De Xavier Bosch a Han Kang: els llibres més esperats del 2025
Si el 2024 va ser l'any de Guimerà, Salvat-Papasseit o Kafka, aquest 2025 arriba amb noves efemèrides literàries que ens recorden el llegat inesborrable d'autors imprescindibles. Celebrem el centenari del naixement de Carmen Martín Gaite i Ana María Matute, dues figures clau de les lletres espanyoles. Es compleixen 250 anys del naixement de Jane Austen, 150 del d'Antonio Machado i 125 del creador d'"El petit príncep", Antoine de Saint-Exupéry. Enguany també se celebra el 75è aniversari de la mort de George Orwell, autor de "1984" i "Rebel·lió a la granja", el 125è del dramaturg Oscar Wilde i el 150è de Hans Christian Andersen, mestre dels contes infantils. D'altra banda, commemorem obres com "El procés", de Franz Kafka, o "El gran Gatsby", de Francis Scott Fitzgerald, que van publicar-se fa un segle i han marcat un precedent en la literatura universal.
Cada any arriba carregat d'aniversaris a la cultura, i en el món de la literatura hi ha molt a celebrar. No només per l'obra pòstuma d'autors, també per les novetats literàries que faran les delícies dels lectors aquest 2025: debuts prometedors, retorns d'autors consagrats, obres esperades o premis internacionals. Són moltes les novetats que arriben a les llibreries, però fem un repàs als títols pels quals hauries de fer lloc a les prestatgeries.
Pendents del retorn de Xavier Bosch
Si per alguna cosa està marcat l'any és per la tornada del guanyador del Premi Sant Jordi i Ramon Llull al circuit editorial. Xavier Bosch no falla a la seva cita biennal amb la literatura i publica una nova novel·la de la qual ja s'ha desvelat el títol, "Diagonal Manhattan", i que arribarà al març per Columna. És una història que ens transporta al món de la publicitat entre la Barcelona i Nova York dels anys vuitanta i noranta. Tornarà a encapçalar el llistat de llibres més venuts per Sant Jordi?
Les apostes de la literatura catalana del 2025
En qui (o què) ens convertim mentre construïm la nostra identitat? Després d'una corresponsal de guerra, la protagonista del nou llibre de Marta Orriols, "A l'altra banda de la por", és una restauradora del MNAC que reflexiona a quin port arriba la seva vida un cop els fills fan la seva, rep la petició de divorci de l'exmarit anys després de separar-se i pensa en un amor del passat.
Un altre nom que sonarà, però en aquest cas per la incursió a la novel·la, és Irene Pujadas, que debuta al gènere amb "La intrusa". Després de publicar un relat al prestigiós The New Yorker, ara ens porta el viatge hilarant i esbojarrat a l'interior del cos de la protagonista, la Diana.
De relacions i llaços familiars, els títols d'Alba Dalmau, Roser Cabré-Verdiell i Jordi Nopca. Si a "Amor i no" l'escriptora cardedeuenca mostrava una relació poc convencional que sacsejava els tòpics romàntics, a "Si una família" fa trontollar la institució familiar entre fantasia i fantasia. Com també la continua descabdellant, igual que el desig i els límits del sentit comú en la recerca del poder propi, Cabré a "Que morin els fills dels altres".
És un any de llegir grans premis, com la novel·la guanyadora del National Book Award i el Kirkus Prize i que també ha estat finalista del Booker Prize. Es tracta de "James", de Percival Everett, una història que capgira "Les aventures de Huckleberry Finn" de Mark Twain, perquè el testimoni passa al Jim, l'esclau negre, que narra i presenta la societat brutalment racista del sud dels Estats Units. Precisament, la guanyadora del darrer Booker, Samantha Harvey, recull a "Orbital" les reflexions i converses vitals de sis astronautes en la immensitat de l'espai.
En l'àmbit nacional, el guanyador del Premi Sant Jordi 2024 Roc Casagran signa "Somiàvem una illa", que també desembarca aquest any. Després de capbussar-se en poesia, l'autor torna a la ficció en llarg format amb la cerca vital de la Carla.
Un altre fenomen editorial que arriba és el d'"Els jocs de la fam" de Suzanne Collins, que s'amplia amb la història "Sunrise of the Reaping" ("Amanecer en la cosecha" i que edita Penguin al país), una història situada 24 anys abans que la primera entrega de la saga. Pel que fa al panorama estatal, tindrem "En l'amor i en la guerra", la continuació de "L'església del mar" d'Ildefonso Falcones, que tanca la trilogia i que viatja a la conquesta aragonesa del Regne de Nàpols el 1442.
L'autora en espanyol més venuda del món, la xilena Isabel Allende, publica la successora de "La casa dels esperits", "El meu nom és Emilia del Valle", una novel·la d'amor i guerra civil a cavall entre els segles XIX i XX.
El 2025 també està marcat pel retorn de l'escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, una de les veus més rellevants de l'escena feminista literària amb obres com "Mig sol groc" o "Tothom hauria de ser feminista", que publica "Dream count".
I la filla de Gisèle Pelicot, Caroline Darian, pren la paraula amb el testimoni autobiogràfic "I vaig deixar de dir-te pare", un esgarrifós relat que pren com a punt de partida el moment que va descobrir que el seu pare va drogar i violar la seva mare durant dècades.
El salt al món literari també el fan noms com el cocreador de "La sotana" Manel Vidal amb l'obra sobre experiències entorn del futbol "La passada a l'espai", o inclús el cantant de reggaeton Daddy Yankee.
Entre novel·les que exploren la identitat i històries que retornen al passat, autors consagrats i veus emergents, novel·les o ficció, aquests són alguns dels títols que marcaran el pols literari de l'any. Un gran any que estarà marcat per la participació de Barcelona com a ciutat convidada d'honor a la prestigiosa Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (comissariada per Anna Guitart) i per l'exposició de Mercè Rodoreda al CCCB.
