"La gran cita"
(3Cat)

De "LIA" a "La meva amiga IA", cinc continguts per descobrir si el futur ja ens ha atrapat

Com ha passat la intel·ligència artificial de ser una idea de futur a formar part de la nostra vida quotidiana? Repassem cinc continguts de la plataforma 3Cat que ens convidaran a fer-nos més preguntes que respostes
Alba Aragonès Dalmau
Equip editorial plataforma 3Cat
6 min

La quarta revolució industrial és un fet i el canvi de vida i paradigma, també. Entre la utopia i la distopia, com si ens trobéssim en una sèrie de ciència-ficció, a poc a poc la intel·ligència artificial ha entrat sense permís al niu de casa nostra. De fet, potser dir que ha passat a poc a poc és relatiu: si ens preguntem en quin moment exacte de la línia temporal va començar aquesta transformació, només els experts sabrien assenyalar-ne l'inici.

L'única solució, pot semblar que és abaixar el cap i acceptar el que vindrà, tot i que abans de fer-ho ens convé entendre què tenim al davant. Així, en aquest article es presenten diferents maneres d'acceptar, congeniar-hi o entendre la IA. D'aquesta manera potser aconseguim decidir cap a quin cantó del seu ús preferim caure, si és que realment podem triar.

"LIA"

Cinc noies són la cara de "LIA", una sèrie que es pot considerar ciència-ficció més per aquest fet que no per les professions que retrata. El Laboratori d'Intel·ligència Artificial (LIA) està liderat per la Rita, interpretada per Emma Vilarasau, que encapçala un quartet de joves talents; Cristina Colom, Clara Sans, Mireia Vilapuig i Laura Viñals. Amigues i científiques pioneres de la intel·ligència artificial, treballen amb una premissa clara: situar l'ètica per davant de qualsevol decisió.

La ficció aborda un dels temes del moment dotant-lo de la importància justa. Pretén mostrar les possibilitats de la IA en l'àmbit científic, però sense deixar de tocar de peus a terra. Per això, el sentit de la sèrie és recordar que tota conseqüència ha d'anar acompanyada de la seva respectiva reflexió, i que s'ha d'anar amb compte de no caure en l'entusiasme ingenu ni, d'altra banda, en l'alarmisme sense contrastar. A més, suma punts un dels seus altres idearis, donar veu a la joventut especialitzada i fer que la canalla vulguin ser noies pensadores i creadores.

Així, doncs, arribats al moment en què la intel·ligència artificial ha esdevingut la mirada de la ficció, hem de reconèixer que ja no es pot tirar enrere: existeix i no desapareixerà. Tal com han fet els creadors de "LIA", la qüestió ja no és decidir si volem formar part d'aquesta transformació, sinó escollir des de quin sentit volem explicar la història. Precisament, aquesta és també la proposta de la col·lecció "Imaginant futurs: la IA a la ficció", que explora diferents maneres de representar aquesta convivència. Entre les peces ens sorprèn el curtmetratge "Ginoide", que tracta d'un experiment... pertorbador.

'LIA'
La Cyrielle, interpretada per Clara Sans, una de les protagonistes de "LIA" (3Cat)

"Moon"

Però, i si la intel·ligència artificial arribés fins a l'escenari de convertir-se en l'única companyia d'una persona? "Moon", la pel·lícula de Duncan Jones, segueix l'astronauta Sam, que només gaudeix de la companyia del Gerty, un assistent robòtic, si el mot és l'adequat. Sembla que, a simple vista, el robot dotat d'intel·ligència és l'acompanyant ideal, però la trama seria massa simple si un film que combina ciència-ficció i suspens es quedés en aquest titular.

Tot i que "Moon" ens situï en un escenari futurista, tot apunta que les preguntes que planteja tenen cada vegada més possibilitats de ser una experiència tangible. En un moment en què els assistents virtuals i els xatbots formen part de la nostra quotidianitat, quin límit es delimita entre el lligam humans-màquines?

Potser el més inquietant del film no és imaginar-nos un futur que ja és aquí, en què les màquines s'assemblen a nosaltres, sinó qüestionar si arribarem a assolir el deliri del Sam, el fet de necessitar el suport d'un robot com si fos una persona.

'Moon'
Fotograma de la pel·lícula "Moon" (3Cat)

"Punt de no retorn. La meva parella és una IA"

Si a "Moon" es desenvolupava la ficció de necessitar una màquina per sobreviure, en aquest cas no cal inventar res: la realitat ha superat la ficció. El capítol "La meva parella és una IA", de la sèrie documental "Punt de no retorn", guanyadora d'un Emmy, ensenya que tot el que pot semblar impossible, mai no ho serà del tot. De manera molt íntima, el reportatge acompanya un seguit de testimonis que presenten una idea en comú: la intel·ligència artificial els ha canviat la vida amorosa, perquè ella mai els farà tant de mal com els el pot fer un vincle humà.

Els casos, no cal dir-ho, traspassen la línia vermella: casar-se amb un telèfon mòbil és un absurd extrem, però la construcció del relat aconsegueix, fins i tot, generar empatia envers els personatges. El director, Raül Gallego, no pretén jutjar les persones, que, des de la solitud, s'atreveixen a mostrar la seva relació artificial davant la càmera, sinó parlar de com aquesta idea exòtica està portant les persones al límit de la ment humana, a un punt de no retorn.

'La meva parella és una IA'
Casament entre un dels testimonis de "Punt de no retorn. La meva parella és una IA", la Hasho, i el Mitsutada, un personatge de manga generat amb IA (3Cat)

"La gran cita"

Aída Domènech, més coneguda per Dulceida, encara "La gran cita", un "date show" original de 3Cat de gran format, que ha despertat l'interès internacional. La BBC Studios n'ha adquirit els drets i presentarà el contingut com una de les principals apostes de la temporada britànica. És probable que ho sigui, especialment, perquè el contingut sobre cites ofereix una gran novetat en aquest tipus de gènere: la IA ha predit la parella ideal de cada un dels cent concursants.

La qüestió és si aquest debat científic-amorós és vàlid per tothom. Potser cal qüestionar la idea que, amb l'ajuda d'una màquina, podem trobar la nostra mitja taronja, que gràcies a la IA deixarem de tenir flirtejos incerts, pessigolles i dubtes.

En realitat, però, el programa presenta aquest nou tipus de cites com un qüestionament del model de vida que estem construint, i acaba fent-nos veure que sempre, i per sobre de totes les coses, l'espontaneïtat humana superarà les prediccions d'un ordinador. Si a "La meva parella és una IA" els protagonistes parlen de la bondat de construir una connexió amb una màquina, a "La gran cita" els prompts queden en segon lloc. Aquí, la virtuositat d'una mirada guanya la batalla.

'La gran cita'
Tres concursants de "La gran cita" (3Cat)

"La meva amiga IA"

Després d'un recorregut força inquietant, arribem a l'última proposta, que ens donarà un bri d'esperança. Mentre que el reportatge de "Punt de no retorn" parla de vincles de parella des de l'experiència personal dels seus protagonistes, el documental "La meva amiga IA" té una perspectiva més global. Hi entren en joc les relacions d'amistat i les converses amb psicòlegs i psiquiatres, per explorar fins a quin punt una màquina pot influenciar el nostre benestar personal. El documental no amaga els perills d'aquestes interaccions, perquè, precisament, l'objectiu és demostrar que, si l'eina està ben feta, també pot ser positiva la seva ajuda.

La raó és que bona part de les eines disponibles al mercat actualment estan dissenyades per oferir respostes satisfactòriesper a l'usuari i adaptar-se a les seves expectatives. És per això que el documental posa sobre la taula els riscos que aquest tipus de converses poden generar a la societat i els límits que no s'haurien de traspassar, especialment quan s'hi recorre per consultar decisions, inclús, de vida o mort. Però la part esperançadora demostra, gràcies als testimonis de diferents especialistes i experts, que aquesta artificialitat té possibilitats de no esdevenir catàstrofe.

'La meva amiga IA'
Fotograma del documental "La meva amiga IA" (3Cat)

Avui és notícia

Més sobre Univers 3Cat

Mostra-ho tot