El català, la llengua enemiga de la identitat nacional espanyola?

La notícia que la justícia ha ordenat l'execució forçosa del 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya té arrels i derivades. Les arrels estan en la constant identificació del català com a llengua enemiga de la identitat nacional espanyola practicada per l'Estat en les darreres tres dècades. Per això, les retallades de l'Estatut, la porta per la qual ha entrat la resolució del tribunal, tenien la llengua al centre de la diana.

L'article 3 de la Constitució ("La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció") no es pot llegir sense notar una punxada de sarcasme.

Entre les derivades, un altre cop al prestigi de la llengua. L'Estat fa del català una llengua marcada, portadora de problemes i això afecta l'autoestima dels parlants i dels aprenents de la llengua.

Ni l'ensenyament ni molt més l'ús del castellà estan en perill a Catalunya. Per tant, tots els que diuen "què pesats que són amb el català", que vagin a queixar-se als tribunals, si us plau.

I ara, quina resposta donaran el govern, el Parlament, els partits, les institucions i els catalanoparlants a aquesta ingerència política per defensar un dret que ningú ha trepitjat?