El cel·luloide, de moda entre els joves cineastes
El cel·luloide torna a ser el mitjà preferit dels joves cineastes amb intenció artística. Ho assegura a Catalunya Ràdio l'arxivista de l'Acadèmia de cinema nord-americana, Mark Toscano. Expert en cinema experimental, arxiver i conservador, Toscano és un dels ponents internacionals de Xcèntric, el cicle de cinema experimental del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Després d'una època en què el cinema digital ha substituït gairebé al complet el cel·luloide, Toscano assegura que els cineastes joves estan fascinats pel format antic. Apunta que els directors joves estan deixant de banda les eines digitals per rodar un altre cop amb formats analògics.
Els ha encantat, potser pel misticisme del cel·luloide o l'exotisme de la pel·lícula, i n'estic molt content perquè és un descans de mirar les pantalles del mòbil, l'ordinador o la tauleta. És una mena d'imatge tan diferent per mirar-la i treballar-hi. Pel que he observat, una gran quantitat de gent està apassionada pel film. Així que sí, la pel·lícula es va anar abandonant, però ara ha tornat amb molta força.
La feina d'arxiver cinematogràfic és molt complexa, segons Toscano. La principal dificultat amb què es troba és saber distingir si allò que sembla un desperfecte forma part de la idea original de la producció o no.
A vegades treballen expressament el gra de la pel·lícula, la brutícia, les rascades o, fins i tot, amb cabells en un racó del fotograma. És una cosa que vaig aprendre abans de ser arxiver, havia de tenir en compte i respectar-ho. Intento entendre cada pel·lícula que restauro sense prejudicis.
El cinema actual té el mateix nivell que clàssic
L'arxiu de l'Acadèmia de cinema nord-america conserva centenars de col·leccions de films que han marcat la història del cinema provinents donats per grans estrelles, com Billie Burke, qui va interpretar la bruixa bona a "El màgic d'Oz"; productores com "20th Century Fox"; o les cintes nominades als Premis Oscar.
L'arxiver de l'Acadèmia de cinema nord-americana defensa que tot i la gran quantitat de cinema que es fa actualment, cal preservar-los com abans. Creu que es té la sensació que hi ha molta brossa perquè veiem tot el que es fa ara, mentre que només hem conservat les pel·lícules que valen la pena de l'anomenada època daurada de Hollywood.
Ara, com que ens trobem en mig del tot plegat, veiem tota la brossa, perquè també hi ha molta brossa, però sempre n'hi ha hagut molta. S'han fet comèdies i musicals horrorosos als anys 20, 30 i 40, però no és el cinema que recordem. Així que crec que estem igual pel que fa a qualitat.
A més de fer conferències durant l'Xcèntric, Mark Toscano també projectarà una selecció de pel·lícules experimentals que tenen a veure amb Los Angeles, la ciutat on viu i treballa.
