De la seguretat a la cursa comercial: la pugna EUA-Xina per la intel·ligència artificial generativa
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Després d'anys d'alertes dels experts en intel·ligència artificial generativa (IAG) sobre els perills que pot comportar aquesta tecnologia, ara els governs de les dues potències que la lideren, els Estats Units i la Xina, s'ho estan plantejant de manera seriosa.
Ho fan amb dues estratègies oposades: mentre la Xina demana alentir-ne el desenvolupament per poder fer-ho de manera segura, l'administració liderada als EUA per Donald Trump és contrària a fer-ho.
El mateix Trump s'hi ha referit aquest diumenge en clau purament competitiva: ha dit que vol aprofitar que el seu país encara va al davant, i ha afegit que "qui guanyi aquesta cursa, guanya". Aquest dilluns ha anat una mica més enllà i ha assegurat que hi ha una "conspiració malaltissa" contra la IA i que no necessita més control que el fet que ell sigui el president del país.
També el líder republicà del Congrés dels EUA, Mike Johnson, s'ha negat a legislar per frenar el desenvolupament de la IA amb el mateix argument: evitar que la Xina els passi al davant.
Impulsar la IAG de manera "saludable i ordenada"
La Xina, en canvi, fa anys que regula l'ús de les eines d'IAG i els responsables governamentals estan insistint aquests dies en què cal treballar en "la prevenció de la pèrdua de control".
En resposta als missatges provinents dels Estats Units, aquest diumenge el ministre de Seguretat de la Xina, Chen Yixin, ha publicat un article en un diari governamental criticant les empreses nord-americanes.
En l'article Chen assegura que models d'IAG com Mythos d'Anthropic o GPT-5.5-Cyber d'OpenAI poden suposar riscos greus per als interessos de la Xina i demana que es reforci la seguretat mundial de la IA.
El ministre xinès assegura que al seu país ja hi ha més de 500 milions de persones que fan servir eines d'IAG, i demana que s'impulsi aquesta tecnologia de manera "saludable i ordenada".
La Xina denuncia una "agenda oculta" dels EUA
L'editorial del mateix diari considera que l'avís del líder d'Anthropic, Dario Amodei, que ha estat el detonant del debat públic actual, sembla una "declaració racional", però que amaga "una agenda oculta" contra la Xina.
Amodei va publicar dissabte un text en què demanava "alentir el ritme" de desenvolupament de la IAG per "evitar els greus riscos" que suposa, i ho va fer responent a la dimissió d'un enginyer de la seva empresa pels mateixos motius.
Segons el diari xinès, l'objectiu dels Estats Units i les seves empreses és "estrangular" la IAG xinesa per impedir que avanci la nord-americana, i que Anthropic està alineada amb aquest objectiu.
Xatbots de conversa prohibits
Però la Xina ja fa temps que treballa per controlar la IAG. Fa dos anys l'agència del ciberespai de la Xina, la CAC, ja va contemplar la possibilitat que escapi del control humà, i l'any passat van afegir que podia haver-hi "un salt" sobtat que ho precipités.
Per això van crear una directriu d'"aplicació de confiança" per mantenir el control sobre la IAG, i per aconseguir-ho estan creant legislació d'acord amb les directrius de la CAC.
La sociòloga d'Esade especialista en societat digital Liliana Arroyo explica al programa "Matins" de TV3 que la Xina aquest estiu ha prohibit que les empreses ofereixin xatbots o robots de conversa en l'àmbit personal i relacional.
El motiu és que molts xinesos els feien servir per alleujar la soledat que senten i el règim comunista del país ha considerat que aquest ús els era perjudicial.
Intel·ligència artificial censurada a la Xina
De tota manera, cal recordar que el sistema polític xinès, controlat fèrriament pel president Xi Jinping i el partit comunista, permet al govern vigilar i supervisar de molt a prop qualsevol activitat empresarial.
En aquest sentit, el ciberespai xinès està censurat i, per tant, els seus models d'IAG no tenen el mateix accés a les dades que els models occidentals, però malgrat això són gairebé tan avançats com aquests.
Arroyo considera que el que diuen les tecnològiques nord-americanes és que estan disposades a frenar el ritme sempre que s'eviti que les xineses "les avancin per la dreta".
La regulació i la innovació
Segons aquesta experta, només hi ha uns sis mesos de diferència entre els models nord-americans i els xinesos, que són més barats i sovint de programari lliure, cosa que els fa molt competitius.
Precisament bona part de les crítiques dels EUA cap a la Xina es basen a acusar les empreses d'IAG d'aquest país d'estar aprofitant-se il·legítimament dels models nord-americans per millorar els seus.
Pel que fa a la negativa del govern dels EUA a regular la IAG amb l'argument de no perjudicar la innovació, Arroyo creu que és erroni, perquè sense regulació no es genera prou confiança:
Ens volen fer creure que la regulació va en contra de la innovació, però és precisament al revés.
Les alertes són cada vegada més precises... i preocupants
En tot cas, el debat sembla que es decanta a poc a poc a favor de la regulació del desenvolupament de la IAG, impulsat per les alertes de dins mateix de les tecnològiques, que són cada vegada més precises.
Així, les alertes de fa anys expressaven temors difusos aparentment basats més en especulacions dignes de la ciència-ficció que no pas en fets, però ara surten de l'experiència directa amb les eines d'IAG.
La majoria de veus citen el cas d'aquest juliol, quan models avançats d'OpenAI van vulnerar les restriccions que tenien per atacar la plataforma Hugging Face, atac que s'ha qualificat de "sense precedents".
De tota manera, la realitat ara mateix és que el debat ha repercutit negativament a les borses: aquest dilluns les asiàtiques han baixat, a Europa també i es preveu que la dels Estats Units també baixi.
El motiu és que en la IAG s'hi han abocat milers de milions d'euros, una inversió que ha ajudat a sostenir l'economia dels Estats Units, sobretot els sectors financers, amb Wall Street al capdavant.
