Detinguts de la flotilla: què implica acceptar o negar-se a firmar la deportació exprés d'Israel
21 dels 49 activistes espanyols membres de la Flotilla Global Sumud han estat alliberats de la presó de Ketziot, una de les presons més grans d'Israel, a prop de la frontera amb Egipte. Aquesta vintena d'activistes ja són en territori espanyol, alguns a Catalunya.
Però un dels dubtes que s'obre ara és què passa legalment amb tots ells: tant amb el grup d'activistes que ja ha aterrat a l'estat espanyol com amb el grup que encara és a Israel.
Israel els acusa a tots d'haver comès una entrada il·legal al seu país.
Els activistes defensen que no és veritat, perquè se'ls va detenir en aigües internacionals i se'ls va emportar a la força fins al port d'Ashdod, a Israel.
A partir d'aquí, els activistes tenien dues opcions, acceptar o no aquesta acusació.
Els deportats d'aquest diumenge, explica l'advocat Jaume Asens, han tingut una deportació exprés, és a dir, una deportació sense judici. Són els que han hagut d'acceptar una autoinculpació.
Per la membre de l'equip legal de la Flotilla Esther Sancho, "l'entrada va ser forçada pel mateix Israel". A això s'hi suma que aquesta autoinculpació "és un reconeixement fraudulent", però això, diu, "no té cap conseqüència legal més enllà de la deportació."
Els altres, els que no s'han autoinculpat, "hauran de passar per una compareixença, una vista on el jutge ratifica la deportació". Això el que comporta són "més dies de detenció i de prolongació de la privació de llibertat".
Sigui quina sigui l'opció que hagin triat els activistes -una deportació voluntària o una deportació forçosa-, se'ls obre un procés administratiu, no un delicte.
La conseqüència per a tots és la prohibició d'entrar a Israel durant 10 anys, segons ha avançat Asens en declaracions a 3CatInfo: "Estem parlant d'un procés d'administratiu, no és cap delicte, llavors la conseqüència de signar o no signar és bàsicament el temps que dura la detenció, perquè en els dos casos acaben igual: una deportació i una sanció d'uns 10 anys sense poder tornar a entrar a Israel"
Segons explica l'advocat, tots s'han "organitzat internament, abans de l'abordatge" per discutir l'opció que triarien.
"Són dues cares de la mateixa lluita que es complementen", remarca:
Els que signen i surten abans poden fer d'altaveu dels que es queden allà i els que es queden allà fan que el focus segueixi en la seva situació.
La decisió, explica, sovint recau en el volum de càrregues familiars, la feina o la situació de salut que tenen les persones.
En el cas dels activistes que ja estaven en anteriors flotilles --com l'activista sueca Greta Thunberg, el brasiler Thiago Ávila o l'eurodiputada francesa Rima Hassan-- "podria ser que la sanció fos més gran", explica Asens. Tot i això, des del punt de vista administratiu, diu, "no està previst que hi hagi a un càstig suplementari".
Representants legals d'altres integrants de la flotilla han explicat que està previst que aquest mateix dilluns siguin deportats prop de 170 activistes més.
