Demanen la beatificació de Javier Sartorius: d'aristòcrata a missioner i monjo del Santuari de Lord
Javier Sartorius Milans del Bosch pertanyia a una de les famílies més conegudes de l'aristocràcia madrilenya. Va ser tenista i campió de pàdel als Estats Units, però va renunciar a tot per fer-se missioner i monjo.
Conegut com el sant Agustí del segle XXI, Sartorius va morir sobtadament l'any 2006 als 44 anys i està enterrat al Santuari de Lord de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès. Ara, els que el van conèixer en promouen la beatificació.
De l'alta societat a la missió
Javier Sartorius neix l'any 1961 en una família benestant de Madrid. Viu en un ambient privilegiat, entre el club de tenis i les festes de l'alta societat madrilenya. En la seva adolescència i primera joventut, només pensa a sortir...
El pare Joan Durban, rector del Santuari de Lord, el recorda com algú "molt avesat a connectar amb la gent, a fer-se veure, i, a més, era un Sartorius, que encara és un ingredient més".
Era algú que si estava en una reunió no passava desapercebut, de seguida atreia.
Fart que no s'apliqui amb els estudis, el seu pare l'envia als Estats Units a estudiar Administració i Direcció d'Empreses. Allà, es guanya la vida com a professional del pàdel i, amb el seu germà, guanyen el campionat estatal.
Una vida, però, que no el satisfà. A Califòrnia entra en contacte amb els sensesostre i decideix marxar un any al Perú a fer de missioner a l'orde de Sant Agustí.
El mateix Javier Sartorius ho explicava en una entrevista feta als anys vuitanta: "Tenia 26 anys i només m'havia preocupat de mi mateix, de buscar el que volia en aquell moment, i de complaure'm a mi mateix."
Vivia només per a mi i m'havia oblidat del patiment dels altres. I va ser a través dels pobres que vaig veure que Déu m'estava cridant per a alguna cosa més.
Ho deia en el documental "Siervos de los pobres". Un documental difícil de trobar que Jordi Bosch, un amic català que coneix al Perú, ha cedit per a aquest reportatge. Després d'un any a les missions, els envien a tots dos a Espanya per estudiar al seminari d'Ajofrín, a Toledo, i és allà on Sartorius sorprèn el seu amic.
Jordi Bosch explica que "el Javier, que venia de viure la seva experiència missionera, que havia viscut la radicalitat d'entrega als pobres", en aquell moment li planteja que vol "anar a viure a una cova com Sant Francesc, a la Sierra de Madrid".
Bosch recorda que li va preguntar si s'havia tornat boig i li va fer una proposta: "Si vols, a Sant Llorenç de Morunys hi ha el Santuari del Lord, on hi ha un capellà, que és el pare Jordana, que et pot ajudar i acompanyar."
"Solo Javier"
El pare Joan Durban recorda el dia que Sartorius va arribar al Santuari de Lord. "Jo li vaig obrir la porta, i el pare Jordana li va preguntar: 'Com et dius?' i ell va respondre 'Javier'. 'I què més?', i va dir: 'Només Javier'."
Volia tancar una època i que no tingués influència el seu nom per al que volia fer i on volia estar.
Bosch explica que en un moment donat "ell s'adona que ha de fer un recorregut interior". Primer va viure enfora, cap als pobres, però llavors va arribar la seva gran pregunta: "Vull saber qui soc."
"En aquest recorregut cap endins ell es va transformant. D'aquell Javier extravertit, alegre i comunicador, va apareixent un Javier d'una profunditat molt gran. No perd l'alegria però comença a fer-se un silenci", explica Jordi Bosch.
Joan Durban narra que la vida que feia al santuari era de "pobresa", amb el menjar i altres coses. "Era un xicot conseqüent amb els seus valors i els seus ideals."
El Javier va arribar al santuari quan tenia al voltant dels 30 anys i hi va morir amb 44. "En aquests 14 anys es va veure una transformació molt evident", assegura Durban.
Javier Sartorius va morir el juny del 2006, molt debilitat per una greu colitis ulcerosa i víctima d'un infart sobtat.
Ara, l'associació que porta el seu nom ha impulsat un llibre i un documental, titulats "Solo Javier".
Inici del camí cap a la beatificació
L'Associació Javier Sartorius, presidida per Jordi Bosch, vol impulsar la beatificació del missioner. La iniciativa està encara en una fase incipient, però va fer un pas endavant gràcies a la intervenció del president de la Generalitat.
"Vam convidar Salvador Illa a la presentació de la pel·lícula i curiosament va venir, va accedir i va quedar impactat", explica Bosch. Després d'aquesta visita, la secretària del president els va demanar una còpia en DVD del documental.
"Després em vaig assabentar a través del cardenal Omella que en realitat Illa ho volia per fer-ho arribar al sant pare", afirma Bosch. Aquest hauria estat un dels obsequis que el president de la Generalitat va lliurar a Lleó XIV durant la seva visita al Vaticà l'octubre passat, on també va convidar el papa a visitar Catalunya i la Sagrada Família.
Un primer pas de cara a la difusió de la vida i obra del missioner, que encara té un llarg camí al davant fins que es valori la seva canonització.
