Desinformació sobre els incendis: la majoria no són provocats i el terreny cremat no és explotable
Amb l'aparició de molts incendis forestals simultanis, molta gent a xarxes socials ha especulat amb el fet que aquest fenomen no podia ser casual i s'ha insinuat que molts d'aquests focs poden ser provocats.
La realitat és que el nombre de focs provocats no és gens menyspreable, però no són la majoria.
A banda, la regulació complica requalificar els terrenys cremats i, per tant, desincentiva cremar un bosc per construir-hi.
En aquest context, també és motiu de comentari habitual la despesa que es fa en prevenció i extinció d'incendis. Aquests diners suposen al voltant de l'1% de tot el pressupost de la Generalitat, però s'ha doblat des del 2014.
Repassem les xifres que confirmen i desmenteixen alguns dels tòpics habituals al voltant dels incendis.
La gran majoria dels focs no són provocats
Pel que fa a la sospita de si els incendis que estem vivint poden haver estat provocats, les dades dels Agents Rurals són clares.
Dels incendis declarats aquest 2026, un 16% han estat intencionats i, en tot l'any passat, un 15,6%. Una dada gens menyspreable.
Aquesta causa ha estat present sempre però no com a causa principal dels incendis.
Les causes principals dels focs són la barreja entre accidents i negligències (52%), que inclouen des d'una cigarreta mal apagada a uns treballs agrícoles, les guspires de línies elèctriques o el mal ús de pirotècnia.
Els focs intencionats serien en general la segona causa d'incendi, competint amb les causes naturals, com els llamps.
No es pot construir en zona cremada
En aquestes circumstàncies, apareix també la sospita de si aquests focs podrien ser provocats per utilitzar després el sòl per fer-hi cases, per instal·lar-hi parcs solars o eòlics o per conrear.
Això, però, és fals perquè la llei de terreny forestal prohibeix des del 2006 requalificar un terreny cremat fins al cap de 30 anys.
Per tant, és pràcticament impossible que es pugui fer servir el terreny cremat per construir-hi pisos, per instal·lar plaques solars o aerogeneradors o fins i tot perquè s'hi conreï.
És cert que l'any 2015 es van introduir algunes modificacions en aquesta llei per permetre dues possibilitats:
- Que es requalifiqui un terreny cremat si s'acredita "raons imperioses d'interès públic de primer ordre".
- Si un terreny ha estat requalificat abans de l'incendi, es pot mantenir la requalificació després.
A Catalunya, a banda, si el terreny forestal cremat pot ser útil per tasques de prevenció d'incendis o no és molt gran (2-10 hectàrees), es poden fer tràmits per intentar convertir-lo en terreny conreable.
ES-Alert i confinaments
Una altra de les percepcions que s'escampa és que la campanya d'incendis que estem vivint és complicada, i la confirmen les dades. Fins al dia 5 de juliol, els incendis han cremat 2.715 hectàrees.
Tot i així, de moment no és un dels pitjors estius, com ho van ser els del 2022 i el 2019.
La percepció que hi està havent més focs o que són més perillosos es pot haver accentuat per un altre factor: les alertes enviades als mòbils i la recomanació de confinar milers de persones.
Aquest any, només entre juny i el que portem de juliol, s'han enviat 47 missatges ES-Alert als mòbils per advertir sobre els riscos d'incendis actius.
L'any 2023 només se'n van enviar 35 en tot l'any i els anys anteriors encara menys (13 el 2024 i 9 el 2023).
A través d'aquests missatges, a més, s'ha confinat de moment al voltant d'unes 90.000 persones de 35 municipis només en la setmana del 3 al 9 de juliol.
La despesa en prevenció creix?
Un altre dels dubtes quan hi ha grans episodis d'incendis és si les administracions hi estan destinant els recursos necessaris.
A nivell d'execució pressupostària, la crisi del 2008-2010 i la política de retallades va portar un decreixement de la despesa executada en prevenció i extinció d'incendis i salvament dels 200 milions als 150 fins al 2014.
Aquesta reculada es va començar a revertir el 2015.
Des d'aleshores, aquesta despesa han anat pujant pràcticament cada any des del 2016 i s'ha més que doblat fins a arribar al pressupost 2026, que preveu uns 380 milions per aquesta partida.
A banda, el fet que el 80% dels boscos a Catalunya siguin de propietat privada dificulta aquesta gestió.
Tot i aquest increment, una crítica habitual dels sindicats és que es gasten molts diners en extinció d'incendis i massa pocs en prevenció.
Els sindicats de Bombers, per exemple, van presentar batalla amb una manifestació el mes de juny passat on reclamaven, entre altres coses, més plantilla per cobrir llocs estructurals, millores pel que fa a riscos laborals i millors equips pel cos.
Els sindicats d'Agents Rurals van convocar una vaga per a aquest mes de maig en protesta pels complements retributius i pla de carrera horitzontal al cos, però finalment la van desconvocar quan la Conselleria d'Interior va acceptar la majoria de les seves reclamacions. Les seves reivindicacions tenien a veure amb el volum de la plantilla davant les jubilacions o els equipaments on han de treballar, entre altres exigències.
Les reivindicacions de millores i més inversió han estat una constant.
En resum, la campanya actual és complicada però no de les pitjors. L'emissió de missatges ES-Alert és una novetat que s'ha fet més present. Pel que fa a les causes, per bé que molts incendis són provocats, la llei impedeix que es puguin aprofitar els terrenys cremats per a altres usos.
