Desenterrada la mòmia d'una adolescent que va viure a Luxor fa 3.600 anys
Tenia 15 o 16 anys i reposava de costat dintre d'un sarcòfag amb el seu aixovar intacte. Es tracta de la mòmia d'una adolescent d'uns 3.600 anys d'antiguitat. La van desenterrar a Luxor, Egipte, un grup d'arqueòlegs espanyols que treballen en el projecte Djehuty, durant la campanya d'aquest any.
Es tracta de la peça més important trobada a l'excavació que va tenir lloc els mesos de gener i febrer, liderada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques.
El sarcòfag antropomorf de la dinastia XVII de l'Antic Egipte es va localitzar a la necròpolis situada al turó Dra Abu el-Naga, a Luxor, l'antiga Tebes.
La jove, d'1,59 metres d'altura, descansava sobre el costat dret i conservava encara tot el seu aixovar: dues arracades, dos anells i 4 collarets, un dels quals de gran valor.
El taüt, pintat de blanc i tallat en una sola peça de tronc d'arbre, probablement de sicòmor, va ser descobert a uns metres del pati d'entrada a la tomba-capella de Djehuty, cortesà de la reina Hatshepsut. La capella, petita, està feta de tova i va ser construïda l'any 1600 aC.
Els experts han explicat que el sarcòfag va ser abandonat sobre el sòl per saquejadors de tombes en època antiga, però que ho van fer "amb certa cura i sense obrir-lo".
L'aixovar de l'adolescent
També es va fer una radiografia del sarcòfag i es va poder determinar que a dintre hi reposava la mòmia, que portava dues arracades a l'orella esquerra i dos anells, un a cada mà. Un és d'os i l'altre és de vidre blau amb una cadena i un cordill.
Sobre el pit li havien amuntegat els quatre collarets: dos de peces de ceràmica artesanal amb acabat vidriós de color blau, i un tercer, també de ceràmica, però de color verd.
El quart collaret "és el més elaborat i valuós", segons l'investigador del CSIC José Manuel Galán, que explica que està format per 74 peces de diferents formes tallades en ametista, cornalina i altres pedres semiprecioses que encara no han estat identificades, a més de vidre i set amulets de ceràmica vidriada.
Entre els amulets hi destaca un falcó d'ambre que representa el déu Horus. Sembla que aquesta seria la figura central, flanquejada per dos escarabeus, amulets egipcis amb forma d'escarabat piloter.
José Manuel Galán, de l'Institut de Llengües i Cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient i coordinador del projecte Djehuty, destaca que l'aixovar "sorprèn" per la seva riquesa, en tractar-se d'una persona tan jove i amb un "taüt relativament modest".
Dra Abu el-Naga, necròpolis dels nobles
A la zona de la necròpolis on es van trobar aquestes restes s'hi van ordenar enterrar, almenys, tres reis de la dinastia XVII i una bona quantitat de familiars seus. També s'hi van enterrar cortesans de l'època que residien a Tebes.
Al jaciment s'han trobat, fins ara, una dotzena de sarcòfags abandonats sobre el sòl sense cap protecció. A més, el percentatge d'enterraments infantils i de dones "és més elevat en la zona que excavem", detalla José Manuel Galán.
A l'altre costat de la capella de tova, es va trobar un petit taüt de fang, de 22 centímetres de llarg per 15 d'ample, que encara conservava lligada la corda que el tancava.
En el seu interior hi havia una figureta humana de fusta, un shabti, embolicada amb quatre benes de lli nuades pel coll i els turmells, una de les quals porta una inscripció en escriptura hieràtica que identifica que el propietari era "L'Osiris, Djehuty".
El projecte Djehuty
El projecte Djehuty, que ja ha arribat a la campanya 19, té com a objectiu l'excavació, restauració i publicació d'una zona de la necròpolis Dra Abu el-Naga de l'antiga Tebes, a la riba occidental de Luxor.
La iniciativa pren el seu nom de Djehuty, supervisor del tresor i dels treballs artesans de la reina Hatshepsut, una de les poques dones que van exercir de faraó en l'antic Egipte i el seu regnat es va estendre durant 22 anys durant la dinastia XVIII, al voltant de l'any 1470 aC.
