Després del paper de vàter... la llet i els iogurts

Aturada a la indústria làctia. El sector dels derivats de la llet es veu obligat a parar. Són les empreses que la transformen en iogurts, formatges o batuts. S'aturen perquè els ha deixat d'arribar la llet o -en alguns casos- perquè la llet se'ls acumula i no poden donar-hi sortida.

I l'aturada té efectes directes sobre l'abastiment d'alguns sectors productius i de la distribució de la vaga de transportistes que està en marxa des de dilluns. Avui és el quart dia de protestes, amb talls de carretera, piquets i també alguns incidents violents puntuals esquitxant tot l'estat espanyol.

Convoca una plataforma d'autònoms i petites empreses que representa uns 600 transportistes. Les grans patronals n'han quedat al marge i defensen la negociació que està en marxa amb el govern espanyol. Protesten perquè el preu del gasoil els ofega. En només 5 dies, omplir el dipòsit dels seus vehicles de feina els ha suposat un 20% més: un sobrecost en molts casos inassumible.

El cap de setmana, els supermercats i les grans cadenes de distribució van fer una crida a la tranquil·litat, perquè havien començat a córrer alguns missatges alarmistes, advertint de desabastiment de productes de primera necessitat. Ara, la falsa alarma de divendres es comença a materialitzar en forma d'alerta real. Hi ha preocupació, tant a la indústria com a la distribució, perquè veuen a venir un bloqueig.

Perquè després de la llet, arribarà la fruita i la verdura, el peix i la carn. De fet, l'aturada del sector del transport ja es comença a notar als mercats majoristes. A Mercabarna, ahir va entrar la meitat de fruita i verdura del que és habitual (sobretot, menys albergínies, menys carbassons i menys maduixots dels camps d'Andalusia) i un 15 PER CENT menys de peix.

Són els efectes col·laterals de la guerra a Ucraïna. L'onada expansiva d'un conflicte que Europa no sap com abordar i que cada dia que passa va deixant una factura més alta i més dolorosa mentre els líders dels 27 van fent trobades per parlar als salons daurats de Versalles.

Però aquí sí, que els governs tenen marge per actuar. Amb una inflació per sobre del 7%, just quan la recuperació econòmica havia de començar a caminar, estats com l'espanyol no es poden permetre un desabastiment de llet, verdura i peix. I no es poden permetre un escenari de més pressió per a autònoms, petites empreses i -per descomptat- les famílies. Ja està prou escanyada, la cosa.

Pedro Sánchez diu que rebaixarà els impostos sobre els combustibles, la llum i el gas... a final de mes. Falten dues setmanes, per final de mes. Es demana a la població que abaixi la calefacció de casa i el govern espera dues setmanes per abaixar els preus. És incomprensible i és perillós. L'alarma social, en condicions normals, és un risc. No respondre davant l'alarma social després de dos anys de pandèmia, amb la població fatigada i sota mínims, és una irresponsabilitat.