Del secà de Sant Pere a la glòria olímpica

El pare i el Segre són l'origen de tot. Nascut al barri del Secà de Sant Pere de Lleida, el Saül va contactar amb les aigües del Segre de molt petit. El seu pare, el Manuel, el duia de ben petit a navegar pel Segre amb la piragua. El Manuel és home de riu. De fet encara competeix en la categoria màster i ha estat campió d'Espanya de l'especialitat en més d'una ocasió. Ell sempre diu que les seves medalles són, amb les del Saül, el tresor familiar. Competeix i ensenya als lleidatans més menuts a competir en piragüisme al Sícoris Club de Lleida.

Lleida, una font de talent

Potser per això Lleida s'ha convertit en una font inesgotable de nous talents pel piragüisme català i espanyol (les instal.lacions municipals duen el nom de Saül Craviotto). El Manuel va ser molt insistent amb el seu fill Saül, li veia potencial. I en aquest cas, el Saül s'hi va posar bé. No seria la primera vegada que una nova generació surt de la línia familiar prèviament marcada. El seu cosí per exemple, el Carlos, es va desmarcar del piragüisme i és porter de futbol i ha passat per diversos clubs catalans, l'últim el Prat.

El Saül és el millor esportista de la història de Lleida. L'avalen les seves cinc medalles olímpiques, només igualat pel gallec David Cal. Enrere ja queden les 4 medalles de Mireia Belmonte. Quan els èxits van començar a arribar, el Saül va marxar a viure a Astúries, ben a prop del centre d'alt rendiment que hi té la federació espanyola. Avui quan ha caigut un fort xàfec just abans de la regata on ha fet medalla, ens confessa que ha respirat en veure el dia que feia:

 

"Això és com ser a Astúries!"

 

Astúries és la seva nova casa. La seva dona, la Cèlia, és asturiana. Allà hi ha trobat el seu hàbitat perfecte per poder allargar al màxim la seva carrera esportiva. No ho vol dir molt alt, però ell té al cap guanyar una sisena medalla olímpica a París i ser el primer del rànking espanyol de la història olímpica. Per aconseguir-ho, ha sabut reconvertir-se. A Pequín, els seus primers Jocs, va ser or en K2-500. A Londres plata en K1-200, la prova mes explosiva, els 100 metres del piragüisme. A Río, or al K2-200 i bronze al K1-200. A Tòquio, malgrat va entrar a la final, va quedar lluny de les medalles a la prova del K1-200. Amb 36 anys sap que necessita envoltar-se dels millors aliats per mantenir-se al podi.

 

 

Un líder

Craviotto és el líder de l'embarcació, el K4-500. El camí fins a Tòquio ha estat espinós. El nivell era molt alt, amb sis piragüistes optant a 4 llocs en aquest K4-500 olímpic (Saül Craviotto, Rodrigo Germade, Cristian Toro, Marcus Cooper Walz, Carlos Garrote i Carlos Arévalo). Espanya tenia la plaça, però el seleccionador espanyol Miguel Garcia era qui havia de triar els 4 palistes.

Quatre als Jocs, dos en quedaven fora. Garcia va muntar una mena de "trials" a l'espanyola a Astúries, on van provar totes les combinacions possibles. L'embarcació més ràpida (Craviotto, Arévalo, Germade i Cooper Walz) va ser la triada. Garrote no ho va pair, i va acusar els seus companys d'haver fet trampes i d'alentir expressament el ritme quan ell i Toro entraven en escena. Fins i tot ho va intentar justificar gravant el seleccionador amb un micròfon amagat... A Craviotto però ningú li pot discutir el seu lideratge.

Un palista polifacètic

El Saül és una cara visible per a aquells que els agraden els esports i segueixen els Jocs Olímpics. Per a d'altres és un dels concursants que ha passat pel programa televisiu "Master Chef" o un model. Ell, a banda de palista, és policia nacional i explica que més d'una vegada ha estat reconegut per un detingut. A Lleida però, quan ve a veure la família, tothom el saluda i li pregunta pels seus èxits olímpics. Avui, una altra medalla, i una altra vegada per darrere dels alemanys a qui només van poder derrotar a l'última Copa del món. El Saüll però ja té la cinquena medalla i quan li preguntem per París, ho deixa clar:

 

"S'hi pot anar amb cotxe".