Del tren a la intel·ligència artificial: Tim Harford explica com han canviat les bombolles

Les borses de tot el món, i els estalviadors que hi posen els seus diners, han viscut la setmana més nerviosa dels darrers mesos. Mai com fins ara s'havia parlat tant de si hi ha una bombolla o no a les borses, potser perquè mai com ara havien estat tan altes: des del nou rècord que va marcar l'Ibex-35 fa pocs dies, fins als nivells estratosfèrics dels mercats de Nova York, o fins i tot el de Frankfurt.

Si algú encara es creu que les borses reflecteixen l'estat de l'economia, no resulta gens difícil comprovar que no hi ha al món cap creixement econòmic monumental que justifiqui els nivells desorbitats de les borses. El que ho justifica són les expectatives, el fet de voler anar davant d'alguna cosa que passarà o vindrà.

I els darrers temps aquestes expectatives han tingut un nom i un cognom: Intel·ligència Artificial. Tant als Estats Units, on es va inventar la IA, com en un racó tan recòndit del planeta com l'Ibex-35.

Copiar el que fan els EUA

A Espanya ningú ha inventat res d'IA, però cada migdia a partir de dos quarts de 4 la borsa es dedica a mirar el que fan les borses dels Estats Units, que obren a aquella hora.

Per tant, amb motiu o no, el que passi amb les expectatives de la IA acaba influint en l'evolució de totes les borses.

I el que passa és que les expectatives són molt, molt altes. La raó és que es tracta d'una tecnologia revolucionària que transformarà per complet la societat i la seva economia.

"The new new thing"

Els més escèptics recorden que el mateix es deia durant la bombolla d'internet a principis de segle.

I que totes les bombolles sempre neixen d'alguna cosa nova. Per això un dels llibres més famosos d'aquests temes es diu "The new new thing", de Michael Lewis, publicat el 1999.

"This time is different"

I els qui, tot i això, segueixen justificant les bombolles, insisteixen que "aquest cop és diferent".

Per això, un dels llibres més famosos (i seriosos) escrits després de la gran crisi financera del 2008-2011 es titula "This time is different", de Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff.

La tesi que defensen els autors queda clara amb el subtítol: "Vuit segles d'estupidesa financera".

Una bombolla bona, segons Bezos

Que aquest cop és diferent ho va defensar fa pocs dies ni més ni menys que l'amo d'Amazon, Jeff Bezos.

Deia que, donant per descomptat que hi ha valoracions de companyies que són una bogeria, aquesta bombolla és bona, perquè és industrial.

Deixarà en el futur uns sistemes d'intel·ligència artificial, de la mateixa manera que ens ha quedat internet, malgrat la bombolla del 2000.

"L'economista camuflat" i la bombolla

De veritat que aquesta nova bombolla serà tan positiva? Ho vam preguntar a Tim Harford, economista i columnista del Financial Times, que es va fer famós amb el llibre "L'economista camuflat", de l'any 2006.

Un best-seller que implicava als lectors en la comprensió de l'economia mitjançant el seu dia a dia. Harford va ser a Barcelona convidat per l'EFPA, l'associació espanyola d'assessors financers, que celebrava el 25è aniversari.

"Els optimistes --diu Harford-- diuen allò que, tot i que les empreses acabin perdent diners, al final ens hauran quedat els centres de dades, els sistemes d'IA implantats... i això serà fantàstic."

Transformar no vol dir guanyar diners

"Però potser no", afegeix. "Potser no seran tan útils com pensàvem, potser els sistemes són útils, però els centres de dades acaben sent una pèrdua de diners, per una tecnologia i uns xips equivocats", creu.

Harford ja deia en el seu llibre del 2006, després de la bombolla d'internet, que una gran transformació econòmica no té per què comportar uns beneficis claríssims per a les empreses que l'han impulsat.

És en aquest sentit que defensa que "la inversió de la IA pot acabar sent socialment bona, però una aposta catastròfica per als inversors".

I adverteix que cal planificar bé l'extensió de la intel·ligència artificial, no fos cas que es repeteixi la història d'un altre invent molt útil: el tren.

La bombolla dels trens al segle XIX

"Sí, els britànics vam tenir els trens abans que ningú, a primers del segle XIX", assenyala Harford. Però afegeix que "la xarxa va ser un caos absolut: tenies una estació i una línia i, al davant, una altra estació i una línia, i encara una estació i una línia més".

Una "bogeria", segons ho defineix, que encara és visible a Londres:

Aquella bogeria inversora, i de borsa, deixa una altra lliçó per als inversors i estalviadors d'avui en dia, segons Harford: "fixeu vos en la bombolla dels trens al Regne Unit: als anys 1820, bombolla; als 1830, bombolla; als 1840, una grandiosa bombolla... i als 1860, una altra."

Avarícia desmemoriada

Harford conclou que "la gent som sempre uns avariciosos, com si mai n'aprenguéssim ni tinguéssim memòria, sempre esperem guanyar diners. I alguns en faran, però les bombolles sempre acaben provocant un munt de perdedors".