Dèiem ahir...
Artur Peguera, periodista de TV3
2 min
"Dèiem ahir...". Amb aquestes paraules va reprendre les classes a la Universitat de Salamanca Fray Luis de León quan va abandonar la presó cinc anys després que hi anés a parar per "obra i gràcia" de la Santa Inquisició. Davant la perplexitat dels alumnes de la seva càtedra, el poeta i prosista va voler donar a entendre que el virulent tribunal creat per Ferran el Catòlic havia perdut el temps. Que un lustre tancat a la garjola no l'havia canviat per a res. Que tot continuava igual.
No han passat cinc anys des que va acabar l'últim Mundial de Fórmula 1, però les paraules d'aquest escriptor religiós del segle XVI es poden utilitzar cinc segles més tard per resumir el que ha estat la tornada a l'activitat del gran circ.
Després d'hores i hores a les fàbriques i els túnels del vent, de voltes i més voltes als diferents circuits en els tests de pretemporada, d'escrutinis amb lupa a la nova reglamentació en la recerca d'una escletxa, de Kers, alerons mòbils i pneumàtics presumptament de paper que finalment no es degraden tan ràpid... resulta que som allà on érem al novembre, quan va acabar un campionat dominat de manera insultant per Red Bull i que va coronar Sebastian Vettel com el campió més jove de la història.
Doncs bé, el primer gran premi del 2011 ens ha mostrat que Red Bull segueix donant ales als seus pilots. L'escuderia austríaca continua un o dos passos -potser n'amaga un tercer sota l'ala- per davant de la competència, i Sebastian Vettel ha afegit al seu talent la tranquil·litat que atorga el fet de tenir un títol a la butxaca. Per tant, encara guanya més fàcil. A sobre, no s'ha de preocupar pel seu company d'equip, perquè Webber ja fa dies que sap que el seu Red Bull està una mica aigualit. Christian Horner sempre reservarà el millor material per a la nineta dels seus ulls, és a dir, Sebastian Vettel.
Però les coincidències entre l'última cursa del 2010 i la que ha inaugurat l'actual certamen no es limiten al guanyador. Lewis Hamilton ha repetit segona posició amb un McLaren que en pretemporada semblava descartat de la lluita pel podi, i Vitali Petrov ha estat novament l'encarregat d'encendre les frustracions de Fernando Alonso. El rus va gestionar perfectament l'estratègia del seu equip per donar el primer podi de la Fórmula 1 al seu país. Però si Alonso hagués fet una sortida mínimament digna l'hauríem vist participar en la cerimònia del cava.
Això sí, un argument ha d'omplir d'esperança els seguidors del pilot asturià: el primer que va dir Fernando Alonso en baixar del cotxe va ser "donarem guerra", i si ho diu és perquè sap que Ferrari hi posarà tot el "carbó" que faci falta perquè la locomotora vermella sigui imparable abans d'arribar a l'equador del campionat.
També podem ser optimistes amb Jaume Alguersuari. En una altra lliga, això sí. La topada amb Schumacher en el primer revolt no ens va deixar veure el que aquesta temporada serà una constant: el pilot català classificat en la zona dels punts.
Pròxima cita d'aquí a dues setmanes a Malàisia. Confiem que aleshores es puguin començar les cròniques sense les paraules "dèiem ahir...".
No han passat cinc anys des que va acabar l'últim Mundial de Fórmula 1, però les paraules d'aquest escriptor religiós del segle XVI es poden utilitzar cinc segles més tard per resumir el que ha estat la tornada a l'activitat del gran circ.
Després d'hores i hores a les fàbriques i els túnels del vent, de voltes i més voltes als diferents circuits en els tests de pretemporada, d'escrutinis amb lupa a la nova reglamentació en la recerca d'una escletxa, de Kers, alerons mòbils i pneumàtics presumptament de paper que finalment no es degraden tan ràpid... resulta que som allà on érem al novembre, quan va acabar un campionat dominat de manera insultant per Red Bull i que va coronar Sebastian Vettel com el campió més jove de la història.
Doncs bé, el primer gran premi del 2011 ens ha mostrat que Red Bull segueix donant ales als seus pilots. L'escuderia austríaca continua un o dos passos -potser n'amaga un tercer sota l'ala- per davant de la competència, i Sebastian Vettel ha afegit al seu talent la tranquil·litat que atorga el fet de tenir un títol a la butxaca. Per tant, encara guanya més fàcil. A sobre, no s'ha de preocupar pel seu company d'equip, perquè Webber ja fa dies que sap que el seu Red Bull està una mica aigualit. Christian Horner sempre reservarà el millor material per a la nineta dels seus ulls, és a dir, Sebastian Vettel.
Però les coincidències entre l'última cursa del 2010 i la que ha inaugurat l'actual certamen no es limiten al guanyador. Lewis Hamilton ha repetit segona posició amb un McLaren que en pretemporada semblava descartat de la lluita pel podi, i Vitali Petrov ha estat novament l'encarregat d'encendre les frustracions de Fernando Alonso. El rus va gestionar perfectament l'estratègia del seu equip per donar el primer podi de la Fórmula 1 al seu país. Però si Alonso hagués fet una sortida mínimament digna l'hauríem vist participar en la cerimònia del cava.
Això sí, un argument ha d'omplir d'esperança els seguidors del pilot asturià: el primer que va dir Fernando Alonso en baixar del cotxe va ser "donarem guerra", i si ho diu és perquè sap que Ferrari hi posarà tot el "carbó" que faci falta perquè la locomotora vermella sigui imparable abans d'arribar a l'equador del campionat.
També podem ser optimistes amb Jaume Alguersuari. En una altra lliga, això sí. La topada amb Schumacher en el primer revolt no ens va deixar veure el que aquesta temporada serà una constant: el pilot català classificat en la zona dels punts.
Pròxima cita d'aquí a dues setmanes a Malàisia. Confiem que aleshores es puguin començar les cròniques sense les paraules "dèiem ahir...".
