Descobert el teatre de Neró, una troballa "excepcional" a tocar de la basílica del Vaticà
El subsol de Roma guarda el testimoni de segles d'història, tresors amagats sota els edificis construïts en les diferents èpoques de la ciutat eterna. Ara, els arqueòlegs han confirmat que les restes trobades a pocs metres de la basílica de Sant Pere del Vaticà, són del llegendari teatre de Neró, del qual només es tenia constància en textos antics.
"És un descobriment d'una importància excepcional que testimonia el lloc on Neró feia les seves actuacions poètiques i de cant, conegudes per fonts antigues, però mai trobades", diu Daniela Porro, superintendent especial d'arqueologia, belles arts i paisatge de Roma, que s'encarrega de les excavacions del patrimoni a la ciutat.
Les restes han sortit a la llum al pati i jardins del Palau de la Rovere, seu de l'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem. Les excavacions es van iniciar arran de les obres de construcció d'un aparcament per l'hotel que es vol fer a l'edifici. El palau renaixentista es va aixecar el segle XV sobre construccions medievals i una part del mateix teatre de Neró, que havia quedat amagat durant més de mil anys.
"Amb aquesta excavació vam poder plantejar una hipòtesi basada en pistes arqueològiques molt consistents i que ens porten a identificar aquest espai com l'antic teatre de Neró", confirma l'arqueòleg de la Superintendència Especial de Roma, Alessio de Cristofaro, actual director de l'excavació.
El jaciment també ha deixat al descobert restes medievals i testimonis de la ruta dels peregrins a la tomba de Sant Pere, on ara s'aixeca la basílica del Vaticà.
Marbre blanc i estucs amb làmines d'or
Precisament la riquesa de les restes descobertes ha permès determinar que es tractava del "theatrum neronis", un edifici luxós, de l'època imperial del segle I dC, que ocupava una part de l'àrea dels coneguts com a "Horti d'Agripina la Major", mare de Calígula. En aquesta gran propietat de la família imperial Júlia Clàudia, Calígula també hi va construir un gran circ per a les curses de cavalls.
Neró, emperador controvertit, que va viure entre l'any 37 i 68 dC, se'l recorda, en l'imaginari popular, com un personatge cruel, capriciós, indolent que tocava la lira mentre Roma cremava en l'incendi que la va reduir a cendres.
Amant de les arts, però amb qüestionable talent, Neró va fer construir aquest gran teatre amb capacitat per a milers d'espectadors, on habitualment s'exhibia recitant poesies davant la família imperial, els seus cercles més propers i, en ocasions especials, per a un públic més ampli.
Les restes descobertes formen part de l'àrea esquerra de la càvea, és a dir, de les grades, amb forma d'hemicicle, i l'escena, on es conservaven elements arquitectònics que testifiquen el luxe i la fastuositat del teatre de Neró, com ara columnes i decoracions, explica De Cristofaro.
La riquíssima decoració arquitectònica, consistent en marbres blancs i marbres de colors de columnes estriades d'ordre jònic i els estucs recoberts de làmines d'or, i la presència d'un determinat tipus de maons ens permeten datar amb precisió l'edifici entre l'època de Calígula i la de Neró.
Fins ara, l'edifici només constava en textos antics. "La mida de l'edifici, la bellesa de les decoracions i els materials utilitzats suggereixen un encàrrec imperial, per la qual cosa és presumible pensar que és el teatre de Neró, tal com l'havien descrit Plini, Suetoni i Tàcit."
Aquests autors situaven el teatre a la zona que ara ocupa el Vaticà i els seus carrers limítrofs, però la gran quantitat d'edificacions que s'aixequen en aquest barri romà, moltes d'elevat valor artístic i cultural, han dificultat fins ara iniciar excavacions que provessin la ubicació.
Aquestes imatges del canal Rai Storia i la Superintendència Especial de Roma pel programa "Sota el sòl de Roma" es pot veure l'abast de l'excavació:
Restes medievals i pelegrins a la tomba de Sant Pere
La investigació arqueològica, que encara està en curs, ha recuperat restes excepcionals que van des de l'època romana republicana tardana fins al segle XV. Així, s'han trobat objectes i construccions que parlen de les activitats productives de l'època medieval i del rastre del pelegrinatge a la tomba de l'apòstol Pere, que la tradició cristiana situa sota l'actual basílica del Vaticà, com explica l'arqueòleg Renato Sebastiani, primer director de l'excavació.
L'edat mitjana no és fàcil de trobar en aquesta ciutat. Es coneix pels palaus, esglésies i certes fonts històriques, però des del punt de vista material no hi ha gaires restes com les que aquí tenim, que va del segle X al XV i que ens expliquen una part de la història econòmica i social de la ciutat.
Hi ha objectes molt rars de calzes de columna de vidre, utilitzats com a mobiliari litúrgic, càntirs i material ceràmic, instruments musicals fets amb ossos d'animals i frontisses de mobles.
Cal destacar el descobriment de diversos traçats successius de camins, reconstruïts i arranjats diverses vegades, que connectaven amb el desembarcament del Tíber aigües avall del Pont de Sant Angelo, o Portus Maior. A la vora d'aquests camins s'ha recuperat objectes relacionats amb els pelegrins que deixaven al seu pas, com ara rosaris i dues insígnies --de sant Lluc i de la verge de Rocamadur-- o una gerra amb forma de gall de Sant Pere.
Després de gairebé tres anys d'excavacions i documentació arqueològica, els treballs continuen. La Superintendencia i l'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem, propietaris de l'edifici, treballen conjuntament perquè, almenys parcialment, les restes puguin ser visibles. Els objectes trobats durant les excavacions, aviat es podran admirar en un espai museístic al Palau de la Rovere.
