De què serveix reconèixer Palestina com a estat i quin impacte tindrà sobre el terreny

En el marc de l'Assemblea General de les Nacions Unides, França, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Portugal, Bèlgica, Malta, Luxemburg, San Marino, Mònaco i Andorra reconeixen de forma oficial l'estat de Palestina. En l'últim any, ja ho havien fet Espanya, Irlanda, Noruega, Eslovènia, Armènia, les Bahames, Jamaica, Barbados i Trinidad i Tobago. 

En total, uns vint països, alguns dels quals amb pes i influència en les relacions internacionals com ara el Regne Unit (antiga potència colonial de la Palestina històrica) i França. Però, què reconeixen exactament i què implica el reconeixement?

Palestina és actualment un estat?

Palestina és i no és un estat. Ens expliquem: el dret internacional (convenció de Montevideo del 1933) estableix que per ser un estat s'han de complir quatre criteris. El primer, que hi hagi una població estable permanent en un territori determinat: Palestina compleix clarament aquest punt, ja que hi ha més de cinc milions de palestins vivint entre Cisjordània, Gaza i Jerusalem Est.  

La segona condició és que aquest estat estigui en condicions d'establir relacions amb altres estats i, per extensió, sigui reconegut per altres països. Palestina també ho compleix, ja que té relacions diplomàtiques amb més d'un centenar llarg de països i el reconeixen 157, té selecció pròpia als Jocs Olímpics o, com el Vaticà, és un membre observador a les Nacions Unides i està en múltiples organismes internacionals. 

El tercer i el quart punts és on trontolla més la solidesa de l'estat palestí. La convenció de Montevideo també exigeix que l'estat en qüestió tingui una àrea geogràfica i unes fronteres definides. Gran part de Palestina està sota ocupació total o parcial d'Israel, que li controla les fronteres i els moviments de població. No para de construir més assentaments il·legals a Cisjordània i està arrasant Gaza fins al punt que molts consideren impossible que en el futur hi hagi un estat palestí viable i amb una mínima continuïtat territorial.   

I finalment, perquè un estat en potència tingui categoria d'estat necessita tenir una autoritat política organitzada que sigui capaç de controlar la seva població i el seu territori. El govern palestí està molt limitat, primer perquè Israel li impedeix fer la feina en múltiples àmbits i després per la mateixa divisió entre palestins, amb un govern a Cisjordània encapçalat per l'Autoritat Palestina i un altre a Gaza sota Hamas. 

Per tant, sobre el paper, Palestina compliria del tot només dos dels quatre requisits, per bé que el dret internacional també estableix que el simple reconeixement voluntari d'un estat per part d'altres estats ja confirma l'existència d'un nou membre a la comunitat internacional. 

Al mateix temps, l'absència de reconeixement per part d'un o diversos estats no afecta l'existència de l'estat en si mateix i, com més països el reconeguin, més legitimitat i força tindrà en l'escena internacional. Amb els últims països, el 81% dels membres de l'ONU ja reconeixen Palestina.

Per què arriba ara el reconeixement occidental?

El reconeixement occidental no s'entendria sense la indignació per les massacres contínues i la destrucció de Gaza. Les imatges diàries de morts i de fam, la contínua expansió d'assentaments il·legals a Cisjordània, les violacions flagrants del dret internacional i la impotència perquè res serveix per aturar el que molts veuen com un genocidi han mobilitzat les opinions públiques i, a remolc, molts líders que s'han vist amb la necessitat de fer gestos i prendre decisions. 

Quan es tracta d'Israel, Occident sempre ha anat amb peus de plom, amb una prudència i una tolerància que no ha demostrat amb altres actors internacionals, però la paciència hauria arribat a un límit. Fins ara, les potències europees deien que reconeixerien Palestina només un cop palestins i israelians haguessin pactat el final de conflicte i la forma del futur estat palestí.

Ara, davant la realitat que no hi haurà negociació a curt ni mitjà termini, els líders occidentals volen enviar-li a Israel el missatge contundent que, per molt que intenti enterrar la idea d'un estat palestí i faci tot el possible perquè no es faci realitat, el conflicte només se solucionarà si un dia accepta la creació d'un estat palestí. Al mateix temps, tots volen reconèixer les aspiracions legítimes i la llarga lluita del poble de Palestina per tenir un estat propi.

L'esperança és que la pressió occidental i la pluja de reconeixements serveixi perquè els líders israelians i els seus valedors nord-americans reflexionin. No és clar, però, que se sentin intimidats i, de fet, Netanyahu ja suggereix que la resposta serà l'annexió parcial de Cisjordània.

Quin impacte tindrà el reconeixement occidental de Palestina sobre el terreny? 

Des del punt de vista pràctic, tindrà poc o gens d'impacte. Ni canviarà la difícil vida dels palestins ni la dinàmica de terror a Gaza, perquè Netanyahu ja ha deixat clar que si fa alguna cosa, en tot cas, serà empitjorar el tracte que reben. Israel no vol canviar i l'únic actor que el podria forçar a fer-ho són els Estats Units, que tampoc pensen moure un dit. 

El reconeixement, per tant, s'emmarca en el terreny dels gestos simbòlics, però el que llencen París o Londres és un símbol important. 

Fins ara, els aliats més poderosos a banda i banda de l'Atlàntic es negaven a reconèixer l'estat palestí. Ara, aquesta unitat s'ha esquinçat i, de fet, al Consell de Seguretat de l'ONU, amb dret de veto, només queden els Estats Units oposant-s'hi. El Regne Unit i França ja han trencat el tabú, i Rússia i la Xina fa anys que van reconèixer Palestina. 

El reconeixement és significatiu perquè reforça encara més l'aïllament de Washington i Tel-Aviv en l'escena internacional i se suma a la decisió recent de la Comissió Europea de recomanar suspendre l'acord comercial preferencial que la UE té amb Israel. 

Quan, fa un any, Espanya i Irlanda van llançar la idea de reconèixer l'estat palestí, semblava que mai aconseguirien arrossegar Londres o París. De la mateixa manera, si aquests últims s'hi han sumat, en el futur podrien fer-ho alguns que encara dubten. 

El reconeixement d'aquests països occidentals també tindrà alguns efectes diplomàtics, ja que implica que estableixin relacions directes i de tu a tu amb Palestina més enllà de les que tenien fins ara amb l'Autoritat Palestina i, eventualment, pot implicar revisions d'acords bilaterals amb Israel, especialment aquells relacionats amb territori, comerç i drets humans.

Tot plegat és una victòria moral per als palestins. Obtenen més legitimitat internacional, la seva causa no cau en l'oblit i guanya presència enmig de tanta destrucció i dels esforços israelians per esborrar-los de mapa. També poden buscar consol pensant que no estan tan sols i que la gran majoria de la comunitat internacional està del seu costat. 

Però també saben que un cop s'acabi l'Assemblea de l'ONU, ni millorarà el seu dia a dia ni estaran més a prop del somni de ser un dia ciutadans d'un estat de ple dret.