Notícies i 'Ecoansietat' Com protegir la teva salut mental en un món caòtic
Viure amb ecoansietat: com preservar el benestar mental en temps de crisi?

Ecoansietat: com protegir la salut mental en un món caòtic?

La psicòloga Elena Puig Guitart i la sociòloga Alexandra Farbiarz Mas analitzen a la sèrie "Com ho portes?" de Catalunya Ràdio com gestionar l'ecoansietat en un context de sobreinformació climàtica
3 min

Què passa quan informar-se sobre el planeta comença a angoixar? A la sèrie "Com ho portes?" de Catalunya Ràdio posem el focus en aquesta sensació cada cop més estesa: l'ecoansietat.

La psicòloga Elena Puig Guitart descriu aquest neguit amb una idea molt clara: "Sento que el món s'acaba, jo no puc fer-hi res i m'angoixo." És una emoció que, com apunta la sociòloga Alexandra Farbiarz Mas, respon a una percepció cada cop més compartida: la de viure "en un món que s'està morint".

Què és l'ecoansietat?

L'ecoansietat és una resposta emocional davant la crisi climàtica i ambiental. No és un trastorn en si mateix, sinó una reacció comprensible davant d'un context realment preocupant.

Segons Elena Puig Guitart, aquesta ansietat apareix quan la ment s'instal·la en un futur amenaçador: "L'ansietat és aquest lloc on no vivim en el present, sinó en el futur que ens fa por."

Això pot provocar:

  • Sensació d'ofec
  • Pensaments catastrofistes
  • Bloqueig emocional
  • Evitació de la informació

Joves, informació i negacionisme

Un dels punts destacats del capítol és la relació entre joves i canvi climàtic. Tot i haver estat històricament els més conscienciats, cada cop més joves qüestionen la crisi climàtica.

Segons Alexandra Farbiarz Mas, això s'explica en part per:

  • La desinformació
  • El negacionisme amplificat per plataformes digitals
  • La saturació emocional

Quan la realitat és massa complexa, el cervell pot optar per negar-la o evitar-la.

"Bulímia informativa": el gran problema actual

Un dels conceptes clau que es tracta és el de bulímia informativa. Tal com apunta Alexandra Farbiarz Mas, vivim exposats a una quantitat d'informació "que no es pot digerir".

Aquesta sobrecàrrega provoca:

  • Saturació mental
  • Ansietat constant
  • Sensació d'impotència
  • Desconnexió emocional

Això succeeix especialment amb l'scroll infinit, que crea una falsa sensació d'infinitud i descontrol.

Com gestionar l'ecoansietat

1. Treballar els pensaments

Segons Elena Puig Guitart, cal identificar els pensaments:

  • Els improductius → augmenten l'ansietat
  • Els productius → ajuden a actuar

Evitar la visió extrema (tot està perdut vs. no passa res) és fonamental.

2. Limitar el consum d'informació

La clau no és deixar d'informar-se, sinó fer-ho millor:

  • Posar límits de temps
  • Evitar la sobreexposició
  • Escollir fonts fiables

3. Passar a l'acció (encara que sigui petita)

Alexandra Farbiarz Mas insisteix que cal trencar la idea que "la meva acció no serveix per a res".

Alguns exemples:

  • Consum responsable
  • Productes de proximitat
  • Reutilització

Les petites accions redueixen la sensació d'impotència.

4. Crear vincles i comunitat

L'ecoansietat sovint es viu en solitud. Però compartir-la és clau per reduir-la. "Quan et relaciones amb els altres, deixes de sentir-te petit", destaca Alexandra Farbiarz Mas.

Parlar, escoltar i crear xarxa ajuda a transformar l'angoixa en acció col·lectiva.

5. Recuperar la creativitat: cuinar

Per què funciona?

  • És creatiu
  • Connecta amb el present
  • Fomenta vincles
  • Redueix l'ansietat

Cuinar esdevé un acte de cura i resistència.

Acceptar el que no podem controlar

Un dels missatges més importants és que no tot depèn de nosaltres.

Acceptar-ho permet:

  • Reduir la pressió
  • Evitar la frustració
  • Centrar-se en allò que sí que podem fer

L'ecoansietat no és una feblesa, sinó una resposta lògica a un context complex. El repte, tal com es planteja a "Com ho portes?", és trobar l'equilibri entre estar informats i cuidar la salut mental.

No es tracta de mirar cap a una altra banda, sinó de fer-ho amb criteri, límits i consciència. Entendre què passa, però també decidir com ho vivim.

Perquè, tot i que no tot depèn de nosaltres, sí que podem triar com actuem, amb qui compartim el que sentim i quines petites decisions prenem cada dia.

I potser és aquí --en aquest equilibri-- on comencem, de veritat, a portar-ho millor.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Univers 3Cat

Mostra-ho tot