Demostren que la crisi climàtica va alimentar i fer més intensos els incendis de la Península
Va ser la crisi climàtica el que va fer que els incendis d'aquest agost a la península Ibèrica fossin tan virulents, tan extrems, tan difícils de controlar i tinguessin tantíssima energia. Ho ha demostrat un equip de científics internacional, World Weather Attribution, que analitza la relació entre l'escalfament global i els fenòmens extrems.
Les xifres que acompanyen l'estudi no podrien ser més contundents: la crema de combustibles fòssils, el canvi climàtic provocat per l'ésser humà, ha fet que aquests grans incendis, que depassen les capacitats dels equips d'extinció, fossin 40 cops més probables.
I no es queden aquí. Afegeixen que el canvi climàtic provocat per l'home ha fet que les condicions meteorològiques que van alimentar aquests grans incendis fossin un 30% més intenses en comparació amb l'època preindustrial, quan no cremàvem combustibles fòssils.
La crisi climàtica farceix de combustible els incendis
I és que certifiquen que van ser les condicions de calor, sequedat i vent tan extremes les que van alimentar els grans incendis que s'han endut la vida de vuit persones entre Espanya i Portugal. Aquestes condicions i fenòmens meteorològics extrems es veuen impulsats greument per l'escalfament global produït per l'home.
Discernir-ho s'ha convertit les darreres setmanes, lamentablement, en una arma política. Així que els autors de l'estudi consideren bàsic no dilatar més l'acció per frenar l'escalfament global, com David García, professor del Departament de Matemàtiques Aplicades i Aeroespacials de la Universitat d'Alacant:
Sembla que l'opinió pública a Espanya s'ha centrat en el fet que el problema radica únicament en el declivi de les activitats rurals i el creixement de la vegetació que ha alimentat els incendis. Però, en canvi, s'ha parlat molt menys de l'efecte del canvi climàtic en aquests incendis, que, com hem demostrat, ha estat immens.
Les onades de calor, molt més freqüents
Per a la seva investigació, els científics han analitzat dades meteorològiques comparant com han canviat aquest tipus de fenòmens entre el clima actual, amb un escalfament global que ja ha augmentat 1,3 graus, i el clima preindustrial.
I han determinat que la crisi climàtica afavoreix que les temperatures altíssimes durant 10 dies seguits, els dies que van coincidir amb els grans incendis, passin cada 13 anys, mentre que sense la crisi climàtica, abans que els humans escalféssim l'atmosfera, seria raríssim i només haurien passat un cop cada 2.500 anys.
Per tant, l'onada de calor de deu dies va ser 200 cops més probable i tres graus més calorosa a causa de l'acció humana que provoca l'emergència climàtica.
Theodore Keeping, un altre dels autors, investigador de l'Imperial College of London, destaca la gravetat d'aquests incendis sense precedents, un salt que ha arribat per quedar-se:
Els incendis forestals estan arribant a extrems nous, mai vistos, a Espanya i Portugal. Els bombers estan treballant cada cop més amb condicions més imprevisibles i caòtiques. Han de combatre incendis fins ara desconeguts, com mai abans els havien vist.
I què passa amb l'èxode rural i la gestió forestal?
Els investigadors també destaquen que els grans desplaçaments de població de les zones rurals cap a les ciutats han provocat un creixement excessiu dels boscos, que augmenta la quantitat de combustible disponible per al foc.
Així doncs, la crisi climàtica fa que sigui més urgent que mai la gestió forestal per tal de poder-nos adaptar als fenòmens extrems que ens afecten amb una intensitat sense precedents i que aniran en augment.
I el primer pilar, destaquen, és deixar de cremar combustibles fòssils. Perquè si no, els incendis extrems seguiran arrasant hectàrees, pobles, béns materials i personals.
El que hem presenciat, desgraciadament, és només un senyal del que vindrà. Amb cada fracció de grau que augmentem la temperatura, les possibilitats de tenir incendis extrems augmenten, com insisteix Clair Barnes, investigadora del Centre de Política Mediambiental de l'Imperial College de Londres.
Condicions de més calor, sequedat, inflamabilitat... S'estan agreujant amb la crisi climàtica. Per desgràcia, les onades de calor extremes i de llarga duració se seguiran intensificant, així que la probabilitat que hi torni a haver grans incendis forestals com els que han arrasat grans zones de la península Ibèrica, augmentarà.
I és que la temperatura va ser extrema durant 10 dies seguits. Els investigadors han dibuixat en una gràfica la relació entre aquesta onada de calor i la força dels incendis.
Les corbes coincideixen a la perfecció just els darrers dies de l'onada. La calor intensa acumulada dona més energia a aquests focs, que arriben al seu zenit just entre el 15 i el 19 d'agost.
Les flames van deixar darrere seu més de 380.000 hectàrees cremades a Espanya i 290.000 a Portugal. El total per a Europa és gairebé un milió d'hectàrees al mes d'agost, unes dades sense precedents registrats i que es van succeir de forma simultània en diversos punts durant el mateix període de temps.
Els científics criden a actuar abans que sigui massa tard
Aquests estudis no es fan només per treure a la llum evidències colpidores sobre l'escalfament global, sinó perquè s'hi reaccioni, com destaca la investigadora principal de l'estudi, Friederike Otto, del Centre de Polítiques Ambientals de l'Imperial College of London.
Els fenòmens extrems són cada cop més freqüents, però les morts i els grans danys es poden prevenir. Tots els nivells del govern han de treballar plegats per adaptar-se al canvi climàtic. I també existeix una necessitat urgent de controlar la vegetació a les zones rurals, sobretot les que han estat abandonades per agricultors i pastors.
L'equip destaca que abandonar els combustibles fòssils ha de ser la prioritat. Així ho explica Friederike Otto:
Els incendis a Europa demostren que l'escalfament d'1,3 graus actual ja és increïblement perillós. Si arribem a un escalfament de 3 graus aquest segle, els incendis a aquest nivell serien encara més catastròfics.
Lluita climàtica, però també adaptació
El que també han demostrat aquests grans incendis, un cop més i com ha passat amb inundacions i onades de calor, és que no ens estem preparant com cal per als efectes de la crisi climàtica, que ja tenim aquí i que van en augment. Per això l'estudi també és un crit a fer-ho com més aviat millor. Així hi insisteix Theodore Keeping:
El canvi climàtic està alimentant incendis forestals més extrems, però l'adaptació no segueix el mateix ritme. Necessitem un canvi de mentalitat i posar més èmfasi en la prevenció.
Perquè mentre les accions per frenar l'escalfament climàtic i també les encaminades a adaptar-nos-hi són minses i van amb retard, les onades de calor, les inundacions, les pedregades desmesurades i els grans incendis segueixen repetint-se i augmentant en duració i intensitat. I aquest estiu, per desgràcia, n'ha estat un gran exemple.
