El bo d'en Boris, el fucking boss: donar titulars per deixar de protagonitzar-los

Boris Johnson: un personatge, pentinat de plis de perruqueria..., el que vulgueu, però una bèstia comunicativa. Discurs populista, llenguatge entabanador, voltes i voltes que et maregen..., un encantador de serps. Controla com ningú les masses, els tempos de l'opinió pública, el tic-tac de la crítica. Ara té un bon embolic, amb tot l'assumpte del Partygate…

Però ahir, ai, ahir! Com a bon mestre de l'engany, del trilerisme ramblaire, va encendre una bengala molt lluminosa i pam!: tota la premsa, de cap a mirar-la. Ahir, mentre tothom especulava sobre la crisi de govern i l'amenaça de cessament, ell va decidir que ja n'hi havia prou i que havia de donar titulars per deixar de protagonitzar-los.

El bo d'en Boris va dir: "soc el fucking boss i decideixo que això de la covid ja està de baixada. Fora mascaretes!" Oh! Magistral! Avui la premsa en va plena. És un geni del "donde está la pelotita, donde está la pelotita", i sí, molt "hi hi, ha ha", però funcionem així massa sovint en política. Allí i aquí.

Ja ho diu la dita: "si tens foc als peus crema't la teulada", que tothom mirarà al sostre. En fi, maniobres de distracció; no hi caigueu, seguiu la mà que no assenyala i veureu la llum darrera el fum.