Deu claus de l'èxit de la cuina italiana, que ja és Patrimoni Immaterial de la Humanitat
La cuina italiana és, des d'aquest dimecres, Patrimoni Immaterial de la Humanitat reconeguda per la Unesco. El Comitè del Patrimoni Immaterial l'ha afegit a la seva Llista Representativa destacant que s'ha consolidat com "un model d'identitat sociocultural" i un llegat emocional que transcendeix les fronteres del país.
La decisió ha estat adoptada durant la vintena sessió de la Unesco a Nova Delhi, que ha valorat la cuina d'Itàlia com un "sistema unificador que transforma el temps compartit a la taula en una eina per expressar sentiments, construir diàlegs o compartir idees".
Revalorització des dels orígens
Segons l'expedient presentat per Roma, la tradició de la gastronomia del país ha sabut revalorar els seus orígens de "cuina pobra", caracteritzada històricament per les receptes d'aprofitament i la sostenibilitat.
El document subratlla que la gastronomia italiana ha donat lloc a un patrimoni sentimental, convertint-se en una veritable "cucina degli affetti" (cuina dels afectes) que uneix generacions i implica activament la diàspora italiana a tot el món.
La Unesco, a més, ha reconegut la gran diversitat regional del país. El catàleg italià abasta des dels "risotti" del nord o el "prosciutto" de l'Emília-Romanya, fins a les carns i les pastes farcides com els tortel·linis, conformant un mosaic culinari heterogeni.
Però, en essència, a què es deu l'èxit global de la cuina italiana? A continuació, destaquem deu aspectes de la cuina italiana que esdevenen clau:
1. Tones de pasta
Itàlia és el país que més pasta produeix, consumeix i exporta a tot el món. Segons l'Institut Nacional d'Estadística italià, 80 milions de racions de pasta italiana acaben cada any a les taules de gairebé 200 països. El consum mundial s'acosta als 14 milions de tones.
A més, gairebé el 60% dels paquets de pasta produïts a Itàlia s'exporten. Els italians són els que més en consumeixen al món, amb una mitjana anual de més de 23 quilos per persona.
2. Riquesa territorial
El país transalpí també es caracteritza per la riquesa territorial. Cada zona del país elabora les seves pròpies receptes, amb ingredients locals i mètodes d'elaboració tradicionals, des de la pizza napolitana a la Campània (sud), la lasanya bolonyesa a Emília-Romanya (nord) o el "risotto alla milanese" a Llombardia (nord).
Sense oblidar la varietat de plats de carn i peix que evidencien la riquesa de productes com l'embotit, la tonyina siciliana, la "bistecca alla fiorentina" (bistec de bou) de la Toscana o la sardina de l'illa de Sardenya.
3. Slow food
La filosofia que advoca per un consum d'aliments més sostenible i responsable amb el medi ambient ha esdevingut un moviment internacional de resistència al menjar ràpid en el qual participen milions de persones a 160 països, té el seu origen en un poble del Piemont (nord).
Va néixer el 1986 a la localitat de Bra de la mà de Carlo Petrini per promoure una nova gastronomia que impliqués identitat, cultura i compromís ètic amb els productors.
4. Salses variades
La cuina italiana presumeix de tenir algunes de les salses més icòniques a escala global, com la carbonara, l'amatriciana, la bolonyesa o el pesto, unes salses que s'han convertit en el millor company de la pasta i ofereixen diferents possibilitats per reinventar un mateix plat.
5. Dolços deliciosos
Des del "gelato" italià fins al tiramisú, el panettone o la pannacotta. A Itàlia sempre hi ha espai a l'estómac per fer postres. Les versions més llamineres dels dolços italians s'han estès per restaurants de tot el món.
6. Assortit de formatges
El "parmigiano reggiano", la mozzarella de búfala, el gorgonzola o el grana padano són alguns dels exemples de formatges amb reconeixement internacional que reflecteixen la diversitat i la riquesa del país en aquesta matèria.
7. Llegat i tradició
La cuina es considera un llegat familiar que es transmet de generació en generació, amb un culte especial a la cuina de la "nonna", les àvies italianes i "guardianes" de les essències de les tradicionals receptes del país.
8. Oli d'oliva
Itàlia és un dels grans productors d'oli d'oliva de qualitat, i no pot faltar en moltes de les seves receptes.
L'oli és un ingredient clau per donar sabor a amanides, pastes, guisats i pràcticament qualsevol plat de la cuina italiana, o per a la típica "bruschetta", una llesca de pa torrat que se serveix generalment amb oli d'oliva, all, tomàquet i herbes fresques.
9. Sabors de la terra
Els mercats locals continuen sent grans protagonistes, amb productes frescos que tenen un paper clau en la dieta i la cuina italianes. Verdures com tomàquets, albergínies, pebrots i carabassons, fruites de temporada com figues, raïm, peres i pomes, omplen el rebost de les cases italianes.
10. El cafè com a religió
A Itàlia, el cafè és sagrat. L'habitual és prendre's un espresso o un macchiato, mentre que el famós cappuccino queda reservat per a l'esmorzar, gairebé sempre acompanyat d'un "cornetto", la versió italiana del croissant.
