Dèficit en infraestructures, una asfíxia premeditada a Catalunya

Entre 2013 i 2020, l'execució de les inversions programades a Catalunya per part de l'Estat només ha arribat al 67% del previst. Per posar un exemple, la variant de Vallirana havia de costar 53 milions i tres anys i va acabar costant 167 milions i 15 anys. Quinze anys apareixent cada any als pressupostos generals de l'Estat. I casos semblants a les obres de Castellbisbal, Montblanc, Girona, Sant Boi de Llobregat  o el port de Barcelona. Hi ha obres que es liciten i convenis que es firmen diverses vegades. Resum: quan sentiu una anunci d'inversió, tingueu la sospita fonamentada que estan tornant a anunciar una inversió pressupostada però que no es va executar.

No és un informe d'Òmnium sinó de Foment del Treball. Normal, la patronal està interessada en la competitivitat de les empreses catalanes. I, a més a més, el Foment d'avui té les formes polítiques de Josep Sánchez Llibre, amic d'aterrar els problemes, buscar-hi una solució per desactivar tensions més grans i donar arguments a la reclamació política.

Gràcies a Foment pel seu esforç d'objectivar, però aquí estem davant d'una variant de la coneguda asfixia premeditada que va descriure Trias Fargas. Una dada: entre 2015 i 2018, l'Estat a Catalunya va executar el 66% del pressupostat. A Madrid va executar el 114%.