El canal d'Urgell afronta els judicis pels talls d'aigua del 2023 amb reclamacions dels 2.000 als 500.000 euros
El canal d'Urgell afronta aquest juliol un mes decisiu als jutjats. El jutjat contenciós administratiu de Lleida celebrarà des d'ara i fins a principis de l'any que ve més d'una quarantena de judicis per resoldre les demandes presentades per agricultors i empreses que reclamen a la Comunitat de Regants del Canal indemnitzacions pels perjudicis provocats pel tall del subministrament d'aigua durant la campanya de reg del 2023, en plena sequera.
La magistrada ha optat finalment per tramitar la quarantena de procediments de manera individual, descartant acumular-los en blocs, una possibilitat que s'havia plantejat durant la fase inicial del procés.
En la vista, els advocats del canal n'han defensat la bona gestió i han presentat diversos informes pericials que l'avalen. Ha explicat que van ser transparents i van donar prou informació sobre el risc que hi podia haver talls d'aigua –per exemple– quan s'havia de decidir si se sembrava panís o no. I per això –diuen– molts no ho van fer.
La defensa ha argumentat també que les despeses o pèrdues de què parlen les demandes dels afectats pel tancament del canal no estan ben justificades.
Demandes que van dels 2.500 als prop de 500.000 euros
Les demandes es divideixen en tres grans blocs.
El primer correspon als agricultors que van sembrar panís a l'abril confiant que disposarien de diversos torns de reg, que finalment no van arribar. Reclamen indemnitzacions d'entre 2.000 i 4.000 euros per explotació pels costos assumits i la collita perduda.
Un segon grup està format pels pagesos que no van poder sembrar la segona collita, principalment de farratges, patata i ceba. En aquest cas reclamen la diferència entre els ajuts rebuts de la Generalitat i els beneficis que haurien obtingut en una campanya normal.
Les reclamacions de més quantia corresponen a empreses exportadores d'alfals i hortalisses, que asseguren haver hagut d'assumir importants sobrecostos comprant productes en altres zones per complir els contractes comercials i evitar perdre clients. En alguns casos, les indemnitzacions reclamades s'acosten al mig milió d'euros.
Sense reg pel cereal
L'origen dels litigis es remunta a la primavera del 2023, quan la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell va prendre una decisió sense precedents: tancar el reg davant la manca extrema de reserves d'aigua. La mesura es va adoptar només un mes després de l'inici de la campanya de reg, quan molts agricultors ja havien sembrat els camps confiant en la disponibilitat d'aigua.
La poca aigua que quedava es va reservar per garantir la supervivència dels arbres fruiters, mentre que bona part dels conreus extensius, com el blat de moro, es van quedar sense reg en ple període de creixement. Els pagesos recorden que aquella situació va provocar pèrdues molt importants. Davant una situació inèdita, molts afectats es preguntaven com es podia gestionar una crisi que "no havia passat mai".
En aquell context va néixer la Plataforma Manifest del Gran Urgell, que agrupava agricultors afectats i reclamava ajudes extraordinàries i una millor planificació de la gestió de l'aigua. Els pagesos consideraven que la Comunitat General de Regants havia reaccionat massa tard i que no els havia informat adequadament del risc real de quedar-se sense reg abans que haguessin de decidir si sembraven o no.
Per contra, la Comunitat de Regants ha defensat sempre la seva actuació. El seu president, Amadeu Ros, sosté que la gestió adoptada durant la sequera va ser avalada per unanimitat pels òrgans de govern de la comunitat de regants i argumenta que els danys formen part del risc inherent a qualsevol activitat agrícola.
Ja hi ha una sentència de condemna
Fins ara només s'ha dictat una sentència relacionada amb aquest conflicte. El jutjat va donar la raó a un agricultor i va condemnar la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell a indemnitzar-lo amb 2.451 euros, corresponents al cost de la llavor i de l'herbicida d'una sembra que no va arribar a collir. Aquella resolució va ser interpretada pels afectats com un precedent que obria la porta a la resta de reclamacions.
Ara, dos anys després del tancament històric del canal, els jutjats hauran de determinar si la Comunitat de Regants va actuar amb la diligència exigible i si els perjudicis econòmics derivats de la manca d'aigua han de ser indemnitzats.
