"Dones en construcció"

Estrena, dimarts 22 de novembre, al Canal 33 a les 23.15

El recull dels testimonis de dones víctimes de la violència política al País Basc, que parlen de com han pogut superar la pèrdua d'una persona estimada, de com ha afectat a les seves vides el trauma, la por, la ràbia i la impotència davant d'un atemptat i les seves seqüeles.

"Dones en construcció" reflecteix el procés de reconstrucció personal de diverses dones que han estat víctimes d'un atemptat terrorista, a través de l'expressió dels seus sentiments i valors. Un recorregut que toca aspectes com la notícia de l'assassinat, la incredulitat, la recerca d'un perquè, el rol de mare, la manca d'al·licients, de projectes, d'il·lusió, el buit i la soledat que senten i també la por, la ràbia i la impotència. Un camí que es construeix dia a dia i que no és unidireccional.
L'elecció de les protagonistes principals s'ha guiat fonamentalment per criteris d'interès de les seves vides en construcció pel que fa al seu compromís amb la pau, la superació personal, i ètica de la vida.

Un documental dirigit per Begoña Atín i Maite Ibañez NOTES DE LES DIRECTORES

Les nostres protagonistes són primer dones i, segon, dones que estan vivint un procés personal de reconstrucció de tota una vida. Una recuperació que va començar en el mateix instant que van patir les conseqüències d'un atemptat terrorista. Totes han vist truncada la seva existència quotidiana i els seus plans de futur.

El moment en què va tenir lloc l'atemptat reflecteix un context polític i social molt concret dins de la mateixa història i el desenvolupament del conflicte armat. I aquest context resulta necessari per entendre la realitat de les nostres protagonistes. Elles representen objectius diferents i etapes dins de l'evolució d'ETA des del seu origen fins als nostres dies.

Però no és un documental d'investigació històrica, ni d'anàlisi sociològica o política. Ens interessa deixar al descobert les seves experiències personals, els seus sentiments i emocions.

No hi ha una mirada caritativa cap a elles. Són seductores per elles mateixes. Esposes, mares, filles, diferents entre si, heterogènies, amb un punt en comú, l'atemptat, que és també l'inici de la seva reconstrucció, potser l'instant de més coincidència entre totes.

Un cor de testimonis crus i alhora commovedors. La franquesa i claredat amb què ens parlen deixa al descobert la bogeria de qualsevol tipus de violència, i també el dolor i el drama personal que provoca, difícil de curar i superar.

La nostra intenció ha estat fugir d'estereotips i prejudicis. Busquem crear una identificació amb les nostres protagonistes només pel que diuen i com ho diuen. Per això volem que els seus testimonis es rebin sense complexos.

Han estat moltes hores d'enraonar, passejades i tardes de cafè. Un temps que hem considerat fonamental per aconseguir la complicitat i intimitat necessàries per deixar-les que s'expressin amb absoluta confiança i llibertat.

Durant tota la creació ens hem esforçat per mantenir-nos fidels al projecte original. Perquè, des del començament, teníem premisses a les quals no volíem renunciar: que fossin rostres poc coneguts pel gran públic, que representessin de forma àmplia el mapa de víctimes del terrorisme basc, que no se les identifiqués ideològicament, que ni les preguntes, ni les respostes repetissin clixés a què ens tenen habituats els testimonis de les víctimes.