Descobert el punt terrestre més al nord del planeta gràcies a un error del GPS
"La nostra intenció no era descobrir una illa, només hi anàvem a recollir mostres". Ho explica Morten Rasch, un dels científics que, sense saber-ho, el mes de juliol va posar els peus al que podria ser el punt més al nord del planeta, a la costa de Groenlàndia.
Una expedició en helicòpter amb sis persones, entre les quals hi havia científics de la Universitat de Copenhaguen, va creure que havia arribat a Oodaaq, una illa descoberta l'any 1978, situada 700 quilòmetres al sud del pol nord. Però en realitat, eren encara més al nord. La confusió la va provocar un error del GPS de Rasch, que indicava que eren a Oodaaq:
Un error en el meu GPS ens va fer creure que ens trobàvem a l'illa d'Oodaaq, però en realitat havíem descobert una illa més al nord
Al seu Facebook, el científic danès explica que, en aquesta part del món, "els mapes no són gaire precisos" i les posicions de GPS poden variar en funció de "les coordenades i el sistema de dades".
Rasch es va adonar de l'error gràcies als comentaris que li van fer diversos "caçadors d'illes" a les xarxes socials quan ell va penjar fotos del que creia que era Oodaaq. "Quan vaig penjar fotos i les coordenades de l'illa a les xarxes socials, em deien que no podia ser veritat", explica el líder de l'expedició en una nota de la Universitat de Copenhaguen.
De fet, el 29 de juliol, Rasch va escriure que se sentia "afortunat" des de l'illa d'Oodaaq, en una publicació que començava amb les paraules "Kalaallit Nunaat", la manera com s'anomena Groenlàndia en groenlandès:
El 27 d'agost passat, però, en una altra publicació, reconeixia l'error:
Era a l'illa més septentrional de la Terra, però no era l'illa d'Oodaaq. De fet, ens trobàvem en una illa nova i fins llavors no descoberta, situada a 800 metres més al nord d'Oodaaq
Finalment, després de contactar amb experts de la Universitat Tècnica de Dinamarca per comprovar la localització exacta, es van adonar que es tractava d'una altra illa, 780 metres al nord-oest d'Oodaaq. El tros de terra descobert fa amb prou feines 30 metres de llargada i 60 d'amplada i s'eleva entre tres i quatre metres sobre el nivell del mar. Està format per fang, terra i roques que s'han desprès de les glaceres.
En el seu escrit a Facebook, Rasch reconeix que el descobriment de l'illa més septentrional del món va ser per accident. Apunta que, des d'una perspectiva científica, "no suposa gran cosa", però ho valora des d'un punt de vista personal:
En certa manera, és divertit estar entre les sis persones que han posat les botes enfangades al punt més al nord del planeta, i el fet que va passar completament sense intenció, amb un aparell geogràfic incapaç de fer una simple navegació, també és força divertit
L'equip de científics proposa batejar l'illa amb el nom de Qeqertaq Avannarleq, que significa "l'illa més al nord" en groenlandès.
"És una mica com els exploradors del passat, que creien que havien arribat a un determinat lloc, però en realitat n'havien descobert un de totalment diferent", ha dit a l'agència Reuters Christiane Leister, creadora de la Leister Foundation, que ha subvencionat l'expedició.
L'Àrtic, un territori molt desitjat
Els últims anys, diverses expedicions han buscat el punt de terra situat més al nord del planeta. L'any 2007, l'explorador Dennis Schmitt va descobrir una illa similar, de 40 metres de longitud, a la costa nord de Groenlàndia.
El descobriment arriba enmig d'una batalla entre Dinamarca, els Estats Units, Rússia, el Canadà i Noruega pel control dels recursos de l'Àrtic. Es creu que el pol nord és una font de recursos naturals importantíssima i que, sota el gel i les aigües de l'Àrtic, hi ha el 30% de les reserves de gas del planeta i més del 10% del petroli.
La descoberta augmenta lleugerament el territori de Dinarmaca, segons afirma Rasch. De tota manera, qualsevol possibilitat que el descobriment permeti fer reclamacions territorials sobre l'Àrtic depèn de si és realment una illa o un tros de terra que pot tornar a desaparèixer.
El professor de la Universitat Tècnica de Dinamarca Rene Forsberg creu que encaixa amb el criteri d'illa, que ha de mantenir-se per damunt del nivell del mar amb marea alta. De tota manera, hi ha illots que tenen una vida molt curta i que poden desaparèixer en cas que hi hagi una tempesta forta.
