Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

Del paper de la fotovoltaica a la falta d'estabilitzadors: Europa investigarà l'apagada general

Red Eléctrica assegura que ja ha entregat tota la informació i el govern espanyol demana més dades a les empreses del sector

01/05/2025 - 21.44 Actualitzat 01/05/2025 - 23.35

"Serà un cap de setmana llarg per als tècnics". Qui diu aquesta frase és Josep Ballart, que és expert en plans operatius d'emergències i exdirector d'operacions d'Endesa.

Bon coneixedor de l'entrellat de la xarxa elèctrica de la península Ibèrica, Ballart ha analitzat aquest dijous en una entrevista al canal 3/24 l'abast de la caiguda elèctrica de dilluns i la possibilitat que es repeteixi.

"Sempre hi ha un risc d'incident elèctric, però el que no pot passar és que agafi la dimensió territorial que ha agafat en aquest cas; això és una excepció", ha remarcat.

Per Ballart, caldrà "analitzar amb lupa la informació dels sistemes de control, tant de Red Eléctrica com de les empreses distribuïdores, i la cartografia per mil·lisegons de just abans i després de l'incident".

"Aquí hi ha hagut un detonant, i havent-hi una extensió tan gran hi ha d'haver altres circumstàncies que ara se'ns escapen", explica l'expert, que apunta que de l'anàlisi se'n podria desprendre que cal canviar els protocols que segueixen les plantes fotovoltaiques, com ja es va fer amb les plantes eòliques:

"Segurament es descobrirà que cal revisar el comportament de les fotovoltaiques, que no en tenen la culpa, perquè se'ls havia dit que s'oblidessin del que passava fora i anessin produint."

En aquest sentit, l'exdirector d'operacions d'Endesa recorda que "el sistema elèctric ha estat sotmès a una quantitat de canvis brutals" els últims anys.

L'anàlisi de les dades hauria de permetre entendre els motius de l'abast de l'apagada (iStock/Chris Willemsen)

"El sistema elèctric està aprenent constantment, i la sort és que normalment ho fa en circumstàncies en què ningú se n'adona. Però dins el sector, els tècnics arriben fins al fons", ha assegurat, a més de descartar "gairebé del tot" que darrere de tot plegat hi hagi un atac informàtic.


Ni pic de producció ni baixada de demanda

Qui també apunta cap a la falta de tallafocs eficients com a possible causa de les dimensions de l'apagada és el director de L'Energètica de Catalunya, Daniel Pérez.

En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", Pérez ha descartat que el problema tingui a veure amb la quantitat d'energia generada per cadascuna de les fonts, entre altres motius perquè ni hi havia un pic de producció de renovables ni tampoc una baixada de demanda.

Per això apunta a un error que tindria a veure amb el disseny del sistema elèctric i amb els estabilitzadors, els sistemes que permeten aïllar una incidència en un àmbit geogràfic més reduït. Pérez demana anar "fins al final" per entendre què ha passat:

"És normal que, en un moment donat, una central de qualsevol tecnologia pugui caure. El que no és normal és que no hi hagi tallafocs, que per una central a Extremadura que com a màxim pot tenir 400 megawats caigui un sistema de 25.000."

Tot i això, el director de L'Energètica creu que podem tardar mesos a aclarir el que ha passat, i recorda que l'apagada de cinc hores que hi va haver a l'illa de La Palma el 2010 no es va aclarir fins deu mesos després.

Red Eléctrica diu que ha lliurat totes les dades

Conscient que totes les mirades apunten cap a l'empresa, Red Eléctrica ha assegurat aquest dijous haver lliurat totes les dades relacionades amb l'apagada.

Es tracta de milions de dades tant de l'activitat de l'operació del sistema d'aquell dia com de la resta de sistemes informàtics, i s'han entregat a la comissió per a l'anàlisi de la crisi, d'acord amb els requeriments de les autoritats que estudien l'incident.

La presidenta de la companyia, Beatriz Corredor, i el conseller delegat del grup, Roberto García Merino, s'han reunit amb el secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, per seguir avançant "en l'anàlisi de l'incident i la situació actual", segons informen fonts de la companyia. 

Això, el mateix dia que el govern espanyol ha reclamat més informació a les operadores elèctriques per aclarir les causes de la gran apagada, i també per què es va trigar tantes hores a recuperar la llum.

La comissió es reunirà a la seu de l'empresa

El comitè que ha d'aclarir les causes del zero elèctric es va reunir aquest dimecres a la seu del Ministeri per a la Transició Ecològica i es tornarà a reunir dissabte a la seu de Red Elèctrica.

Aquest dijous, la ministra responsable d'aquesta cartera, Sara Aagesen, s'ha posat en contacte amb el comissari europeu d'Energia, Dan Jorgensen, per informar-lo dels primers passos de la comissió. 

"Volem saber on érem abans que passés, què va passar durant i què va passar després", recalca Aagesen al seu compte de Bluesky. Aquest divendres, la ministra i vicepresidenta tercera del govern espanyol té previst reunir-se amb la ministra de Medi Ambient i Energia de Portugal, Maria da Graça Carvalho.

Segons fonts del ministeri, la comissió ja ha rebut "gran part" de la informació reclamada a les empreses del sector elèctric. Tot i això, la tasca encara no s'ha completat davant la complexitat d'accedir a algunes dades

A més, la comissió ha cursat per escrit noves peticions d'informació adreçades als agents del sector "per completar la reconstrucció de l'incident". En concret, s'han sol·licitat detalls sobre les hores prèvies a l'apagada i el procés de reposició del subministrament. 

Aquest dijous, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha estat l'encarregat de presidir el Comitè de Situació, en què han assistit representants dels ministeris implicats.

Bolaños ha presidit la reunió d'aquest dijous (Europa Press/Borja Puig de la Bellacasa)

Montero: "No inventarem com el PP"

Per la seva banda, la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ha qualificat d'"engany" a la ciutadania el fet de llançar hipòtesis "sense tenir una evidència" de les causes que van provocar l'apagada.

En un missatge dirigit al president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, i el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, Montero ha refermat que el govern espanyol "està intentant aclarir els motius que van portar a aquesta situació i, per tant, perseguint la veritat", i ha apuntat que no se n'inventaran les causes, com assegura que va fer el PP amb l'atemptat d'Atocha, el Prestige o el Iak-42:

"El que en cap cas farà el govern de Pedro Sánchez és el que feien els governs del Partit Popular, inventant-se les causes."

Montero ha atès la premsa des de Sevilla amb motiu de l'1 de Maig (Europa Press/Rocío Ruz)

Un comitè d'experts europeu

En paral·lel a la picabaralla política, la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d'Electricitat (ENTSO-E) ha anunciat aquest dijous la creació d'un comitè d'experts per investigar les causes de l'"incident tan excepcional i greu" que va causar l'apagada.

El grup establert "investigarà les causes fonamentals, elaborarà una anàlisi exhaustiva i formularà recomanacions en un informe final", segons el comunicat de l'organització. A més, es farà "un informe exhaustiu amb tots els detalls tècnics de l'incident" abans de la publicació de l'informe final. 

El comitè estarà presidit per operadors que no es van veure directament afectats en la caiguda i reportarà la informació periòdicament a la Comissió Europea i els estats membres. 

En el comunicat, la xarxa europea també felicita Red Eléctrica i la portuguesa REN per "la ràpida recuperació dels sistemes elèctrics de Portugal i Espanya". "Ha demostrat la gran preparació i eficàcia dels gestors de xarxes de transmissió implicats, Red Eléctrica i REN, amb el suport i col·laboració del gestor francès RTE, així com de l'empresa elèctrica marroquina ONEE", apunten. 

Segons fonts europees, el primer informe tècnic s'ha de presentar en un termini de sis mesos i la versió final s'haurà de lliurar abans que es presenti l'informe anual d'incidències del 2025, que normalment es difondria el setembre del 2026.