Discurs irresponsable
Deu ser cosa de la cadira. Així com des de la cadira d'activista, les coses es veuen molt diferents de com es veuen des de la cadira d'alcaldessa. Les vistes des de la cadira de president autonòmic han de tenir ben poc a veure amb les de candidat a la presidència del govern espanyol. O potser és la combinació de la cadira i la ciutat. Passar de Santiago de Compostel·la a Madrid ha de ser un trasbals en tots els sentits.
A Alberto Núñez Feijóo, tant de canvi li ha suposat una alteració seriosa de la visió sobre algunes qüestions.
Fa uns mesos va córrer a clavar una bona estirada d'orelles a Pablo Casado, que estava desbocat amb el cas de l'escola de Canet de Mar. Dient allò de les pedres a les motxilles i dels nens que no podien anar al lavabo. Mentides tan grosses que sembla impossible que no se li escapés el riure quan ho deia. Feijóo va sortir a demanar-li "responsabilitat, serenor i assossec". I va posar com a exemple Galícia i la política que ell hi feia: moderada i sense estridències ni ensurts, a diferència de l'estatal.
Fora de la Xunta, Feijóo es presenta transvestit amb el pitjor de Casado i el pitjor, fins i tot de Soraya Sáenz de Santamaria, que en el seu dia també va fer el mateix: dir que a Catalunya hi ha un apartheid lingüístic. Ni rastre de la responsabilitat, la serenor i l'assossec de què presumia des de Galícia.
L'apartheid va ser el sistema que va separar els blancs dels negres: per barris, per escoles, per hospitals, per autobusos. I per privilegis: tots, per als blancs. Com els drets i les llibertats. Les prohibicions, en canvi, per als negres. Nelson Mandela va liderar la revolta contra aquest règim de segregació racista i ho va pagar amb 27 anys de presó. Comparar aquell sistema amb Catalunya és detestable. I sobretot, és mentida. I no per falta d'informació. Sinó per mala fe.
El més preocupant: fins on arriba aquest discurs al carrer. Potenciat des dels altaveus d'alguns diaris, algunes ràdios i algunes televisions, sense que ningú el desmenteixi, cosa que seria ben fàcil de fer. Entra a les cases de milers de famílies espanyoles i segurament funciona. L'imaginari que construeix la dreta amb aquest discurs emocional i tan poc basat en els fets i en la raó, un discurs irresponsable, alterat i desassossegat, és un imaginari perillós, que fa mal i que inflama.
