"Dret a l'error": el govern impulsa una llei per no reclamar els pagaments indeguts als ciutadans
L'administració no reclamarà els imports pagats indegudament a les persones que hagin cobrat una prestació vinculada a necessitats essencials de subsistència quan sigui un error administratiu.
És un dels continguts més destacats de la proposició de llei que aquest dimecres ha presentat el govern i que ha començat a tramitar el Parlament de Catalunya de la mà dels grups parlamentaris del PSC, ERC i els Comuns.
Recull el concepte de "dret a l'error" i busca reconèixer per llei que les persones més vulnerables no es vegin perjudicades per un mal funcionament de l'administració.
"La vida de la gent ja és prou complicada", ha dit en roda de premsa el conseller de la presidència, Albert Dalmau, "i la nostra obligació és fer que la seva relació amb l'administració sigui fàcil".
Volem una administració que tracti a les persones de forma adulta i sobretot amb confiança. No hi ha dret que quan l'administració s'equivoca persegueixi al ciutadà que ha sigut víctima d'aquell error
La norma comença el tràmit parlamentari justament un mes després de l'informe de la Sindicatura de Comptes, que va recollir que el Departament de Drets Socials ha pagat indegudament en prestacions socials 167 milions d'euros entre el 2016 i el 2024.
Unes quantitats cobrades pels diferents beneficiaris de les ajudes que gestiona el departament, i que la Sindicatura assenyala que no els pertocava. Principalment, renda garantida, dependència o pensions de viudetat.
També els joves extutelats s'hi han vist afectats. A diferència de les persones perceptores de la renda garantida, amnistiades fa uns mesos, Drets Socials ha començat a enviar cartes de reclamació, tot i que assegura que ara s'analitzarà cas per cas i tampoc els requerirà els imports si es demostra l'error administratiu.
El govern preveu que la nova norma, que hauria de servir com a guia d'actuació per casos com el denunciat per la Sindicatura, es tramiti per lectura única. Això voldria dir que la llei es podria aprovar quan el curs polític es reprengui després de l'aturada d'agost.
Per ara, el govern no ha aclarit quin pressupost tindria aquesta llei per permetre actualitzar les aplicacions tecnològiques de la Generalitat, en un moment en què precisament el departament de Drets Socials ha admès que treballa amb eines obsoletes i que no connecten dades entre elles.
El dret a l'error
La llei també recollirà que els beneficiaris de prestacions que les hagin cobrat per un error puguin evitar les sancions, si l'equivocació ha estat comesa per ells mateixos de manera no fraudulenta.
El govern defensa que d'aquesta manera es transforma la relació que l'administració manté amb la societat, "passant de la tradicional malfiança a fer confiança en les persones que s'hi relacionen".
Pel que fa als empleats públics, es preveu que només seran responsables per accions o omissions realitzades amb dol, culpa o negligència greu. Així, errors comesos de bona fe no seran sancionats.
D'aquesta manera, es pretén combatre l'anomenada "burocràcia defensiva" o "la por a signar, com diuen els italians". Així ho ha explicat Juli Ponce, catedràtic en dret administratiu de la UB i assessor i impulsor de la reforma legislativa:
"La por que tenen els funcionaris públics de veure's involucrats en problemes penals quan prenen qualsevol decisió tot i fer-ho sense negligència".
Si l'administració no pot treballar tranquil·la, qui sempre pateix són les persones més vulnerables
La nova legislació s'inspira en la regulació de França, que des del 2018 ha facilitat no reclamar els imports da 900.000 persones, segons dades del govern francès.
Supressió de la cita prèvia obligatòria
Altres mesures enfocades a millorar la relació dels ciutadans amb les administracions s'enfoquen a la cita prèvia, que moltes vegades és un requisit obligatori per fer qualsevol tràmit.
Quan s'aprovi la llei, la cita prèvia només podrà ser utilitzada com a mesura per millorar l'eficiència i l'atenció a les persones, però mai com un requisit obligatori pels tràmits administratius.
D'aquesta manera, la llei incorporarà la prohibició expressa d'imposar la cita prèvia i serà aplicable per a totes les administracions públiques de Catalunya.
La mesura, explica el govern, pretén protegir els col·lectius més vulnerables i els afectats per la bretxa digital. I, alhora, es vol obligar que les notificacions siguin escrites en un llenguatge planer, entenedor i accessible per a tothom.
També es pretén fer "una administració proactiva" que sigui capaç de suggerir de manera anticipada tràmits als ciutadans, si hi donen el consentiment, perquè no hagin de repetir tràmits o aportar una vegada i una altra la mateixa documentació.
Des del govern posen d'exemple diversos casos: persones que tinguin el dret a disposar del títol de família nombrosa o monoparental, o d'accedir a ajudes per naixement d'un fill, la Generalitat hauria de ser capaç de detectar-ho i d'oferir-los la tramitació.
Aquesta nova regulació parteix dels treballs de la comissió d'experts per a la definició de l'estratègia de transformació de l'administració de la Generalitat de Catalunya i la millora dels serveis públics (CETRA).
