, revelant fins a quin punt la pressa per trobar culpables pot distorsionar la realitat. Un relat que ens fa reflexionar sobre com el sensacionalisme mediàtic pot convertir persones reals en arquetips, i sobre el preu humà de la fama involuntària. Sovint, la veritat pot perdre's entre titulars i opinions, i ens fa oblidar que darrere del soroll, hi ha víctimes, famílies i vides que es poden trencar per sempre. 

 

"Tor, tretze cases i tres morts"

Hi ha pobles que semblen embolcallats per una llegenda negra. Tor, al Pallars Sobirà, n'és un. Aquest pòdcast s'ha convertit en un clàssic del true crime català: una guerra pel domini d'un poble aïllat, barrejada amb secrets, diners i morts. La veu de Carles Porta ens torna a guiar per un cas tan magnètic com la mateixa muntanya. 

Un pòdcast fascinant que continua atrapant als oients anys més tard de la seva publicació (2017), i que compta amb una versió audiovisual colpidora. Però precisament l'àudio té la força per fer-nos imaginar aquell poble, els seus veïns, els sospitosos i la solitud tallant de l'alta muntanya (una protagonista més). Una història que pot ser reescoltada igual que la primera vegada i encara segueix pesant, com la neu. Et deixa amb la sensació inquietant que a Tor ningú oblida, només calla.