Donar el cos a la ciència: "Com veure un cos real no hi ha res"
"Una vena i una artèria es diferencien pel tacte i això és una cosa que pots veure en un cos, en un cadàver", explica Èlia Saura, estudiant de Medicina, que ho contraposa als models anatòmics que fan servir a la carrera. "Estem molt acostumats a veure les venes de color blau i les artèries de color vermell, però en un abdomen de veritat són vermelles totes les venes, totes les artèries i tots els nervis, tot és vermell", afegeix una altra estudiant, Júlia Casany.
"Com veure un cos real no hi ha res", resumeix Júlia Lasarte, que també estudia Medicina. Fer classes d'anatomia amb models de plàstic no és el mateix.
Perquè els alumnes de Medicina puguin fer pràctiques i aprendre amb cossos reals, a la Universitat Pompeu Fabra han començat ara a tramitar les primeres donacions.
L'ús principal dels cossos que es donen a la ciència és per a les classes d'anatomia, però també per a la investigació de noves tècniques quirúrgiques o cursos d'especialització per a metges.
Com donar un cos
La donació d'òrgans és un acte de generositat molt conegut i un tràmit fàcil de fer que permet que cada any se salvin milers de vides, cosa que contribueix que Catalunya tingui de les llistes d'espera més baixes del món per rebre un trasplantament.
A diferència del que passa amb la donació d'òrgans, no hi ha cap registre central de donació de cossos a la ciència. És una opció menys coneguda i les persones que ho vulguin fer han de contactar directament amb la facultat de Medicina on volen donar el cos, seguint els passos que s'indiquen des de la Generalitat.
"Si es pot utilitzar el meu cos, quan m'hagi mort, perquè els estudiants n'aprenguin, doncs endavant", diu Marc Tormo, que ha donat el cos.
També cal tenir en compte que algunes universitats han tancat les admissions perquè no necessiten tants cossos com se'ls ofereixen. Aquí s'hi barregen també raons econòmiques, perquè és una opció que evita les despeses de l'enterrament.
Si algú s'ho planteja, també ha de saber que és incompatible ser donant d'òrgans i donar el cos a la ciència, o sigui que haurà de triar una cosa o una altra.
Què es fa amb els cossos
"El que primer es fa quan arriba un cos és una anàlisi de sang per comprovar que no té VIH, ni hepatitis B, ni hepatitis C...", explica Cèlia Ventura, tècnica de disseccions.
A continuació es guarda a la nevera i es prepara amb uns líquids especials "com un embalsamament, i cal que el cos es quedi reposant amb aquests líquids de tres a sis mesos".
A partir d'aquí, ja està a punt per passar a les classes amb els estudiants. Un sol cos es pot utilitzar diversos anys i destinar-se a diferents usos.
"Volem cuidar aquest bé, que no té preu, i que tingui el màxim impacte per a la docència, la recerca i les pràctiques clíniques", diu Àlex Merí Vived, professor coordinador de la Sala d'Anatomia de la Universitat Pompeu Fabra.
Després, com explica Marc Tormo, "quan ja hagi complert la seva funció, l'incineren i ja està", i afegeix que representa "preocupacions zero per a qui es quedi". Aquest donant destaca que "treballar amb el que més s'assembla a la realitat farà que la ciència pugui avançar una mica més".
