"Déjà vu", o no tant
Periodista de 3CatInfo
3 min
"Algunes coses que passen per primer cop sembla que s'estiguin repetint", diu la lletra de "Where or When", un dels clàssics del jazz que Rodgers i Hart van compondre els anys 30 del segle passat i que Dion and the Belmonts versionaven a finals dels 50. La cançó tracta del "déjà vu" i aquesta és la sensació que molts dels que seguim l'actualitat política hem tingut aquest estiu veient l'actitud del govern i de Convergència i Unió davant de la Diada i la Via Catalana.
Perquè ha recordat, i molt, la situació d'ara fa un any, en aquella ocasió abans de la manifestació organitzada també per l'Assemblea Nacional Catalana. Si aleshores el govern reclamava el pacte fiscal i va haver de fer certs equilibris davant una marxa per l'estat propi, ara ha passat tres quarts del mateix, amb un executiu que està per la consulta i una cadena que, es digui el que es digui, és per la independència. I no és que el govern no comparteixi, teòricament, l'objectiu final -CiU va guanyar les últimes eleccions amb un programa per l'estat propi-, però les diferències entre els dos socis de la federació són evidents en aquest punt.
Així, tal com va passar amb la manifestació del 2012, Convergència Democràtica, còmoda amb el lema, s'ha "abocat" en la Via Catalana, mobilitzant des de les bases fins a la direcció. En canvi, Unió, que igual que l'any passat ha demanat sense èxit un canvi de lema a l'ANC, ha optat finalment per evitar participar-hi com a partit i donar llibertat als seus dirigents per assistir-hi, reclamant, això sí, el dret a decidir. Sempre hi pot haver sorpreses d'última hora, esclar, però ara mateix sembla dífícil, a diferència de la històrica manifestació, veure Duran i Lleida a la cadena.
Amb tot això, el govern ha preferit seguir gairebé fil per randa el guió de fa un any. Ha mostrat complicitat amb la Via Catalana, però no s'hi suma en ple. Deixa que els consellers hi participin a títol individual, però el president no hi anirà. A Palau prefereixen reservar el "santcristo gros" per si fa falta treure'l més endavant en un procés que estarà, segur, farcit d'obstacles.
Per tant, sí, "déjà vu", però amb matisos. Tot sembla igual, però és diferent. De fet, diuen els psicòlegs que aquest fenomen és una trampa del cervell i que el que percebem com a repetit en realitat és nou. I el cert és que la Catalunya de primers de setembre del 2012 té poc a veure amb la de les mateixes dates del 2013. L'última Diada ho va canviar tot i el govern va accelerar un procés que, unes setmanes abans, creia que aniria a un altre ritme.
I aquesta és una de les incògnites d'aquest Onze de Setembre, o millor dit del dia 12. Perquè l'endemà de la multitudinària marxa del 2012, Artur Mas va demostrar cintura política, va agafar la taula de surf i es va enfilar a l'onada abans que l'engolís. Segurament, la travessia no ha estat tan plàcida com alguns pensaven, després de xocar contra les roques del 25-N, però aquesta és una altra història... En qualsevol cas, ara cal veure què fa el president si el dia 11 la cadena és un èxit incontestable. Diuen des del govern que el full de ruta ja està traçat i que cal cremar totes les etapes, però, igual que fa un any, difícilment podrà ignorar el clam de milers i milers de persones al carrer. Quin gest pot haver-hi el dia 12? Fixar data i/o pregunta per la consulta? Ja veurem...
Sigui com sigui, a vegades la ment ens enganya i, com diu la mateixa cançó, "el somriure que ara estàs fent és el mateix que feies aleshores, però no puc recordar ni on ni quan." I sempre és bo prendre-s'ho tot, també la política, amb un somriure.
Perquè ha recordat, i molt, la situació d'ara fa un any, en aquella ocasió abans de la manifestació organitzada també per l'Assemblea Nacional Catalana. Si aleshores el govern reclamava el pacte fiscal i va haver de fer certs equilibris davant una marxa per l'estat propi, ara ha passat tres quarts del mateix, amb un executiu que està per la consulta i una cadena que, es digui el que es digui, és per la independència. I no és que el govern no comparteixi, teòricament, l'objectiu final -CiU va guanyar les últimes eleccions amb un programa per l'estat propi-, però les diferències entre els dos socis de la federació són evidents en aquest punt.
Així, tal com va passar amb la manifestació del 2012, Convergència Democràtica, còmoda amb el lema, s'ha "abocat" en la Via Catalana, mobilitzant des de les bases fins a la direcció. En canvi, Unió, que igual que l'any passat ha demanat sense èxit un canvi de lema a l'ANC, ha optat finalment per evitar participar-hi com a partit i donar llibertat als seus dirigents per assistir-hi, reclamant, això sí, el dret a decidir. Sempre hi pot haver sorpreses d'última hora, esclar, però ara mateix sembla dífícil, a diferència de la històrica manifestació, veure Duran i Lleida a la cadena.
Amb tot això, el govern ha preferit seguir gairebé fil per randa el guió de fa un any. Ha mostrat complicitat amb la Via Catalana, però no s'hi suma en ple. Deixa que els consellers hi participin a títol individual, però el president no hi anirà. A Palau prefereixen reservar el "santcristo gros" per si fa falta treure'l més endavant en un procés que estarà, segur, farcit d'obstacles.
Per tant, sí, "déjà vu", però amb matisos. Tot sembla igual, però és diferent. De fet, diuen els psicòlegs que aquest fenomen és una trampa del cervell i que el que percebem com a repetit en realitat és nou. I el cert és que la Catalunya de primers de setembre del 2012 té poc a veure amb la de les mateixes dates del 2013. L'última Diada ho va canviar tot i el govern va accelerar un procés que, unes setmanes abans, creia que aniria a un altre ritme.
I aquesta és una de les incògnites d'aquest Onze de Setembre, o millor dit del dia 12. Perquè l'endemà de la multitudinària marxa del 2012, Artur Mas va demostrar cintura política, va agafar la taula de surf i es va enfilar a l'onada abans que l'engolís. Segurament, la travessia no ha estat tan plàcida com alguns pensaven, després de xocar contra les roques del 25-N, però aquesta és una altra història... En qualsevol cas, ara cal veure què fa el president si el dia 11 la cadena és un èxit incontestable. Diuen des del govern que el full de ruta ja està traçat i que cal cremar totes les etapes, però, igual que fa un any, difícilment podrà ignorar el clam de milers i milers de persones al carrer. Quin gest pot haver-hi el dia 12? Fixar data i/o pregunta per la consulta? Ja veurem...
Sigui com sigui, a vegades la ment ens enganya i, com diu la mateixa cançó, "el somriure que ara estàs fent és el mateix que feies aleshores, però no puc recordar ni on ni quan." I sempre és bo prendre-s'ho tot, també la política, amb un somriure.
