El camp de concentració de Formentera, un dels més durs del franquisme, surt de l'oblit
Després de la Guerra Civil, el dictador Francisco Franco va fer construir arreu de l'Estat més de 300 camps de concentració per reprimir els presos republicans i obligar-los a fer treballs forçats.
De fet, els mateixos reclusos van ser els encarregats d'aixecar el penal de Formentera, l'any 1940. No només van haver de crear la seva pròpia presó, sinó que més endavant, quan es van produir els primers morts, també van acabar construint els fèretres dels companys difunts.
Durant els tres anys que va estar obert, pel camp de concentració de Formentera hi van passar, com a mínim, 2.133 presoners i van morir 58 persones. La majoria, per culpa de la fam extrema i les malalties infeccioses provocades per la manca d'higiene.
Un dels llocs més durs
Situat en una illa aleshores remota i de difícil accés, el camp de concentració de Formentera està considerat un dels més durs d'Espanya. La forta vigilància que hi havia feia impossible fugir-ne per mar.
A més, durant la postguerra, arribaven pocs queviures a Formentera. I si fora de la colònia ja era difícil trobar segons quins aliments, a l'interior del penal les racions de menjar que els funcionaris donaven als presos eren ínfimes.
El còmic "I un dia: Formentera, 1940" reflecteix la desesperació que provocava la gana. Hi ha vinyetes punyents en què apareixen presos afamats, que remenen els excrements dels companys amb l'esperança de trobar alguna mongeta mal païda per menjar.
O d'altres que s'enfronten amb els porcs que criava el director del camp dins de les instal·lacions del penal. Els presos disputaven als animals les restes de menjar que els llançaven, en una escena que provocava el gaudi dels guàrdies franquistes.
Són passatges del còmic basats en testimonis reals, explicats pels supervivents del camp.
Un còmic contra el silenci
"I un dia: Formentera 1940" és una obra de ficció basada en fets reals. Hi ha una dosi d'imaginació dels guionistes, però un bon grapat dels passatges reprodueixen successos verídics que van marcar la història de la colònia penitenciària.
Ho explica un dels guionistes del còmic, l'escriptor Carles Torres, eivissenc establert a Formentera:
Volíem aconseguir que el lector pogués sentir com ho van viure els presoners, sense fer un còmic didàctic ni històric. Però a vegades, amb l'emoció també pots arribar al coneixement.
La novel·la reprodueix les condicions miserables dels presos republicans, l'actitud sàdica dels guàrdies franquistes i les corrupteles del director del camp de concentració.
Però també descriu els moments de companyonia entre els reclusos que, de tant en tant, afloraven enmig d'aquell infern. I retrata la bondat d'alguns funcionaris del penal, empàtics amb els presos.
Segons Torres, l'objectiu de l'obra és combatre "el silenci" que diu que envolta el camp de concentració franquista de Formentera.
Avui dia, del penal ja no en queda res aixecat. Va ser desmuntat i ara és un solar. Un plafó d'informació és l'únic que ens recorda que va existir.
Formentera viu d'esquena a la seva història en qüestions culturals, lingüístiques, de memòria democràtica...
Per això, assegura que "si el còmic aconsegueix obrir ulls i ments" serà "una gran fita".
A vuit mans
Un equip de quatre persones nascudes a les Pitiüses han participat en l'elaboració d'"I un dia: Formentera 1940", publicat en català per l'editorial Oveja Roja.
El guió l'ha escrit Carles Torres conjuntament amb l'escriptor formenterenc Vicent Ferrer. Les il·lustracions són obra de Víctor Escandell, mentre que Antoni Ferrer s'ha encarregat de l'assessorament històric.
