De la simplesa dels "Bridgerton" a la simplificació dels discursos de la ultradreta

Per fi he vist la primera temporada dels "Bridgerton". Pel broc gros: maniqueista, previsible i plena de relacions tòxiques, però enganxa. I per què? Perquè ens dirigeix i ens diu en cada moment, en cada instant, què hem de pensar. Els guionistes i directors dirigeixen els sentiments, els pensaments i les passions de tots els espectadors perquè arribin a la conclusió planificada del seu relat.

Amb un panorama ple de matisos -en un moment on hi ha vagues de mestres, profes, transportistes i taxistes-, conflictes amb milers d'arestes dels quals no arribem a entendre ni el 10%; un món amb una guerra oberta entre Rússia i Ucraïna… Són realitats complexes que s'escapen dels marcs mentals que coneixem.

Oh, esclar que ens agraden els "Bridgerton", perquè deixem de pensar per un moment, perquè ens porten agafats de la maneta i ens guien cap al seu relat. Perillós. Perquè, si en un món ple de complexitats i matisos no ens preparem per tenir capacitat analítica i crítica, ens l'acabaran colant ja no els discursos simples dels "Bridgerton", sinó les simplificacions dels discursos polaritzats que sovint s'apropia la ultradreta. No perdem capacitat crítica, sisplau, que fàcilment passarem de la simplicitat dels "Bridgerton" a la simplificació d'alguns discursos.