Quim Masferrer: "Riure d'un mateix és de les coses més sanes que hi ha"
Amb 13 anys recorrent Catalunya amb "El foraster", Quim Masferrer ha après a mirar el món a través de les petites històries quotidianes. Aquesta curiositat per les persones parteix d'una convicció: tothom té alguna cosa interessant a explicar. "Estic convençut que tothom té coses interessants a explicar; tothom té una entrevista", assegura.
Compartir per viure millor
Quan arriba a un poble, té clar que cal anar-hi "amb més ganes d'escoltar que de xerrar", amb voluntat d'aprendre i sense prejudicis sobre qui pot acabar protagonitzant una bona història.
Per Masferrer, compartir aquestes experiències és sempre enriquidor, tant per a qui explica com per a qui escolta. I no només perquè permet descobrir altres vides, sinó perquè també canvia la manera com vivim les emocions.
Quan comparteixes, les alegries es multipliquen i les penes es divideixen.
Una idea que també reivindica a través de l'humor i que posarà a prova el 15 de novembre, participant en el "Roast al Foraster", dins del Festival Hilària. Diversos convidats es dedicaran a criticar-lo i posar-lo a caldo. Lluny de viure-ho com un atac, ho veu com una oportunitat per jugar i riure de si mateix.
Riure d'un mateix és de les coses més extraordinàries i més sanes que hi ha.
Mentrestant, Masferrer tornarà aviat a TV3 amb nous episodis d'"El foraster", i el 9 de novembre es podrà veure per televisió l'espectacle que va portar al Palau Sant Jordi el 30 de maig, davant de més de 15.000 persones. Però, si alguna cosa queda clara després de la conversa, és que no sempre cal fer grans coses per aprofitar la vida. De vegades, n'hi ha prou de seure, mirar al voltant i badar.
Badar també és aprofitar el temps
L'actor i presentador ha visitat "Col·lapse" per reivindicar una activitat sovint menystinguda: badar. Una manera d'aprofitar el temps que, diu, ha guanyat valor a mesura que s'ha fet gran.
"Fa 15 anys, per mi, hi havia coses que eren perdre el temps i ara són guanyar temps", explica Masferrer. Un matí sense fer res, per exemple, que abans hauria considerat desaprofitat, avui pot ser "la cosa més sensacional del món". Amb els anys, assegura, ha après a distingir millor què és important: "Abans potser pensava excessivament en la feina i en les ambicions laborals i ara t'adones que l'important és la família, la pau, la tranquil·litat."
Aquesta nova manera d'entendre el temps l'ha portat a reivindicar el plaer de no fer res, d'observar i deixar passar les hores sense cap objectiu concret.
Badar és la cosa més fantàstica del món. Estar un matí badant, fent el badoc, és fantàstic.
Per ell, badar és pujar a una muntanya i contemplar l'horitzó, seure en un banc i veure passar la gent o mirar com les barques tornen a port. És parar atenció a allò que normalment passa desapercebut. I, tot i que reconeix que li agrada molt, hi ha una cosa que encara el captiva més: conèixer persones. "Acabem de trobar dues de les meves grans passions: badar i conèixer gent", resumeix.
