Julia Otero: "Soc molt tossuda, sempre he dit que jo de Catalunya no em moc"
Amb més de quatre dècades de trajectòria, cinc premis Ondas i una Creu de Sant Jordi, Júlia Otero és una de les veus més reconegudes del periodisme català. Actualment dirigeix i presenta l'espai radiofònic "Julia en la Onda", a Onda Cero, però la seva carrera també ha deixat moments molt recordats a la televisió, com el magazín de tardes "La columna", que va presentar a TV3 del 2000 al 2004, o el concurs de Televisió Espanyola "3x4", que va ser el seu debut televisiu.
El preu de la fama
Quan Júlia Otero va començar a presentar "3x4" a Televisió Espanyola, l'any 1986, no era conscient de la dimensió que acabaria adquirint el programa. "Era una nena innocent, no sabia el que venia", recorda. El concurs es va popularitzar ràpidament i la va convertir en un dels rostres més coneguts de la televisió. Tant, que només van caldre cinc dies perquè la seva vida canviés completament. Un dilluns va començar el programa i aquell mateix dissabte, quan va anar al cinema, va descobrir a l'entreacte que tothom la reconeixia.
Vaig passar de ser perfectament anònima a tenir una popularitat brutal.
Aquell èxit, però, també va tenir una cara menys amable. L'exposició sobtada la va obligar a protegir-se i a buscar la manera de preservar la seva vida privada.
Perdre l'anonimat és perdre la llibertat; d'això me'n vaig adonar el tercer dia. Vaig pensar: no seré mai més lliure.
Les fotografies, les persecucions i la impossibilitat de passar desapercebuda van fer que ho visqués amb angoixa. "Vaig plorar molt", confessa. També els seus pares van patir les conseqüències d'aquella popularitat. Per això va decidir "bunqueritzar-se" i defensar amb ungles la seva intimitat i la de les persones del seu entorn.
Una experiència que contrasta amb la manera com avui es viu l'exposició pública. Otero considera que la popularitat actual està molt més segmentada: "Potser tu escoltes una persona que t'entusiasma i jo no sé qui és". En canvi, aleshores la televisió reunia audiències molt més transversals.
També ha canviat la relació amb la privacitat. L'any 2000 li van oferir presentar un reality i malgrat que li oferien molt diners, va rebutjar la proposta.
No volia trencar tots els codis deontològics de la comunicació, entrar a la intimitat de la gent.
Avui, amb les xarxes socials, considera que ens hem acostumat a mostrar constantment la nostra vida.
Ara la gent ven i es mostra des que s'aixeca fins que se'n va a dormir.
Una carrera forjada a Catalunya
La trajectòria de Júlia Otero va començar a la ràdio gairebé per casualitat. Volia escriure, havia estudiat Filologia i pensava dedicar-se a l'ensenyament, però va acabar fent de locutora a Ràdio Sabadell.
Tenia el desvergonyiment de la joventut, feia crítiques i em quedava tan ampla. Amb 17 anys feia crítiques de pel·lícules amb aquella gosadia que té la ignorància i la joventut.
La ràdio la va atrapar i, després de passar per diferents emissores, va consolidar el seu estil amb "La radio de Julia", a Onda Cero. Paral·lelament, va anar construint una carrera televisiva que la va portar per diferents cadenes. A TV3, primer amb "Jocs de nit", i després amb "La columna", va viure una de les etapes que recorda amb més estima:
Els quatre anys de 'La columna' a aquesta casa van ser pletòrics.
Al llarg d'aquests anys, la seva feina ha estat reconeguda amb cinc Premis Ondas i la Creu de Sant Jordi. Uns guardons que agraeix, però que també entén com una responsabilitat.
Els premis els agraeixes molt, són com un copet a l'esquena. Però l'endemà has de tornar a aixecar el programa que sigui.
En el cas de la distinció de la Generalitat de Catalunya, hi veu un compromís especial: "Si tens la Creu de Sant Jordi, vol dir que portes Catalunya al cor i que allà on vagis has de saber defensar els valors que tenim al territori". Explica que, mentre que molts companys van haver de marxar a Madrid per continuar treballant, ella va tenir clar que volia fer-ho des d'aquí.
Jo no em moc de Catalunya; si voleu que faci ràdio o tele per a Espanya, aquí hi ha estudis de televisió, hi ha estudis de ràdio.
Reconeix que al principi li va costar, però que amb els anys aquella voluntat s'ha convertit en una exigència:
He aconseguit treballar des de Catalunya per a Espanya tots els anys que porto a la comunicació.
Una professió que encara l'estimula
Malgrat la seva llarga trajectòria, Otero continua vinculada a la ràdio i no es planteja deixar-la mentre senti que té alguna cosa a aportar. Es lleva a les cinc del matí per preparar "Julia en la Onda", una feina que, explica, li exigeix estar permanentment informada i pendent del que passa al món. "La feina m'aporta gimnàstica intel·lectual, estar pendent del que passa, llegir constantment..."
Té clar, això sí, que també cal saber quan arriba el moment de plegar:
És interessant marxar un minut abans que marxi l'audiència. S'ha de saber marxar a temps.
Potser aquesta manera d'entendre la professió també explica que sigui tan poc habitual veure-la concedint entrevistes. No és una qüestió de malestar ni de distància, sinó que considera que no li aporta gaire.
Vas a la tele i tens més a perdre que a guanyar, no en trec res. El que he de dir ja ho dic al programa de ràdio que faig.
Després d'haver conegut tan aviat el preu de la popularitat, Otero continua preferint que la seva feina parli per ella.
